Obre el menú principal

American Beauty és una pel·lícula estatunidenca de 1999, dirigida per Sam Mendes i interpretada per Kevin Spacey, Annette Bening, Peter Gallagher i Thora Birch en els papers principals.

Infotaula de pel·lículaAmerican Beauty
American beauty.svg
American-beauty-mov-poster2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Sam Mendes
Protagonistes
Producció Bruce Cohen
Dan Jinks
Dissenyador de producció Naomi Shohan
Guió Alan Ball
Música Thomas Newman
Fotografia Conrad L. Hall
Muntatge Tariq Anwar
Christopher Greenbury
Productora DreamWorks SKG
Distribuïdor DreamWorks
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1999
Durada 122 min.
Idioma original Anglès
Rodatge Long Beach
Color en color
Pressupost 15 milions dòlars
Recaptació 356.296.601 $
Descripció
Gènere Drama
Tema virginitat, família disfuncional i cinema LGBT
Lloc de la narració Califòrnia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0169547 Filmaffinity: 505307 Allocine: 21946 Rottentomatoes: m/american_beauty Mojo: americanbeauty Allmovie: v180738 TCM: 341476 Metacritic: movie/american-beauty
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

La família Burnham sembla ser, d'entrada, una família estatunidenca ordinària. Tanmateix, la manca de comunicació i la frustració porten de pressa a un desgavell total: el pare s'enamora de la jove i bonica amiga de la seva filla mentre que la mare enganya el seu marit amb un agent immobiliari que admira. La noia s'acosta al fill del veí. L'espectador coneix d'entrada la fi de la història: la mort del protagonista, que mostrarà i comentarà l'últim any de la seva vida.[1]

La pel·lícula constitueix una crítica feroç de l'american way of life.

GuióModifica

Per fer el guió d'American Beauty, Alan Ball es va inspirar en part per dues anècdotes que va viure a finals de 1990: per una banda, la troballa d'una bossa de plàstic volant amb el vent davant del Word Trade Center; va quedar captivat pels moviments de la bossa durant uns deu minuts, i després ho justificaria dient que li havia provocat una "reacció emocional inesperada".[2] Per altra banda, el 1992 Ball es va interessar per la polèmica al voltant del judici d'Amy Fisher.[3] Al descobrir, a més, que s'havia publicat un còmic basat en aquest tema, va quedar impactat per la rapidesa amb què la polèmica s'havia comercialitzat. Ball va decidir, aleshores, escriure una obra de teatre per representar el fons que ell creia que hi havia rere tot el negoci mediàtic que s'havia format sobre el judici. Al principi va escriure només 40 pàgines, però va aturar la producció a l'adonar-se que la història funcionaria millor com a pel·lícula que com a obra teatral.[3]

Ball va basar la història del protagonista, Lester Burnham, en aspectes de la seva pròpia vida.[3] Igual que el personatge, Alan Ball havia deixat en segon pla les seves passions per treballar en professions que odiava i sota les ordres de gent que no respectava. Les escenes a la casa de Ricky reflecteixen les experiències de la infantesa del mateix guionista. De fet, Ball sospitava de l'homosexualitat amagada del seu pare, i va usar aquesta idea per crear el personatge del coronel Fitts.[4]

Ball afirma que el guió és una barreja de comèdia i drama, però que aquest últim no va incloure'l intencionadament, sinó que va sorgir de manera inconscient per la seva manera de contemplar el món.[3]

RepartimentModifica

Banda originalModifica

Premis i nominacionsModifica

 
Repartiment principal de la pel·lícula.

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «American beauty». The New York Times.
  2. Kazan, Nicholas. True Beauty. Written By. Los Angeles: Writers Guild of America, West: 24–37, 2000. ISBN 1055-1948. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Chumo II, Peter N. American Beauty: An Interview with Alan Ball (en anglès). Los Angeles: Creative Screenwriting Magazine, 2000. ISBN 1084-8665. 
  4. Kilday, Gregg «Worth a Closer Look». The Advocate: 91–92.

Enllaços externsModifica