Alexandre Volinine
Alexandre Volinine (Moscou, 17 de setembre de 1882 - París, 3 de juliol de 1955), nascut Aleksandr Emiliànovitx Volinin, rus: Александр Емельянович Волинин, fou un ballarí rus naturalitzat francès.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1882 Moscou (Rússia) |
| Mort | 3 juliol 1955 (72 anys) París |
| Sepultura | cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògraf, ballarí de ballet |
Volinine va estudiar a l'Escola de Ballet de Moscou, sota la supervisió de Vassili Tikhomírov.[1]
Va ballar al Teatre Bolxoi el 1901 i va exercir allà, com a solista, els papers principals del repertori de Màrius Petipà, així com diversos ballets de Gorski.[1]
El 1910 es va incorporar als Ballets Russes de Serguei Diàguilev, per després continuar la seva carrera amb gires internacionals.
Fou la parella de Lydia Lopokova (1910-1911), Adeline Genée (1912-1913), Lydia Kyakcht (1913) i Anna Pàvlova (1914-1925).
El 1926 s'instal·là a París i fundà al primer pis de la mansió privada de Théodore i Tamara d'Erlanger (132 avinguda de Villiers) una escola de la qual provenien Renée Jeanmaire, Jean Babilée, Serge Golovine, David Lichine, Vladimir Skouratoff, Tatiana Riabouchinska.[2] Serge Peretti i George Skibine.
A principis de juny de 1940, fugint de l'avanç de les tropes alemanyes, es va traslladar a Biarritz i va obrir un curs. L'any següent i fins al 1944, es van donar lliçons a la rue Joseph Petit a la casa familiar de Gina Bartissol, professora de dansa a Biarritz. A l'Alliberament, desitjant viure de manera sostenible a la costa basca, Alexandre Volinine va crear classes a més de Biarritz a Baiona i Sant Joan Lohitzune, abans de tornar a París. Està enterrat al cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois.[3]
El seu nom es va donar el 1984 al "Prix Volinine" que premiava joves coreògrafs a França.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Les biographies des figures du ballet [archive].
- ↑ Tatiana Riabouchinska (May 23,1917 – August 24, 2000) [archive].
- ↑ 241 notices sur les 5220 tombes que compte le cimetière, en 2 volumes / 2 langues : Amis de Ste Geneviève des Bois et ses environs, La Nécropole russe de Sainte-Geneviève-des-Bois, t. 1, Evry, Vulcano Communication, 2009 (ISBN 978-2-9524786-1-8) et traduit en russe par Anastasia de Seauve : Общество друзей истории Сент-Женевьев-де-Буа и его окрестностей, пер. с франц. Анастасия де Сов, Русский некрополь Сент-Женевьев-де-Буа, t. 2, Evry, Vulcano Communication, 2009.