Obre el menú principal

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal

partit polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Anaïs Arranz Mir)

El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal[1][2] (PACMA, anteriorment conegut com a Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol.[3] El partit es creà a Bilbao (País Basc) el 2003 i fins al seu trasllat a Madrid tenia la seu central a Barcelona.

Infotaula d'organitzacióPartit Animalista Contra el Maltractament Animal
PACMA logo.svg
Dades
Nom curt PACMA
Tipus partit polític espanyol
Ideologia política ecologisme, antitauromàquia, pacifisme, drets dels animals, benestar dels animals, Justícia social i drets humans
Història
Creació 24 febrer 2003
Activitat
Membre de Animal Politics EU
Organització i govern
Seu 
Presidència Silvia Barquero Nogales (2013–2019)

Lloc web Lloc web
Facebook: PartidoAnimalista.PACMA Twitter: partidoPACMA Instagram: partidopacma Telegram: PartidoPACMA
Modifica les dades a Wikidata

Es defineix com a partit «animalista», és a dir, que fa de la defensa dels drets dels animals la seva bandera política. Va sorgir a partir de la unió de diversos col·lectius antitaurins i de defensa dels animals.

Al programa electoral proposa mesures com la prohibició de les curses de braus, de la cacera i pesca esportives, de l'experimentació amb animals o el tancament de les granges pelleteres, entre tota una sèrie de mesures destinades a la defensa dels drets dels animals.

Manifestació anti-taurina a Saragossa que mostra alguna gent portant una pancarta del PACMA

Els seus tres eixos principals són: els drets dels animals, la justícia social i el medi ambient. Segons el programa polític volen entre d'altres tipificar com a delicte al Codi Penal amb penes de presó a qui maltracti un animal, legalitzar l'accés dels animals als transports públics, prohibir el circ amb animals,[4] abolir la tauromàquia,[5][6] enderrocar places de toros sense mèrit arquitectònic, per fer-ne parcs i jardins, prohibir les zoos, delfinaris i aquaris, prohibir la caça i pesca esportiva, tancar les granges pelleteres i fomentar el vegetarianisme i veganisme.[7]

Tot i obtenir una certa força en mig dels grups extraparlementaris, amb 1,13% a les les eleccions al Parlament Europeu de 2014[8] i 1,32% a les europes del 2019, en quedar sense escó el partit va entrar en una crisi, agreujada per la pèrdua de vots a les eleccions nacionals de novembre (0,9%).[9]

Resultats electoralsModifica

Eleccions municipals 2007 & 2011Modifica

A les eleccions municipals del 2007 es van presentar a dotze ajuntaments. No van obtenir cap escó però van sumar 10.601 vots allà on es van presentar: Amposta, Barcelona (3.153 vots), Camarles, Lleó, Guadalajara, Madrid (3.166 vots), Màlaga (750 vots), Sevilla (724 vots), Tordesillas, Valladolid, Vitòria (860 vots) i Saragossa (916 vots).[10] El 19 de maig de 2007, el músic Elliott Murphy va realitzar un concert gratuït a Barcelona com a suport al PACMA per a les eleccions.[11]

A les eleccions municipals del 2011, el partit es va presentar a 34 municipis i obtenir 26.384 vots (0,12%). A les eleccions municipals del 2015 va duplicar els resultats dels anteriors comicis (55.228 vots) tot i que es va presentar només a 29 municipis.

Any Vots % Regidors
2007 10 601 0
2011 26 384 0
2015 55 228 0,25 0

Eleccions autonòmiquesModifica

A les eleccions al Parlament Basc de 2005, es va presentar col·ligat amb el partit ecologista Berdeak-Los Verdes. Va obtenir 4.049 vots (0,33% de l'electorat). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va obtenir 13.730 vots, el 0,46%. A les autonòmiques del 2007, es van presentar en dues autonomies (Madrid i Cantàbria) obtenint un suport de 7.089 vots entre ambdues.

A les eleccions al Parlament Basc de 2009 ha obtingut a Biscaia 1466 vots, el 0,26%. A Àlaba i Guipuzcoa Berdeak-Los Verdes que comptava amb el suport del PACMA ha obtingut 1229 vots, el 0,82% i 1646 vots, el 0,55% respectivament. A les eleccions al Parlament Gallec de 2009, el partit va sostenir Os Verdes-Grupo Verde a les províncies de La Corunya i Pontevedra. El resultat del qual va ser de 2.867 vots, el 0,45% a La Corunya i 2.694, el 0,50% a Pontevedra.[12]

La candidata a la presidència a la Generalitat de Catalunya a les eleccions autonòmiques de l'any 2010 fou Aida Gascón i Bosch. Va obtenir 14.238 o uns 0,45% del cens total.[13]

A les eleccions autonòmiques de 2015, es va presentar a 13 autonomies i va triplicar els resultats, amb un total de 102.700 vots.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 de setembre, la candidata va ser Anaïs Arranz Mir, amb 21 anys la persona més jove en presentar-se com a candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya. El partit va tornar a doblar resultats amb 30.157 vots (0,73% del cens total).[14]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, van treure 38.503 vots, cosa que no representa ni un 1% del total.[15]

Any Vots % Parlamentaris
eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 13 730 0,47 0
Elecciones autonòmiques espanyoles del 2007 7089 0
eleccions autonòmiques 14 238 0,45 0
Elecciones autonòmiques espanyoles de 2011 36 926 0
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 20 861 0,57 0
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2012 8781 0,23 0
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2015 31 735 0,80 0
Eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 102 700 0
eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 29 371 0,73 0

Eleccions generalsModifica

El 2004 van presentar candidatures al Senat a setze províncies espanyoles. Va obtenir un total 64.947 vots, el que en fa la segona força extraparlamentària més votada.[cal citació]

Per a les eleccions de 2008 van presentar candidatures per al 90% de les circumscripcions, tant al Congrés com al Senat. El partit va obtenir 44.795 vots al Congrés, i així va ser la quarta força extraparlamentària superant partits importants i amb tradició i repercussió electoral com Los Verdes, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i Aralar. Al Senat va obtenir 132.077 vots.[16]

A les eleccions generals 2011, es va presentar a 47 de les 52 circumscripcions electorals espanyoles. Sense comptar el recompte dels vots de residents a l'estranger, el resultat va ser de 374.483 vots pel el Senat i 102.144 vots (0,41%) pel Congrés,[17] convertint-se així en un dels partits que més va millorar els resultats respecte 2008, següent la segona força extraparlamentària d'Espanya.[Cal actualitzar] A aquestes eleccions, per primer cop, el partit va ampliar el seu programa electoral amb temes socials que afecten els humans: educació i sanitat pública de qualitat, etc.[18]

A les eleccions generals 2015, es va presentar per primera vegada a totes les circumscripcions,[19] i va duplicar els resultats al rebre més de 220.369 vots (0.87%) pel Congrés,[20] superant formacions amb presència prèvia al Congrés com UPyD i Unió. Va quedar la principal força extraparlamentària de l'estat espanyol.[21][22] Entre tots els candidats al Senat, van acumular més d'un milió de vots, però no van obtenir representació.[23][24]

Resultats electorals a les eleccions generals (Congrés)
Any Vots % Diputats
2008 44 795 0,14 0
2011 102 144 0,42 0
2015 220.369 0,87 0
2016 286.702 1,19 0
2019 326.045 1,45 0
2019 226.469 0,94 0
Resultats electorals a les eleccions generals (Senat)
Any Vots % Senadors
2004 64 497 0
2008 132 077 0
2011 374 483 0
2015 1 034 617 0

Eleccions europees 2009 & 2014Modifica

A les eleccions al Parlament Europeu de 2009 varen obtenir 44.356 vots (0,27%),[25] el que en va fer la tercera força extraparlamentària. Els millors resultats va obtenir a Catalunya, amb el 0,56% dels vots.[26] En declaracions a la premsa, el president del partit va denunciar que en alguns col·legis electorals no es van pas posar les paperetes, malgrat això era content amb els resultats.[27]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el Partit Animalista va quadruplicar els resultats amb un total de 177.499 vots (1,13%) i així va ser la segona força sense representació parlamentarià.[8]

Any Vots % Diputats
Eleccions al Parlament Europeu de 2009 41 913 0,26 0
Eleccions al Parlament Europeu de 2014 177 499 1,13 0

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Partit Animalista Contra el Maltractament Animal». Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2015].
  2. «El Partit Animalista denunciarà les batudes contra gossos salvatges a Seròs». La Vanguardia, 14-11-2014.
  3. Los partidos minoritarios se unen para dar a conocer sus propuestas El Mundo (castellà)
  4. J. L. O. «Exigen que Valencia prohíba los animales en circos porque "maltratan para entretener”» (en castellà). 20 minutos, 29-12-2008.
  5. Chasco, Cristina «"No entiendo que tirar una cabra desde un campanario se considere cultura"» (en castellà). 20 minutos, 26-02-2008.}}
  6. EFE «Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal reclama a la Junta que no permita la celebración del toro jubilo» (en castella). Soitu, 09-11-2008.
  7. «Programa electoral» (en castellà). Pacma. [Consulta: 23 novembre 2019].
  8. 8,0 8,1 Nancy, Jacques. «Spain». A: Parlament Europeu. Review of European and National Election Results: Special edition on 2014 European Elections (pdf) (en anglès). European Parliamentary Research Service, maig 2015, p. 148. 
  9. Fageda, Gerard «Crisi sense precedents al Pacma després del 10-N». Ara, 24-11-2019. «El sectors crítics guanyen força amb la dimissió de l'expresidenta i la sagnia de vots a les generals»
  10. [Enllaç no actiu]Diario de elecciones 2007. Resultados electorales provisionales PACMA (castellà)
  11. EFE (en castellà) 20 minutos, 18-05-2007.
  12. [Enllaç no actiu] Aumento de votos para los animales 02/03/2009 PACMA (castellà)
  13. «Parlament de Catalunya 2010 - Resultats definitius - Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2017].
  14. «Eleccions al Parlament de Catalunya 2015 - Resultats definitius - Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2017].
  15. Olivé, Júlia. «Fer política fora de les institucions». Cadena SER, 24-08-2018.
  16. BOE 093 de 17/04/2008 Sec 3 Pag 20322 a 20377 (castellà)
  17. [Enllaç no actiu]Resultados electorales para el Congreso 2011, PACMA.
  18. [Enllaç no actiu] http://www.pacma.es/p/81
  19. [Enllaç no actiu]http://www.icndiario.com/2015/11/22/20d-el-partido-animalista-pacma-presenta-candidaturas-en-todas-las-provincias-de-espana/
  20. [Enllaç no actiu]http://resultadosgenerales2015.interior.es/congreso/#/ES201512-CON-ES/ES
  21. «PACMA consigue duplicar el número de votos respecto a 2011 y supera a UPyD» (en castellà). 20 Minutos, 21-12-2015.
  22. de la Gama, Amparo. «¿Qué es el PACMA? La mayor fuerza política sin escaños tras el 20D» (en castellà). El Confidencial, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  23. «¡PACMA recibe más de un millón de votos al Senado!» (en castellà). Pacma, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  24. «¿Qué es el PACMA? La mayor fuerza política sin escaños tras el 20D» (en castellà). El Confidencial, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  25. Elecciones al Parlamento Europeo 2009 - Recuento Provisional - Total Estatal (castellà)
  26. «Resumen de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, según los datos que figuran en las Actas de escrutinio general remitidas por cada una de las Juntas Electorales Provinciales» (pdf) (en castellà). BOE, 24-06-2009, pàg. 52831 ss..
  27. Los antitaurinos denuncian que escondieron papeletas de su lista 08/06/2009 Público (castellà)

Enllaços externsModifica