Viquipèdia

Annette Bening

actriu estatunidenca

Annette Bening (Topeka, 29 de maig de 1958) és una actriu estatunidenca guanyadora dels premis Bafta i Globus d'Or.

Infotaula de personaAnnette Bening

Annette Bening als Premis Oscar el 2012
Biografia
Naixement29 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Topeka (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat Estatal de San Francisco
San Diego Mesa College (en) Tradueix
Patrick Henry High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de veu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJ. Steven White (1984-1991)
Warren Beatty (1992-)
FillsElla Beatty, Isabel Beatty Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000906 Allocine: 2563 Rottentomatoes: celebrity/annette_bening Allmovie: p5346 TCM: 13674 TV.com: people/annette-bening IBDB: 31741 TMDB.org: 516
Musicbrainz: 81d32123-1c61-49ff-8397-2b3df4ec7c4b Discogs: 2221818 Modifica el valor a Wikidata

Bening va començar la seva carrera a l'escenari amb la companyia Colorado Shakespeare Festival el 1980 i va interpretar Lady Macbeth el 1984 al American Conservatory Theater. Va rebre nominacions al Premi Tony a la millor actriu de repartiment en una obra de teatre pel seu debut a Broadway a Coastal Disturbances i al premi Tony a la millor actriu en una obra per a All My Sons. Ha estat quatre vegades nominada a l'Oscar per les seves actuacions a les pel·lícules Els estafadors (1990), American Beauty (1999), Coneixent la Julia (2004) i Els nois estan bé (2010). El 2006, va rebre una estrella cinematogràfica al Passeig de la Fama de Hollywood pels seus èxits a la indústria del cinema.

Bening va interpretar a Sue Barlow a Open Range (2003). Va interpretar el paper principal a Coneixent la Julia (2004), en què va guanyar un Globus d'Or, NBR a la millor actriu, va ser subcampiona de NYFCC i va ser nominada per SAG i per a l'Acadèmia per la seva actuació.[1] Va ser nominada al Primetime Emmy Award pel seu paper de Jean Harris a la pel·lícula de HBO del 2005 Mrs. Harris.[2] Va substituir Julianne Moore i va protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de Running with Scissors (2006), per la qual va ser nominada a un Globus d'Or.[1] Bening va protagonitzar el remake de The Women (2008). El 2009, Bening va protagonitzar una nova interpretació del clàssic d'Eurípides Medea al Freud Playhouse de la UCLA.[3] Va rebre crítiques positives per la seva actuació a la pel·lícula independent Mares i filles (2009).[4]

Biografia modifica

Bening va néixer a Topeka, Kansas,[5] a Shirley Katherine (de soltera Ashley)[6] i Arnett Grant Bening. La seva mare era cantant i solista de l'església, i el seu pare era consultor de formació en vendes i venedor d'assegurances.[7][8] Els seus pares, originaris d'Iowa, eren episcopals practicants i republicans conservadors. És d'ascendència principalment alemanya i anglesa.[9]

La petita de quatre fills, té una germana gran, Jane i dos germans grans, Bradley i Byron. La família es va traslladar a Wichita, Kansas, el 1959, on va passar la seva primera infància. Quan Bening estava a l'escola primària, el seu pare va traslladar la família a San Diego, Califòrnia, on va passar la resta de la seva joventut.[10] Va començar a actuar a l'escola secundària, interpretant el paper principal a The Sound of Music. Es va graduar el 1975 a la Patrick Henry High School de San Diego, on va estudiar teatre. Després va passar un any treballant com a cuinera en un vaixell de lloguer fent festes de pesca a l'oceà Pacífic i fent submarinisme per recreació. Bening va anar al San Diego Mesa College i es va graduar en Arts Teatrals a la Universitat Estatal de San Francisco.[11]

Dècada de 1980 modifica

Acabats els estudis després d'algun temps, es traslladà amb el seu primer marit a Nova York a la recerca d'oportunitats. Bening va començar la seva carrera a l'escenari amb la companyia Colorado Shakespeare Festival l'any 1980,[12] i va aparèixer en obres de teatre al San Diego Repertory Theatre. Va ser membre de la companyia d'actuació de l'American Conservatory Theater de San Francisco mentre estudiava interpretació com a part del Advanced Theatre Training Program. Allà, va protagonitzar produccions com Macbeth de Shakespeare com a Lady Macbeth. Bening també va protagonitzar produccions de Pygmalion i L'hort dels cirerers a la Denver Center for the Performing Arts durant la temporada 1985–86. Va fer el seu debut a Broadway el 1987, obtenint una nominació al Premi Tony a la millor actriu destacada en una obra i rebent un premi Theater World per la seva actuació a Coastal Disturbances. Bening s'obligà a si mateixa a continuar en el teatre abans d'intentar passar al cinema, cosa que va fer cinc anys més tard. Bening va debutar al cinema a The Great Outdoors (1988), protagonitzada per Dan Aykroyd i John Candy. El seu següent paper va ser com la marquesa de Merteuil a Valmont (1989) al costat de Colin Firth.

Dècada de 1990 modifica

 
Bening l'any 1999

Va fer el seu paper destacat a Els estafadors (1990), on va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària. El 1991, va interpretar Virginia Hill a la pel·lícula biogràfica de Barry Levinson, Bugsy, al costat de Warren Beatty. Bening va protagonitzar amb Harrison Ford a A propòsit de Henry. El 1994, Bening i Beatty van tornar a protagonitzar junts, a Love Affair. El 1995, Bening va tenir un paper protagonista a The American President, amb Michael Douglas, un paper que va seguir amb la parodia de ciència-ficció de Tim Burton Mars Attacks! (1996).

El 1999, Bening va tornar als escenaris per primera vegada en 10 anys interpretant el paper principal a Hedda Gabler al Geffen Playhouse de Los Angeles. El Los Angeles Times va elogiar la seva actuació dient: "Bening utilitza el seu instrument vocal amb bon efecte, sense llançar-lo. A les pel·lícules no sempre escoltes què pot fer Bening amb aquesta veu, sobretot quan interpreta tipus virtuosos i "sensibles". Però l'antiheroïna d'Ibsen —sensualista frustrada, una dona lluitant amb el seu troll interior, bellesa d'una pilota que maig arriba— no és ni virtuosa ni sensata. Tampoc és una vilà fàcil de llegir, ni un simple mocoso reivindicatiu, tot i que moltes actrius l'han reduïda així. Bening s'endinsa amb força en el sarcasme verinós, però és prou cautelosa com per evitar extrems reductors."[13]

Dècada de 2000 modifica

Bening va interpretar a Sue Barlow a Open Range (2003). Va interpretar el paper principal a Being Julia (2004), en què va guanyar un Globus d'Or, NBR a la millor actriu, va ser subcampiona de NYFCC i va ser nominada per SAG i per a l'Acadèmia per la seva actuació.[1] Va ser nominada al Primetime Emmy Award pel seu paper de Jean Harris a la pel·lícula de HBO del 2005 Mrs. Harris.[2] Va substituir Julianne Moore i va protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de Running with Scissors (2006), per la qual va ser nominada a un Globus d'Or.[1] Bening va protagonitzar el remake de The Women (2008). El 2009, Bening va protagonitzar una nova interpretació del clàssic d'Eurípides Medea al Freud Playhouse de la UCLA.[3] Va rebre crítiques positives per la seva actuació a la pel·lícula independent Mother and Child (2009).[4]

Dècada de 2010 modifica

El 2010, va protagonitzar The Female of the Species, la comèdia de Joanna Murray-Smith, al Geffen Playhouse de Los Angeles.[14] Més tard aquell any, Bening va rebre elogis de la crítica per la seva actuació a Els nois estan bé; un crític va dir que "es mereix un Oscar" i un altre va elogiar la seva actuació "sublim".[15] Pel seu paper, Bening va guanyar un Globus d'Or, millor actriu de la NYFFC i va ser subcampiona d'un premi NSFC. També va ser nominada per a un premi SAG, un premi BAFTA i per a l'Acadèmia per l'actuació.

El 2012, l'enregistrament d'audiollibre de Bening de Mrs. Dalloway es va publicar a Audible.com. El 2014, va protagonitzar El Rei Lear de Shakespeare al Delacorte Theater de Central Park, com a part de Free New York Shakespeare Festival del Public Theatre. Va marcar la seva primera aparició a l'escenari a Nova York en vint anys.[16][17] Bening va protagonitzar la comèdia dramàtica nord-americana de 2015 de Dan Fogelman, Mai és tard, amb Al Pacino. El 2016, Bening va protagonitzar la comèdia drama de Mike Mills 20th Century Women al costat d'Elle Fanning, Greta Gerwig i Billy Crudup.[18] Va obtenir una nominació al Globus d'Or per la seva actuació[1] El 2017, va aparèixer a Film Stars Don't Die in Liverpool com a Gloria Grahame al costat de Jamie Bell, Vanessa Redgrave i Julie Walters. Va ser nominada al premi BAFTA a la millor actriu en un paper protagonista per la seva actuació.[1]

El 2019, Bening va tornar als escenaris de Broadway després d'una absència de 32 anys. Va protagonitzar el revival de Tots eren fills meus d'Arthur Miller al costat de Tracy Letts a l’American Airlines Theatre de la Roundabout Theatre Company. L'obra es va estrenar el 4 d'abril de 2019 i es va tancar el 23 de juny de 2019.[19] Va ser nominada al premi Tony a la millor actriu en una obra de teatre.

Actua com a vicepresidenta del consell d'administració de The Actors Fund.[20]

Vida personal modifica

Bening estigué casada per primera vegada durant set anys, malgrat que el matrimoni se'n separà als dos. El 1992 es casà amb Warren Beatty, amb el qual té quatre fills. D'una presència torbadora, la dona de Beatty ha enlluernat la majoria dels directors amb qui ha treballat.[1]

Passa per ser una defensora dels postulats del Partit Demòcrata dels Estats Units, del qual Warren Beatty és un antic avalador.

Filmografia modifica

Premis i nominacions modifica

Premis Oscar modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Millor actriu secundària Els estafadors Candidata
2000 Millor actriu American Beauty Candidata
2005 Millor actriu Coneixent la Julia Candidata
2011 Millor actriu Els nois estan bé Candidata

Globus d'Or modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1992 Millor actriu dramàtica Bugsy Candidata
1996 Millor actriu musical o còmica The American President Candidata
2000 Millor actriu dramàtica American Beauty Candidata
2005 Millor actriu musical o còmica Coneixent la Julia Guanyadora
2007 Millor actriu musical o còmica Retalls de la meva vida Candidata
Millor actriu en minisèrie o telefilm Mrs. Harris Candidata
2011 Millor actriu musical o còmica Els nois estan bé Guanyadora

Premis BAFTA modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Millor actriu secundària Els estafadors Candidata
2000 Millor actriu American Beauty Guanyadora
2011 Millor actriu Els nois estan bé Candidata

Premis Emmy modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor actriu en minisèrie o telefilm Mrs. Harris Candidata

Premis del Sindicat d'Actors modifica

  • 1999: Millor actriu per American Beauty
  • 2004: Nominada com a millor actriu per Being, Julia

Festival Internacional de Cine de San Sebastián modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Annette Bening Awards». imdb.com, 19-04-2018. Arxivat de l'original el 12 març 2018. [Consulta: 20 juny 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Annette Bening Emmy Nominated». Emmys.com, 19-07-2012. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 21 gener 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 «UCLA Live's new season: Annette Bening stars in world premiere». Los Angeles Times, 03-06-2009. Arxivat de l'original el 21 maig 2014. [Consulta: 7 octubre 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 Scott, A. O. «In a Melancholy Los Angeles, 'La Ronde' of Motherhood». The New York Times, 07-05-2010. Arxivat de l'original el 14 novembre 2011. [Consulta: 23 febrer 2011].
  5. ↑ «Annette Bening Biography: Film Actress (1958–)». Biography.com (FYI / A&E Networks). Arxivat de l'original el 3 juliol 2016. [Consulta: 6 febrer 2017].
  6. ↑ «Public Record of Shirley Bening». FamilySearch. Arxivat de l'original el 21 febrer 2015. [Consulta: 21 febrer 2015].
  7. ↑ «Putting 'Real Life' First Makes Bening A Better Actress». Nl.newsbank.com. Arxivat de l'original el 4 octubre 2018. [Consulta: 21 gener 2013].
  8. ↑ «Annette Bening Biography». TV Guide. Arxivat de l'original el 20 gener 2013. [Consulta: 23 febrer 2011].
  9. ↑ Dutka, Elaine. «The Aura of Annette; If She Makes the Merging of Career and Family Appear Effortless, It's an Illusion». Los Angeles Times, 21-02-1999. Arxivat de l'original el 11 gener 2012. [Consulta: 29 abril 2008].
  10. ↑ Whipp, Glenn. «Annette Bening wonders: Can kids and parents ever truly know one another?». Los Angeles Times, 17-01-2017. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022.
  11. ↑ Zack, Jessica. «Annette Bening, S.F. State and ACT alum, can't wait to 'get back into the theater'». San Francisco Chronicle, 17-11-2020. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022.
  12. ↑ «Love's Labour's Lost (1980 Colorado Shakespeare Festival)». Internet Shakespeare Editions. Arxivat de l'original el 1 juliol 2016. [Consulta: 29 maig 2016].
  13. ↑ Phillips, Michael. «'Hedda': A Woman Always on the Verge». Los Angeles Times, 26-03-1999. Arxivat de l'original el 26 juliol 2020. [Consulta: 3 maig 2020].
  14. ↑ «She's So Under the Gun, She Can't Leave Her Desk». The New York Times, 01-03-2010. Arxivat de l'original el 24 juny 2012. [Consulta: 7 octubre 2012].
  15. ↑ «At the Movies: The Kids Are All Right». ABC Australia. Arxivat de l'original el 3 febrer 2014. [Consulta: 23 febrer 2011].
  16. ↑ Gordon, David. «Annette Bening, Jessica Hecht, and More Will Join John Lithgow in Shakespeare in the Park's King Lear». TheaterMania.com, 20-05-2014. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 19 setembre 2015].
  17. ↑ «Annette Bening, Jessica Collins, Jessica Hecht Will Be John Lithgow's Daughters in King Lear». Playbill, 20-05-2014. Arxivat de l'original el 30 juliol 2014. [Consulta: 19 setembre 2015].
  18. ↑ McNary, Dave. «Annette Bening, Greta Gerwig, Elle Fanning Join '20th Century Women'». Variety, 14-05-2015. Arxivat de l'original el 6 juny 2017. [Consulta: 11 desembre 2017].
  19. ↑ «Arthur Miller's All My Sons». Arxivat de l'original el 21 març 2019. [Consulta: 23 març 2019].
  20. ↑ «Board of Trustees» (en anglès). Actors Fund, 11-02-2016. Arxivat de l'original el 17 abril 2020. [Consulta: 26 abril 2020].
  21. ↑ Gilbert, Sophie. «20th Century Women Is an Ode to Female Resilience». The Atlantic, 13-01-2017. Arxivat de l'original el 24 febrer 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  22. ↑ 22,0 22,1 Soloski, Alexis. «How Annette Bening Puts It All Onstage. But Keeps Something for Herself». The New York Times, 17-05-2019. Arxivat de l'original el 21 maig 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  23. ↑ Zoller Seitz, Matt. «Rules Don't Apply - Review». RogerEbert.com, 23-11-2016. Arxivat de l'original el 30 desembre 2018. [Consulta: 23 maig 2019].
  24. ↑ Harris, Hunter. «Life Itself Wastes the Cinematic Partnership of Annette Bening and Oscar Isaac». Vulture, 20-09-2018. Arxivat de l'original el 3 abril 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  25. ↑ Lee, Benjamin. «The Report review – gripping, fiery drama on CIA torture investigation». The Guardian, 27-01-2019. Arxivat de l'original el 10 abril 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  26. ↑ Coggan, Devan. «Annette Bening's Captain Marvel role was originally written for a man». Entertainment Weekly, 11-03-2019. Arxivat de l'original el 30 març 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  27. ↑ Webber, Tim. «Captain Marvel: Annette Bening Confirms Her Mysterious Role» (en anglès americà). CBR, 22-02-2019. Arxivat de l'original el 26 març 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  28. ↑ Bui, Hoai=Tran. «'Georgetown' Review: Christoph Waltz's Directorial Debut is a Dull Affair [Tribeca]». /Film, 14-05-2019. Arxivat de l'original el 17 maig 2019. [Consulta: 23 maig 2019].
  29. ↑ Mcnary, Dave. «Annette Bening, Bill Nighy to Star in Family Drama 'Hope Gap'». Variety, 31-10-2017. [Consulta: 23 maig 2019].
  30. ↑ Annette Bening In Talks To Join ‘Death On The Nile' Mystery Drama At Fox
  31. ↑ Bryan Cranston And Annette Bening To Star in New Paramount+ Movie ‘Jerry And Marge Go Large'
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Annette_Bening&oldid=33273990»