Amando de Miguel Rodríguez
Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, província de Zamora, 1937) és un sociòleg espanyol. És col·laborador habitual en l'emissora de ràdio Cadena COPE, el periòdic La Razón i el periòdic digital Libertad Digital, entre altres mitjans.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1937 (85 anys) Pereruela (província de Zamora) |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Es coneix per | Signant del Manifest dels 2.300 |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sociologia |
| Ocupació | Sociòleg |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Universitat de Barcelona |
| Interessat en | Història contemporània d'Espanya |
| Participà en | |
| 18 octubre 2018 | Espanya sempre |
| 14 març 2018 | Manifest per la Història i la Llibertat |
| 25 juny 2012 | manifest de reconversión.es |
| 9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Damià Mollà Beneyto |
Premis | |
BiografiaModifica
Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid,[1] càrrec que anteriorment va ocupar en les de València i Barcelona, on col·laborà a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 el 1981.[2] Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos, un altre dels signants del manifest, va anar a la Universitat de Colúmbia, on cursà un postgrau. Va exercir com a professor visitant a les universitats de Yale i Florida i ha estat professor visitant a El Colegio de Mèxic.[3] És director d'estudis de Tábula-V, un institut d'opinió pública que, entre altres treballs, ha realitzat la sèrie d'informes anuals sobre la societat espanyola. L'últim és el de 1996-1997. Ha publicat més de vuitanta llibres i milers d'articles.
Ha estat guardonat amb els premis d'assaig Espasa i Jovellanos i els de periodisme Continent i Fundació Independent. Col·labora habitualment en els mitjans de comunicació i sent una particular fascinació pel llenguatge, del que donen testimoniatge diverses de les seves obres i articles periodístics. Ha estat guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Cafè "El Pícaro" (Toledo, 2004).
Des de 2004 és també membre del Consell Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid[4] Un any més tard sol·licitaren el seu cessament, que finalment no es va produir, quan li preguntà a l'aleshores secretària general de Polítiques d'Igualtat del Ministeri de Treball i Afers Socials, Soledad Murillo, durant la presentació del projecte de Llei contra la Violència de Gènere si tenia clítoris.[5]
Forma part del Patronat d'Honor de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES).[6]
ObraModifica
- Carta abierta a una universitaria (Ediciones 99, 1973).
- Manual de Estructura Social de España (Tecnos, 1974).
- Sociología o Subversión (Plaza & Janés, 1974).
- Sexo, mujer y natalidad en España (Cuadernos para el diálogo, 1974).
- Sociología del franquismo (Euros, 1975).
- Desde la España predemocrática (Ediciones Paulinas, 1976).
- La España de nuestros abuelos (1995).
- Con sentido común (1996).
- Manual del perfecto sociólogo (1996).
- Autobiografía de los españoles (1997).
- El impacto de la telefonía móvil en la sociedad española (1997).
- ABC de la opinión española, (1997).
- La sociedad española 1996-97 (1997).
- Opinión pública y nivel de vida (1998).
- El final de un siglo de pesimismo 1898-1998, (1998).
- El Sexo de nuestros abuelos, (1998).
- Los españoles y los libros, (1998).
- La movilidad urbana y los vehículos de dos ruedas, (1998).
- Los madrileños y el consumo, (1998).
- El libro de las preguntas (1999).
- Los madrileños y su ciudad (1999).
- Los derechos del consumidor en el municipio de Madrid(1999).
- Estudio Sociológico SANOFI: Mujeres e hipertensión (1999).
- Los peatones y el tráfico urbano (2000).
- La vida cotidiana de los españoles en el siglo XX (2001).
- El espíritu de Sancho Panza. El carácter español a través de los refranes (2000).
- Saber beber, saber vivir (2002).
- El idioma español (2002).
- El final del franquismo: testimonio personal (2003).
- Las ideas económicas de los intelectuales españoles (2003).
- Sancho Panza lee El Quijote (2004).
- La mentalidad de los españoles a comienzos del siglo XXI (2004).
- Sobre gustos y sabores: los españoles y la comida (2004).
- Servir al rey: recuerdo de la mili: 1938-2001 (2005).
- Secuestro prolongado (2005).
- El arte de envejecer (2005).
- La lengua viva (2005).
- Sociología del Quijote (2005).
- Nuestro mundo no es de este reino (2005).
- Entre los dos siglos (2005).
- Los españoles y la religión (2005).
- Hacían una pareja estupeda... (2006).
- Escritos contra corriente (2006).
- Se habla español (2009).
- La magia de las palabras (2009).
- Memorias y desahogos (2010).
- Historia de una mujer inquieta (2011).
- Judíos en la ciudad de los Ángeles (2011).
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amando de Miguel Rodríguez |
- ↑ «Entrevista a Amando de Miguel». Diario de Navarra, 11-11-2009. Arxivat de l'original el 2013-09-25. [Consulta: 15 agost 2012].
- ↑ Carlos Martínez Gorriarán Movimientos cívicos: De la calle al Parlamento p. 168-169
- ↑ «La gran transformación de la sociedad española contemporánea». Amando de Miguel, 2004.
- ↑ «El Gobierno regional nombra a tres ex altos cargos de Aznar miembros del Consejo Económico y Social». El País, 28-05-2004.
- ↑ «El Gobierno central pide a Aguirre que destituya a Amando de Miguel». El País, 01-10-2005.
- ↑ Patronat d'Honor de DENAES
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Salvador Giner i de San Julián El destino de la libertad |
Premi Espasa d'Assaig 1988 |
Succeït per: Justino Sinova Garrido Miguel Ángel Quintanilla Fisac Ramón Vargas-Machuca La utopía racional |
| Precedit per: John Searle Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío |
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 2001 |
Succeït per: Emilio González Ferrín La palabra descendida. Un acercamiento al Corán |