Aiguat de Sant Miquel
L'aiguat de Sant Miquel va tenir lloc del 28 al 29 de setembre de 1913 i va afectar gairebé a tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres del sector nord-est del país. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l'Empordà i el Penedès.[1]
| ||||
| Tipus | inundació  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 28 - 29 setembre 1913 | |||
| Localització | Catalunya (Espanya) | |||
| Estat | Espanya | |||
Els màxims de precipitació es van produir el dia 28 al Baix Llobregat amb 262,0 mm a St. Feliu del Llobregat i 153,8 mm a Esplugues de Llobregat, i a l'Alt Penedès amb 105,5 mm al Pantà de Foix. El dia 29 els valors màxims van tenir lloc al Baix Empordà amb 192,3 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries. En tot l'episodi meteorològic destaquen els 262,0 mm de St. Feliu de Llobregat i els 202,6 mm de Lladó.[1]
Durant aquells dies tingué lloc un marcat flux en superfície, entre llevant i sud-est, impulsat per una profunda borrasca que es trobava sobre Galícia i que tenia un nucli secundari a les costes d'Algèria. A més, en altura existia un important cisallament del vent: sud-oest a 500 hPa, sud a 850 hPa i sud-est en superfície. En general, aquesta configuració sol ser potencialment molt inestable i comporta l'advecció d'aire càlid i molt humit a Catalunya que afavoreix el desenvolupament d'importants tempestes amb aiguats al litoral i prelitoral, tal com va succeir entre el 28 i 29 de setembre de 1913.[1]
Degut a la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l'Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d'Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i l'Empordà, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la Riera de la Salut a St. Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Riu Llobregat. Al Vendrell, el Torrent del Lluc s'emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l'Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga es van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera.[1]
Les conseqüències d'aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Servei Meteorològic de Catalunya. «100 anys de l'Aiguat de Sant Miquel». Web. Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
Enllaços externs
modifica- http://files.maneltares.webnode.com/200000015-632f564294/Rierada1762Cambrils.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. amb una imatge
- «Chubascos tormentosos en el litoral mediterráneo y otros muchos puntos del país» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-1959. [Consulta: 6 abril 2014].