Alemany silesià (Schläsche Sproache/Schläs'sche Sproche, alemany: Schlesisch) o baix silesià, és una varietat lingüística de l'alemany parlada a Silèsia. Actualment l'àrea es troba principalment al sud-oest de Polònia però també al nord-est de la República Txeca i a Alemanya oriental. Els dialectes del grup estan gairebé extingits.

Infotaula de llenguaAlemany silesià
Schläsche Sproache
Altres nomsSchläs'sche Sproche
Tipusllengua, llengua viva i dialecte Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants22.900:[1] 12.000 a Polònia i 10.900 a Txèquia
Parlants nadius22.900 Modifica el valor a Wikidata
RànquingNo està al top 100
Autòcton deSilèsia
EstatPolònia, Txèquia, Alemanya
Mapa dels dialectes silesians
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
alt alemany
alt alemany inferior
alemany central oriental Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sli
ISO 639-3sli Modifica el valor a Wikidata
Glottologlowe1388 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesli Modifica el valor a Wikidata
IETFsli Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5386 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En el seu origen, l'alemany silesià aparegué en el segle xii com a derivació de l'alt alemany mitjà amb una forta influència de l'alt alemany, de l'alt saxó, del fràncic oriental, el turingi i el silesià. Els habitants de Silèsia podrien ser descendents dels colons que hi arribaren en el segle xiii procedents de l'Alta Lusàcia, Saxònia, Turíngia i Francònia.

Després de la Segona Guerra Mundial les autoritats comunistes locals prohibiren l'ús de la llengua. Després de l'expulsió dels alemanys de Silèsia, la llengua i la cultura alemanyes gairebé desaparegueren de Silèsia quan fou incorporada a Polònia el 1945. Les autoritats poloneses prohibiren l'ús de l'alemany. Encara avui hi ha sentiments trobats tant entre polonesos com en els alemanys, principalment a causa dels crims de guerra nazis com de l'expulsió i la neteja ètnica dels alemanys ètnics dels antics territoris orientals d'Alemanya que foren cedits a Polònia per l'Acord de Potsdam.

L'alemany silesià no té cap mena de reconeixement legal de l'Estat polonès, tot i que la minoria alemanya a Polònia ha obtingut un cert reconeixement des de la caiguda del comunisme el 1991 i l'entrada de Polonia en la Unió Europea. L'alemany silesià pot dividir-se en els varietats Gebirgsschlesische Dialektgruppe, Südostschlesische Dialektgruppe, mittelschlesische Dialektgruppe, westschlesische Dialektgruppe i neiderländische Dialektgruppe.[2] El nordostböhmische Dialektgruppe també forma part del silesià.[3][4]

L'alemany silesià fou la llengua en la que foren escrites les poesies de Karl von Holtei i Gerhart Hauptmann durant el segle xix.

Referències

modifica
  1. Alemany silesià a Ethnologue
  2. Ludwig Erich Schmitt (Hrsg.): Germanische Dialektologie. Franz Steiner, Wiesbaden 1968, p. 138-139
  3. Ludwig Erich Schmitt (Hrsg.): Germanische Dialektologie. Franz Steiner, Wiesbaden 1968, p. 143
  4. Alois Kreller: Wortgeographie des Schönhengster Landes. Kraus, Nendeln 1939, 1979 Kraus, vol. 3, p. 3

Enllaços externs

modifica
  • Informació sobre Alemany silesià a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “sli” (anglès)