Aldebaran

estel de la constel·lació del Taure
(S'ha redirigit des de: Alfa Tauri)

Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn. Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja i gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment, Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol).

Infotaula d'estrellaAldebaran
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
Format per* alf Tau B (en) Tradueix i Alpha Tauri Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 35m 55.2401s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)16° 30' 33.5016''[1] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra65,1 a.l.[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralK5III/M2V Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Codis de catàleg
Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol

El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat és lleugerament variable, del tipus polsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella més brillant. Té una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la Terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenomen que es deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).

Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'UA. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 júpiters i orbitant a una distància d'1,35 UA.

Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.

El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa 'el seguidor', una referència al fet que l'estrella sembla seguir les plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla el membre més brillant del cúmul obert de les híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les híades i és, de fet, una estrella independent.

Ocultisme naziModifica

Els místics nazis de la Societat Vril creien que l'estrella Aldebaran era l'origen de la "raça ària" i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldebaran
  1. 1,0 1,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  2. URL de la referència: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Aldebaran;3867481.html.
  3. Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003, p.166. ISBN 9780814731550.