Ai Xia

actriu de cinema mut i guionista xinesa

Ai Xia (xinès simplificat i tradicional: 艾霞; Tianjin, Xina, 29 de novembre de 1912Shanghai, Xina, 15 de febrer de 1934) va ser una actriu de cinema mut i guionista xinesa. Es va suïcidar el 1934, sent la primera actriu de cinema xinesa en fer-ho. El seu suïcidi va inspirar la pel·lícula clàssica del director Cai Chusheng, Noves dones, protagonitzada per Ruan Lingyu, qui també es va suïcidar poc després de l'estrena de la pel·lícula.

Infotaula de personaAi Xia
Ai Xia (headshot).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Tientsin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Xangai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióActriu, guionista i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm1358887 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda com Yan Yinan (严以南) el 29 de novembre de 1912 en una família de classe mitjana de Tianjin,[1] va realitzar estudis universitaris. Després de la seua graduació, es va enamorar del seu cosí, amb qui tingué un fill. La seua família va rebutjar completament la relació, provocant que l'amant l'abandonara. El 1928, va tindre un matrimoni arreglat però, com a protesta personal, va abandonar la seua llar i es va dirigir a Xangai amb l'objectiu de realitzar una carrera al cinema.[2][3][4]

Ai Xia va començar a actuar amb la Societat de Teatre de la Xina del sud (Nanguo jushe), fundada per Tian Han, abans d'unir-se a la Lliga de Dramaturgs Esquerrans. Allà va entrar en contacte amb la Mingxing el 1932 i va escriure un llibre Xiandai yi Nüxing el 1933, que tractava el tema de l'ascens i caiguda d'una xica moderna, o Putao, qui ha de bregar amb els problemes de pertànyer a una classe humil així com amb l'assetjament sexual pel fet de ser dona.[5]

El llibre va ser adaptat a la gran pantalla aquell mateix any. Tot i la intriga al voltant de la història, la pel·lícula no va ser ben rebuda pels crítics a causa del seu enfocament entorn de la revolució.[4] Els escrits d'Ai freqüentment tenien una càrrega política i ella argumentava que el cinema es desenvolupava al voltant de canvis socials pel que «una actriu del seu temps hauria de no només produir expressions de felicitat, ira, tristesa i aquesta; però més important, ella hauria d'intentar reconèixer els varis aspectes de la societat a través de la praxi».[5]

Ai Xia va ser una de les úniques dos dones guionistes durant el moviment esquerrà al cinema de la Xina.[6] La seua dedicació al guió, així com a l'escriptura de comentaris i assajos li van guanyar el sobrenom de l'estrela escriptora (Zuojia mingxing).[5]

Mort i llegatModifica

 
Ai Xia

Ai es va suïcidar en 1934 consumint una alta dosi d'opi cru.[2] Sent la primera actriu en la República de la Xina en fer-ho, la seua mort és considerada com a icònica en la història del cinema xinés.[7][4][8]

La pel·lícula Noves dones està basada en la seua vida i va ser protagonitzada per l'actriu Ruan Lingyu, qui també es va suïcidar poc després de l'estrena de la pel·lícula en 1935. S'ha especulat que el director Cai Chusheng va poder haver tingut una relació amorosa amb Ai Xia i per això, va realitzar la pel·lícula per raons personals.[9][6]

El taiwanès Zhou Huiling ha estudiat els suïcidis d'Ai Xia i de Ruan Lingyu i ha considerat que la manera de morir d'Ai fou una mostra de la protesta de les noies xineses contra el corrent principal de la llavors cultura esquerrana dels anys 30. A la Xina el suïcidi de dones no era un fenomen rar, ja que les dones es trobaven atrapades entre les antigues tradicions confucianes i les noves expectatives i esperances. Ai Xia representava la intel·lectual que cercava la modernitat, no en termes de la moda occidental sinó amb el desig d'una emancipació davant l'home. Ai Xia era una dona que tenia similituds amb el model que tracta l'anomenat “noraisme” (de la Nora d'Ibsen).

El seu suïcidi és discutit llargament en la pel·lícula de 1992 Centre Stage, en les quals es mostra al director Cai Chusheng com devastat per la seua mort i decidit a filmar la pel·lícula Noves dones com un acte de protesta contra la premsa que considera responsable per la mort de Ai.

FilmografiaModifica

BibliografiaModifica

  • Women Screenwriters: An International Guide editat per Jill Nelmes Jule Selbo
  • Women Journalists and Feminism in China, 1898-1937 de Yuxin Ma.Pàg. 289.
  • Chinese Women's Cinema: Transnational Contexts editat per Lingzhen Wang. Pàg.234
  • Una Dona de hui (现代一女性, 1933) ISBN 978-7511006271

ReferènciesModifica

  1. Zhang. 中国电影大辞典 (en chino). Shanghai: 辞书出版社, 1995, p. 8. ISBN 7-5326-0326-1. 
  2. 2,0 2,1 Kuoshu, Harry. Celluloid China: Cinematic Encounters with Culture and Society. 1st. Southern Illinois University Press: Carbondale, 2002, p. 127–128. ISBN 9780809324552. 
  3. «艾霞 Xia Ai». Douban. [Consulta: 28 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Colet, Cristina. «Three Chinese female screenwriters: Ai Xia, Zhang Ailing, and Peng Xiaolian». A: Women Screenwriters: An International Guide. Palgrave Macmillan, 2015. ISBN 978-1-137-31238-9. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Wang, Yiman. Wang. Chinese Women's Cinema: Transnational Contexts. Nova York: Columbia University Press, 2011, p. 238. ISBN 978-0-231-52744-6. 
  6. 6,0 6,1 Pang, Laikwan. Building a New China in Cinema: The Chinese Left-wing Cinema Movement, 1932–1937. Lanham: Rowman & Littlefield Publishers, 2002, p. 121, 123. ISBN 9780742509450. 
  7. «现代一女性». Douban. [Consulta: 28 novembre 2015].
  8. Ma, Yuxin. Women Journalists and Feminism in China, 1898–1937. Amherst, NY: Cambria Press, 2010, p. 289. ISBN 978-1-60497-660-1. 
  9. Farquhar, Mary; Zhang. Chinese Film Stars. London; New York: Routledge,, 2010, p. 36–37. ISBN 9780415573900.