Sclerophrys asmarae
Sclerophrys asmarae és una espècie de gripau de la família Bufonidae. Es troba a l'Altiplà d'Etiòpia, en ambdues bandes de la Gran Vall del Rift; la població occidental s'estén cap al nord fins a Eritrea.[1][2] Els seus hàbitats són prades montanes, i potser també la sabana àrida a elevacions menors. És una espècie comuna impactada per la destrucció de l'hàbitat, que probablement no és un risc per la seva extinció.[1] Està amenaçada principalment pels establiments humans i l'agricultura; tanmateix, en adaptar-se fàcilment, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura considera que es troba en risc mínim.[1] Fins 2016 era classificat en el gènere dels Amietophrynus.[3]
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 54578  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Anura |
| Família | Bufonidae |
| Gènere | Sclerophrys |
| Espècie | Sclerophrys asmarae |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Bufo asmarae Amietophrynus asmarae
|
| Protònim | Bufo asmarae |
Taxonomia modifica
L'any 1982 es va descobrir el gripau Asmara d'Etiòpia pels zoòlegs Tandy, Bogart, Largen, i Feener que el varen anomenar Amietophrynus asmarae. És una de les dues úniques espècies bisexuals conegudes en gripaus. Té un cariotip de 2n=40. Sembla estar relacionat estretament a l'Amietophrynus kerinyagae i al gripau comú africà (Amietophrynus regularis) que son espècies diploides. Les sèries d'aquestes tres espècies se superposen i degut al seu nombre de cromosomes el Sclerophrys asmarae deu haver evolucionat des d'una o l'altre d'aquestes espècies. A les tres espècies son evidents unes lleugeres diferencies en el raucar i en determinats mecanismes d'aillament en la reproducció. Les hibridacions posteriors son restringides per les preferències en l'altitud en el medi[4]
Estatus modifica
El gripau asmara es veu amenaçat principalment per la colonització humana i l'agricultura. Tot i això, sembla una espècie amb possibilitats d'adaptació al deteriorament del seu hàbitat, que es pot alimentar a les zones amb gespa. Degut a la lentitud en la destrucció de l'hàbitat i que aquesta espècie es comuna en algunes localitzacions, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura ha qualificat l'estatus de conservació amb la mínima preocupació.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 IUCN SSC Amphibian Specialist Group «Amietophrynus asmarae». IUCN Red List of Threatened Species. UICN, 2013, 2013, pàg. e.T54578A18382800. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2013-2.RLTS.T54578A18382800.en.
- ↑ Frost, Darrel R. «Amietophrynus asmarae (Tandy, Bogart, Largen, and Feener, 1982)». Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 6.0. American Museum of Natural History, 2015. [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ Ohler, Annemarie; Dubois, Alain «The identity of the South African toad Sclerophrys capensis Tschudi, 1838 (Amphibia, Anura)» (en anglès). PeerJ, 4, 11-01-2016, pàg. e1553. DOI: 10.7717/peerj.1553. ISSN: 2167-8359. PMC: PMC4715445. PMID: 26788431.
- ↑ «Variation and Evolution in Bufo kerinyagae Keith and B. regularis Reuse and B. asmarae Tandy et al., (Anura, Bufonidae)». Monitore Zoologico Italiano. Supplemento, 20, 1, 2013, pàg. 211–267. DOI: 10.1080/03749444.1985.10736699.