Aleuada

(S'ha redirigit des de: Aleuades)

La dinastia Aleuada o dels Aleuades (Ἀλευάδαι) eren la família més noble i poderosa de Tessàlia i Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Eren d'origen mític, i prenien el nom del seu suposat heroi ancestral Aleuas Ἀλεύας. La família va regir la ciutat de Larissa i altres parts de Tessàlia bé temporalment o per mitjà d'altres branques. Els membres de la dinastia portaven el títol de Tagos (ταγός).

Mot aviat la família es divideix en dos branques: els Alevades o Aleuades i els Scopades (de l'ancestre Scopas, probablement un fill d'Aleuas). Els Scopades dominaven Crannon i segurament Farsàlia, i la branca principal Larissa, però a més d'aquestes ciutats estenien la seva influència a quasi tota Tessàlia. Les dues famílies formaven un for partit aristocràtic, segons diu Herodot. El primer dels Aleuades mítics portava el cognom de Πύρρος ("Pirros"), és a dir, pèl-roig, i se li va donar el títol de rei de Tessàlia. La tradició deia que era de la família dels Heràclides, a través de Tèssal, un fill d'Hèracles, fundador de Tessàlia.

Els Aleuades històricsModifica

El primer personatge històric és Euríloc, que va acabar la guerra de Cirra el 590 aC, segons Estrabó. Més tard, a l'època del poeta Simònides de Ceos es troba un segon Aleuas, amic de Simònides, que es diu que era fill d'Equecràtides i Siris, i només se sap per Ovidi que va tenir una mort tràgica. Els seus tres fills vivien quan Xerxes va envair Grècia. Es deien Tòrax, Eurípil i Trasideu, i van enviar ambaixadors al rei persa al que es van aliar. Després de la Segona guerra mèdica Leotíquides va ser enviat a Tessàlia a castigar als prínceps per haver actuat com a traïdors al seu país, però els Aleuades el van subornar, segons Herodot i Pausànies. Això va consolidar el poder de la dinastia.

Cap a l'any 460 aC trobem a l'aleuada Orestes, fill d'Eucràtides, que va arribar a Atenes com a fugitiu, expulsat per una facció de la seva família que volia excloure'l de la dignitat de Βασιλευς, i va convèncer els atenencs de restaurar-lo com a Tagos, segons diu Tucídides.

Al final de la guerra del Peloponès una altra família, els dinastes de Feres, van augmentar el seu poder. El 375 aC Jàson de Feres es va proclamar Tagos de Tessàlia. Els aleuades de Larissa van conspirar contra el nou poder i van invitar al país a Alexandre II de Macedònia, fill d'Amintes, que va entrar a Larissa i Crannon però se les va quedar. Aviat Pelòpides va restaurar l'antic statu quo però els dinastes de Feres van recobrar el seu poder i els Aleuades van demanar assistència altra vegada a Macedònia. Filip II de Macedònia va donar-los-hi la seva ajuda, va derrotar els tirans de Feres i va restablir la llibertat de les ciutats, fent dels Aleuades els seus clients, amics i aliats, segons diu Diodor de Sicília.

Filip va acabar incorporant Tessàlia com a província, i va donar el càrrec de tetrarca a alguns aleuades, com ara un anomenat Trasideu. Hi ha un tessali de nom Medus, segurament de la família, que va ser un dels companys d'Alexandre el Gran. La família va anar perdent poder i va caure en la insignificança. El darrer dels aleuades coneguts va ser Torax, un amic d'Antígon. Plini el Vell i Escopes de Paros mencionen uns Aleuades escultors, que no se sap segur si eren d'aquesta família.[1]

ReferènciesModifica

  1. Aleuas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 109-110

Articles relacionatsModifica