Alejandra Argüelles Toral y Hevia
Alejandra Argüelles Toral y Hevia (Irun, 20 de setembre de 1845 - València, 5 d'abril de 1860) va ser una cantant, pianista, compositora i poetessa espanyola, considerada una nena prodigi a l'època i morta prematurament als catorze anys.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Alejandrina Argüelles Toral y Hevia  20 setembre 1845 Irun (Guipúscoa) |
| Mort | 5 abril 1860 (14 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, pianista, cantant, escriptora, compositora |
| Professors | Baltasar Saldoni i Remendo |
| Obra | |
Obres destacables | |
Va néixer a Irún el 20 de setembre de 1845, filla de Lucio Argüelles Toral, administrador de la duana,[1] i de Dolores Hevia.[2] Va marxar amb la família a Granada el 1853 quan el seu pare va anar-hi a treballar com a administrador de contribucions.[2] Va cursar estudis a Madrid el 1854.[1] En l'àmbit musical va ser deixebla de Baltasar Saldoni. Cantant amb veu de soprano, pianista i compositora, va participar en els concerts privats del seu mestre en diverses ocasions.[3] Va comprondre algunes obres musicals,[4] i també va posar lletra a Barcarola, una composició de Saldoni, el febrer del 1859.[5]
Hom destaca també el seu talent com a poetessa.[3] Va col·laborar a la revista La Elegancia, una publicació d'Irún encetada el 1860 i dedicada a la premsa de modes i salons.[6] Algunes poesies seves van ser Toma de Tetuán o Nacimiento del príncipe de Asturias.[4] Algunes composicions dedicades al seu pare les hi va musicar el mestre Saldoni.[2]
Amb catorze anys va emmalaltir i la família va anar a València perquè canviés d'aires,[2] però Argüelles va morir el 5 d'abril de 1860 a la fonda del Cid d'aquesta ciutat.[3] Recordada com una nena prodigi,[7] després de la seva mort molts van lamentar la seva mort. L'escriptora Faustina Sáez de Melgar va dedicar-li paraules d'elogi i homenatge en un obituari al diari El Reino el 9 d'octubre de 1861.[3][1] El mateix 1861 es va publicar Corona fúnebre a la memoria de la Srta. D.ª Alejandra Argüelles Toral y Hevia en homenatge a la difunta.[7]
Posteriorment, es va publicar un fulletó amb les seves poesies anomenat Ensayos poéticos (1862), on Sáez de Melgar va elaborar una biografia d'Argüelles,[7][3] i Baltasar Saldoni va compondre un caprici a la seva memoria que va titular Catorce años en seis minutos (1866).[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Argüelles Hevia, Alejandra» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Simón Palmer, María del Carmen. «Escritoras españolas del siglo XIX». A: Censo de los escritores al servicio de los Austrias y otros estudios bibliográficos (en castellà). Madrid: CSIC, 1983, p. 109.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 2. Madrid: A. Pérez Dubrull, 1868, p. 230-231.
- ↑ 4,0 4,1 Frontaura, C.; Ossorio y Bernard, M. Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta y Librería de Miguel Guijarro, 1890, p. 101.
- ↑ 5,0 5,1 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 85-87.
- ↑ Jiménez Morell, Inmaculada. La prensa femenina en España (desde sus orígenes a 1868) (en castellà). Madrid: Ediciones de la Torre, 1992, p. 127.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Valis, Noël. The Culture of Cursilería: Bad Taste, Kitsch, and Class in Modern Spain (en anglès). Durham i Londres: Duke University Press, 2002, p. 173.