Obre el menú principal

Albrecht Brandi (Dortmund, 20 de juny del 1914 – Dortmund, 6 de gener del 1966) va ser un comandant de submarí alemany durant la Segona Guerra Mundial. Conjuntament amb Wolfgang Lüth va ser l'únic membre de la Kriegsmarine que van ser condecorats amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants. Brandi és conegut per ser un comandant d'U-boat agressiu i atrevit.

Infotaula de personaAlbrecht Brandi
Albrecht Brandi na uitreiking RK met Briljanten.jpg
Biografia
Naixement 20 de juny de 1914
Dortmund Dortmund
Mort 6 de gener de 1966(1966-01-06) (als 51 anys)
Dortmund Dortmund
Lloc d'enterrament Q1564095 Tradueix, A23/92-99
Educació Acadèmia Naval de Mürwik (1936–1937)
Activitat
Ocupació Soldat
Període d'activitat 1935-1945
Lleialtat Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
RFA RFA
Branca militar Exèrcit Alemany Kriegsmarine
Rang militar Capità de fragata Fregattenkapitän
Unitat militar SSS Gorch Fock
Creuer lleuger Karlsruhe
5 U-boat Flotilla
7 U-boat Flotilla
29 U-boat Flotilla
Comandament

U-617, Abpr 1942 – Set 1943
U-380, Des 1943 – Mar 1944

U-967, Abr 1944 – Jul 1944
Conflicte Segona Guerra Mundial
Altres ocupacions Arquitecte
Família
Fills Sabine Brandi
Pare Ernst Brandi
Parents Karl Brandi (oncle)
Modifica les dades a Wikidata

Durant la seva carrera naval Brandi destruí 12 vaixells, incloent un minador i dos destructors. Amb aquestes 3 victòries Brandi esdevingué el comandant de submarins que destruí més naus de guerra. Malgrat això, no és pas el comandant amb més vaixells enfonsats (aquest és Otto Kretschmer, amb 47 victòries). Brandi ocupa el número 24 de la llista de comandants de submarí alemanys amb més victòries.

Contingut

BiografiaModifica

Brandi s'allistà el 1935 a la Kriegsmarine i estudià a bord del creuer Emden. Després de graduar-se esdevingué comandant del minador "M-1". Durant el primer any de la Segona Guerra Mundial, Brandi netejà diversos camps de mines al mar del Nord.

A l'abril de 1941 Brandi inicià el seu entrenament pels submarins a Neustadt in Holstein. Entre maig de 1941 i abril de 1942, Brandi va ser Kommandantenschüler (Comandant en pràctiques) a bord del U-522, comandat pel famós Erich Topp durant 3 patrulles. El 9 d'abril de 1942 Brandi va rebre el comandament del seu propi submarí, l'U-617, completant l'entrenament habitual amb la nova nau a la 5 U-boat Flotilla.

Guerra a la MediterràniaModifica

Per a la seva primera patrulla, Brandi abandonà Kiel a l'agost de 1942, operant a les Aproximacions Occidentals abans d'arribar a St. Nazaire a l'octubre. Durant aquest període Brandi destruí quatre mercants. A la seva segona patrulla, al novembre de 1942, Brandi va haver de dirigir-se cap a la Mediterrània. Per arribar al seu destí Brandi havia de travessar el molt vigilat estret de Gibraltar. Decidí travessar-lo navegant de nit per la superfície amb els motors aturats, deixant-se conduir pels corrents de l'estret (que en superfície van de l'Atlàntic a la Mediterrània). Durant aquest extremadament perillós viatge, Brandi va ser descobert per un bombarder Short Sunderland que deixà anar dues càrregues de profunditat; però les bombes fallaren l'objectiu i Brandi aconseguí superar l'estret. Durant la seva patrulla Brandi reclamà haver enfonsat un destructor i danyat un petroler, tot i que cap dels dos va ser confirmat pels registres aliats.

A la Mediterrània, l'U-617 va ser assignat a la 29 U-boat Flotilla, amb base a La Spezia i a Toló, comandada per Fritz Frauenheim. Durant 1943 Brandi realitzà diverses patrulles per la Mediterrània, apuntant cap a naus de guerra britàniques que atacaven els combois alemanys i italians vitals per l'Afrikakorps al nord d'Àfrica.

La Mediterrània oferia diversos desafiaments per a un capità de submarí. Aquelles aigües oferien poques oportunitats de navegar per sota l'aigua i els britànics tenien cobertura aèria sobre tota la meitat sud del mar. Això, conjuntament amb el fet que els seus adversaris eren vaixells de guerra o combois molt protegits, fan els èxits de Brandi molt remarcables.

En la seva tercera patrulla, al desembre de 1942, Brandi enfonsà el remolcador oceànic St Issey, a més de dos mercants més.

Al desembre de 1943 Brandi enfonsà el minador britànic HMS Welshman a poques milles de la costa de Malta. La destrucció d'aquest vaixell va ser important, car com a minador era una part important de la defensa de Malta. Per aquesta victòria va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. A més enfonsà dos vaixells d'un comboi ben protegit. A l'abril de 1943 Brandi reclamà l'enfonsament d'un creuer lleuger a 40 milles de la costa de Gibraltar. Brandi va ser condecorat amb les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller; tot i que l'enfonsament no va ser confirmat.

Als mesos de juny i juliol realitzà dues patrulles més, tot i que sense èxit.

Al setembre de 1943, en la darrera patrulla del U-617, Brandi enfonsà el HMS Puckeridge, un destructor classe Hunt davant Gibraltar. Uns dies després, el 12 de setembre, va ser atacat per avions britànics davant la costa de Marroc. La tripulació antiaèria reclamà haver abatut un avió, tot i que no va ser confirmat, mentre que 3 bombes queien prop del U-617. Els danys van ser tan seriosos que Brandi decidí abandonar el vaixell. Després d'evacuar la tripulació en bots de goma, l'U-617 va ser enfonsat mitjançant càrregues de demolició. Aconseguiren arribar a la costa i van ser internats per tropes espanyoles. Brandi va ser confinat a un camp per a oficials prop de Cadis, i des d'allà aconseguí tornar a Alemanya.[1]

Al gener de 1944 Brandi tornà a Toló i prengué el comandament del U-380. Brandi completà una patrulla amb l'U-380, però aquest va ser destruït el 13 de març de 1944 Toló per un atac de bombarders de la 9a Força Aèria. A l'abril de 1944 Brandi esdevingué comandant del U-967. Durant la seva primera patrulla, al maig de 1944, Brandi enfonsà el destructor USS Fechteler. A continuació rebé les Espases per afegir a la seva Creu de Cavaller.

Durant la seva següent patrulla amb l'U-967 al juny de 1944, Brandi va estar molt malalt i va haver de tornar a la base. A continuació va ser nomenat comandant de tots els submarins al Bàltic oriental. Durant el seu comandament, diversos vaixells van ser enfonsats al Bàltic, i Brandi va afegir els Diamants a la Creu de Cavaller. Durant el darrer any de la guerra comandà una petita flota de submarins.

Després de la guerra començà una carrera com a arquitecte.

Historial militarModifica

VictòriesModifica

Durant el seu servei d'U-boat Branri reclamà haver enfonsat 26 vaixells, 100.000 GRT.

El total confirmat va ser:

  • 8 vaixells enfonsats, amb un total de 25.879 GRT
  • 1 vaixell de guerra auxiliar enfonsat amb un total de 810 GRT
  • 3 vaixells de guerra enfonsats amb un total de 5.000 GRT
Data U-boat Nom del vaixell Nationalitat Tonnage Destí
7 de setembre de 1942 U-617 Tor II   feroes 292 enfonsat
23 de setembre de 1942 U-617 Athelsultan   britànic 8,882 enfonsat
23 de setembre de 1942 U-617 Tennessee   britànic 2,342 enfonsat
24 de setembre de 1942 U-617 Roumanie   belga 3,563 enfonsat
28 de desembre de 1942 U-617 HMS St. Issey (W25)   britànic 810 enfonsat
15 de gener de 1943 U-617 Annitsa   grec 4,324 enfonsat
15 de gener de 1943 U-617 Harboe Jensen   noruec 1,862 enfonsat
1 de febrer de 1943 U-617 HMS Welshman (M84)   britànic 2,650 enfonsat
5 de febrer de 1943 U-617 Corona   noruec 3,264 enfonsat
5 de febrer de 1943 U-617 Henrik   noruec 1,350 enfonsat
6 de setembre de 1943 U-617 HMS Puckeridge (L108)   britànic 1,050 enfonsat
5 de maig de 1944 U-967 USS Fechteler (DE-157)   estatunidenc 1,300 enfonsat

PromocionsModifica

Offiziersanwärter - 5 d'abril de 1935
Seekadett – 25 de setembre de 1935
  Fähnrich zur See – 1 de juliol de 1936
  Oberfähnrich zur See - 1 de gener de 1938
  Leutnant zur See - 1 d'abril de 1938
  Oberleutnant zur See - 1 d'octubre de 1939
  Kapitänleutnant - 1 d'octubre de 1942
  Korvettenkapitän - 8 de juny de 1944
  Fregattenkapitän – 18 de desembre de 1944

CondecoracionsModifica

Passador de Combat de Submarins
  Insígnia de Guerra dels Submarins en Or i Diamants (abril de 1943)[2]
  Creu de Ferro de 2a classe
  Creu de Ferro de 1a classe
  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 21 de gener de 1943 com a Kapitänleutnant i comandant del U-617[3][4]
  Fulles de Roure – 11 d'abril de 1943 com a Generalmajor i comandant del U-617 (224è)[3][5]
  Espases – 9 de maig de 1944 com a Kapitänleutnant i comandant del U-380 (66è)[3][6]
  Diamants – 24 de novembre de 1944 com a Korvettenkapitän i comandant del U-967 (22è)[3][7]
1 menció al Wehrmachtbericht (12 d'abril de 1942)
  Medalla al Valor Militar de Plata (Itàlia)

ReferènciesModifica

Citacions
  1. Blair p414
  2. Williamson and Pavlovic 1995, p. 48.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Scherzer 2007, p. 239.
  4. Fellgiebel 2000, p. 142.
  5. Fellgiebel 2000, p. 68.
  6. Fellgiebel 2000, p. 43.
  7. Fellgiebel 2000, p. 38.
Bibliografia
  • Blair, Clay : Hitler's U-Boat War [Volume 2]: The Hunted 1942-1945 (1998) ISBN 0-304-35261-6 (2000 UK paperback ed.)
  • Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (in German). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.
  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (in German). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
  • Fraschka, Günther (1994). Knights of the Reich. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Military/Aviation History. ISBN 0-88740-580-0.
  • Kurowski, Franz (1995). Knight's Cross Holders of the U-Boat Service. Schiffer Publishing Ltd. ISBN 0-88740-748-X.
  • Range, Clemens (1974). Die Ritterkreuzträger der Kriegsmarine (in German). Stuttgart, Germany: Motorbuch Verlag. ISBN 3-87943-355-0.
  • Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz (in German). Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3.
  • Scherzer, Veit (2007). Ritterkreuzträger 1939 - 1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (in German). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
  • Thomas, Franz (1997). Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 1: A–K (in German). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-2299-6.
  • Williamson, Gordon & Pavlovic, Darko (1995). U-Boat Crews 1914–45. Oxford, UK: Osprey Publishing Limited. ISBN 1-85532-545-4.
  • Williamson, Gordon (2006). Knight's Cross with Diamonds Recipients 1941-45. Osprey Publishing Ltd. ISBN 1-84176-644-5.
  • Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten (in German). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1.

Enllaços externsModifica