Alfons Cucó i Giner

Alfons Cucó i Giner (València, 19 de juliol de 1941 - València, 26 d'octubre de 2002) fou historiador i polític valencià.

Alfons Cucó i Giner

Biografia
Naixement	19 juliol 1941 València
Mort	26 octubre 2002 (61 anys) Madrid
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya 21 abril 1986 – 1r juny 1996
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya 7 maig 1984 – 1r abril 1986
Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 9 gener 1996 Circumscripció electoral: València
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Historiador
Ocupador	Universitat de València
Partit	PSPV PSPV-PSOE
Membre de	Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Partit Socialista del País Valencià
Família
Germans	Josepa Cucó i Giner
Premis
(1974)  Premi Joan Fuster d'assaig
Signatura

El 1960 va ser cap de les joventuts de Lo Rat Penat. Fou professor de la Universitat de València el 1967, on es doctorà en Filosofia i Lletres el 1970. Quan el 1996 deixà la política va ser catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de València i senador per València entre 1979 i 1996. El 1971 fou un dels organitzadors del Primer Congrés d'Història del País Valencià.

Política

Alfons Cucó fou un dels fundadors del Partit Socialista Valencià el 1962, i del seu successor, el Partit Socialista del País Valencià el 1974, i durant l'escissió que, abans de les eleccions del 1977 va protagonitzar un sector del partit (que s'anomenà Unitat Socialista del País Valencià) per coalitzar-se amb el Partit Socialista Popular que encapçalava a Madrid Enrique Tierno Galván i al País Valencià Manuel Sánchez Ayuso, va respectar els pactes amb el Moviment Comunista del País Valencià i el Partit Carlí del País Valencià i es presentà en la candidatura anomenada Bloc d'Esquerres per l'Autonomia i el Socialisme. Després d'uns resultats minsos, va formar part del sector del PSPV que s'integrà al PSOE.

Per a les eleccions generals espanyoles de 1979 el PSPV es fusiona amb el PSOE, i Alfons Cucó es presenta al Senat. Va ser el senador amb més vots, perquè a més dels propis del PSOE, els sectors més nacionalistes varen proposar votar un candidat del PSPV-PSOE (el mateix Cucó), un del PCE-PCPV, Francesc Codonyer i un altre del Bloc d'Esquerres, Josep Vicent Marquès i González. Va obtenir la reelecció en les cinc primeres legislatures, és a dir, des del 1979 fins al 1996, quan trenca amb el PSOE.

Alfons Cucó es va integrar en la Plataforma Cívica Valencians pel Canvi, que el 2000 es presentà a les eleccions a les llistes del Bloc Nacionalista Valencià, i que més tard es consolidà com a espai de reflexió. Morí als 61 anys d'un càncer.

L'11 d'abril del 2003 es va presentar la "Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea".

Obra

• 1960: Lluernes tan sols (poesia)
• 1965: Aspectes de la política valenciana en el segle XIX
• 1967: El Congreso Sociológico Valenciano de 1883
• 1969: Sobre el radicalismo valenciano
• 1971: El valencianisme polític, 1874-1936. Catarroja: Afers. ISBN 84-86574-73-0
• 1975: Republicans i camperols revoltats (Premi Joan Fuster d'assaig, 1974)
• 1979: Sobre la ideologia blasquista
• 1989: País i Estat: la qüestió valenciana
• 1992: El pensament valencianista (1868-1939). Antologia (amb Ricard Blasco). Barcelona: La Magrana.
• 1995: El valor de la nació
• 1997: Llengua i política, cultura i nació
• 1998: Els confins d'Europa. Nacionalisme, geopolítica i drets humans de la Mediterrània oriental
• 1999: Nacionalismo y poder político: el escenario soviético
• 2002: Roig i blau: la transició democràtica valenciana. València: Tàndem.

Enllaços externs

• Paraules del rector Francico Tomás en la Presentació de la Càtedra Alfons Cucó*

Premis i fites
Precedit per: Josep Vicent Marquès i González País perplex	Premi Joan Fuster d'assaig 1974	Succeït per: Ernest Lluch i Martín La via valenciana