Alois Reckendorf
Alois Reckendorf (Trebitsch, 10 de juny de 1841 – Leipzig, 11 d'abril de 1911), va ser un pianista, professor de música, professor universitari i compositor alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1841 Třebíč (Txèquia) |
| Mort | 11 abril 1911 (69 anys) Leipzig (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, pedagog musical, compositor, professor d'universitat |
| Ocupador | Conservatori de Leipzig |
| Instrument | Piano |
| |
Biografia
modificaDesprés d'acabar l'escola a Brno, Reckendorf es va matricular a l'Institut Politècnic de Viena. Després va estudiar filosofia a la Universitat de Heidelberg i finalment va completar els seus estudis al Conservatori Reial de Leipzig, on més tard va ser professor des de 1877 fins a la seva mort.
El seu alumne més famós va ser el pianista Wilhelm Backhaus, a qui havia estat entrenant musicalment des de 1891. A partir de 1894 Backhaus -a l'edat de deu anys- va ser ensenyat durant cinc anys per Alois Reckendorf directament al conservatori de Leipzig.[1]
| « | "Quan em van mostrar per primera vegada, li vaig tocar de memòria tota la música de ballet de Puppenfee de Josef Bayer, que va tenir molt èxit a Leipzig en aquell moment. Resulta que les lliçons elementals reals es podrien saltar i em va acomiadar donant-me una de les petites sonatines de Beethoven per preparar-me per a la següent (primera) lliçó". | » |
– Wilhelm Backhaus: Arnold Heinz Eichmann: Wilhelm Backhaus, 1953
A més de Backhaus, va tenir com alumnes a Else Gipser,[2] Johan Halvorsen, Alfred Hill,[3] Oswin Keller,[4] Johann Otto Leonhardt,[5] Karl Net,[6] Maud Powel,[7] Alfred von Sponer,[8] Gustav Strube[9] i Edith Robinson.
A més de les seves activitats docents, Alois Reckendorf va compondre peces de piano més petites, cicles de cançons i va organitzar reduccions de piano per a concerts.
Obres (selecció)
modificaAlois Reckendorf és l'autor de nombroses cançons i peces per a piano.[10]
- Op. 1: Zwei Nocturnee für Pianoforte
- Op. 2: Walzer für das Pianoforte zu vier Händen
- Op. 3: Kleine Bilder für das Pianoforte
- Op. 4: Sieben Lieder für Bariton mit Pianofortebegleitung
- Ich gehe nicht in den grünen Hain.
- Heimweh. Oh, dass ich draußen läg.
- Sommersegen. So warm und herrlich liegt die Welt.
- Unergründlich. Ich küsste sie auf die Stirne kaum.
- Zwiegesang. Im Fliederbusch ein Vöglein saß.
- So wandr’ ich in die weite Welt.
- Falsch, aber süß. Komm falsche Dirne.
- Op. 5: Fünf Clavierstücke
- Op. 6: Sechs Lieder und Gesänge für gemischten Chor
- Die Rose treibt ein rothes Blatt
- Trennung. Er ritt so einsam durch den Wald.
- Heimkehr. Und wieder ritt er durch den Wald.
- Mit sanften Flügeln senkt die Nacht.
- Durch säuselnde Bäume im Mondschein.
- Kommt auf den Anger, muntre Buben.
- Op. 7. Tänze für Pianoforte zu vier Händen.
- Op. 8. 24 Etuden in allen Dur- und Molltonarten für Pianoforte
- Op. 24. Zwei Sonatinen
Reckendorf va organitzar nombroses composicions, entre d'altres de Johan Svendsen, per al seu Carneval a París. Episodi per a gran orquestra, Op. 9 i el Concert per a violí i orquestra, Op. 6 van implementar artísticament la reducció per a piano.
Referències
modifica- ↑ Arnold Heinz Eichmann: Wilhelm Backhaus. In: Die großen Interpreten. R. Kister, Genf 1957, S. 17.
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 226.
- ↑ Charlotte Fetherston: Alfred Hill's Viola Concerto: Analysis, Compositional Style and Performance Aesthetic, Dissertation, Sydney 2014, S. 32.
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 324
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 376
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 442.
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 502
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 613
- ↑ Alfred Einstein: Das neue Musiklexikon, Berlin 1926, S. 630.
- ↑ Alois Reckendorf. In: Alfred Remy: Baker’s Biographical Dictionary of Musicians, 3. Auflage, New York, Boston, 1919, S. 746.