Aneurisma de l'aorta abdominal
L'aneurisma de l'aorta abdominal (AAA)[1] és un augment localitzat de l'aorta abdominal de manera que el diàmetre és superior a 3 cm o més d'un 50% més gran del normal.[2] Normalment no causa símptomes, excepte si es produeix una ruptura.[2] De tant en tant, es pot produir dolor abdominal, d'esquena o de cames.[3] Els aneurismes grans de vegades es poden sentir pressionant l'abdomen.[3] La ruptura pot provocar dolor a l'abdomen o l'esquena, pressió arterial baixa o pèrdua de consciència, i sovint provoca la mort.[2][4]
 TAC d'un aneurisma aòrtic abdominal | |
  | |
| Tipus | aneurisma de l'aorta i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | cirurgia vascular |
| Patogènia | |
| Associació genètica | LDLR (en)  , LRP1 (en) i DAB2IP (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | BD50.4 |
| CIM-10 | I71.3 i I71.4 |
| CIM-9 | 441.3 i 441.4 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 614375 |
| DiseasesDB | 792 |
| MedlinePlus | 000162 |
| eMedicine | 756735 i 416266 |
| MeSH | D017544 |
| UMLS CUI | C0162871 i C0162871 |
| DOID | DOID:7693 |
Els AAA es produeixen amb més freqüència en persones majors de 50 anys, en homes i en persones amb antecedents familiars.[2] Altres factors de risc inclouen el tabaquisme, la pressió arterial alta i altres malalties del cor o dels vasos sanguinis.[5] Les condicions genètiques amb un risc augmentat inclouen la síndrome de Marfan i la síndrome d'Ehlers-Danlos.[6] Els AAA són la forma més comuna d'aneurisma aòrtic.[6] Al voltant del 85% es produeix per sota dels ronyons i la resta ja sigui al nivell o per sobre dels ronyons.[2] Als Estats Units, es recomana el cribratge amb ecografia abdominal per als homes d'entre 65 i 75 anys amb antecedents de tabaquisme.[7] Al Regne Unit i Suècia, es recomana examinar tots els homes de més de 65 anys.[2][8] Un cop es troba un aneurisma, normalment es fan ecografies de manera regular.[3]
No fumar és la millor manera de prevenir la malaltia.[2] Altres mètodes de prevenció inclouen el tractament de la pressió arterial alta, el tractament del colesterol alt i no tenir sobrepès.[2] La cirurgia es recomana generalment quan el diàmetre d'un AAA creix fins a >5,5 cm en els homes i >5,0 cm en les dones.[2] Altres motius de reparació inclouen la presència de símptomes i un ràpid augment de la mida, definit com més d'un centímetre per any.[3] La reparació pot ser mitjançant cirurgia oberta o reparació endovascular d'aneurisma (REVA).[2] En comparació amb la cirurgia oberta, l'REVA té un menor risc de mort a curt termini i una estada hospitalària més curta, però pot ser que no sempre sigui una opció.[2][9][10] No sembla que hi hagi cap diferència en els resultats a llarg termini entre els dos.[11] La necessitat de repetir el procediment és més freqüents amb la REVA.[12]
Els AAA afecten entre el 2 i el 8% dels homes majors de 65 anys.[2] Són cinc vegades més freqüents en els homes.[13] En aquells amb un aneurisma de menys de 5,5 cm, el risc de trencament l'any següent és inferior a l'1%.[2] Entre els que tenen un aneurisma d'entre 5,5 i 7 cm, el risc és d'un 10%, mentre que per als que tenen un aneurisma superior a 7 cm el risc és d'un 33%.[2] La mortalitat si es trenca és del 85% al 90%.[2]
Referències modifica
- ↑ Logan, Carolynn M.. Logan's Medical and Scientific Abbreviations. Philadelphia: J. B. Lippincott Company, 1987, p. 3. ISBN 978-0-397-54589-6.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Kent KC «Clinical practice. Abdominal aortic aneurysms.». The New England Journal of Medicine, vol. 371, 22, 27-11-2014, pàg. 2101–8. DOI: 10.1056/NEJMcp1401430. PMID: 25427112.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Abdominal aortic aneurysm». Am Fam Physician, vol. 73, 7, 2006, pàg. 1198–204. PMID: 16623206.
- ↑ «Abdominal emergencies in the geriatric patient.». International Journal of Emergency Medicine, vol. 7, 1, 2014, pàg. 43. DOI: 10.1186/s12245-014-0043-2. PMC: 4306086. PMID: 25635203.
- ↑ Wittels K «Aortic emergencies.». Emergency Medicine Clinics of North America, vol. 29, 4, November 2011, pàg. 789–800, vii. DOI: 10.1016/j.emc.2011.09.015. PMID: 22040707.
- ↑ 6,0 6,1 «Aortic Aneurysm Fact Sheet». cdc.gov, July 22, 2014. Arxivat de l'original el 3 February 2015. [Consulta: 3 febrer 2015].
- ↑ LeFevre ML «Screening for abdominal aortic aneurysm: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement.». Annals of Internal Medicine, vol. 161, 4, 19-08-2014, pàg. 281–90. DOI: 10.7326/m14-1204. PMID: 24957320.
- ↑ Svensjö, S; Björck, M; Wanhainen, A «Update on screening for abdominal aortic aneurysm: a topical review.». European Journal of Vascular and Endovascular Surgery, vol. 48, 6, December 2014, pàg. 659–67. DOI: 10.1016/j.ejvs.2014.08.029. PMID: 25443524.
- ↑ «Open versus Endovascular Repair of Abdominal Aortic Aneurysm in the Elective and Emergent Setting in a Pooled Population of 37,781 Patients: A Systematic Review and Meta-Analysis.». ISRN Cardiology, vol. 2014, 2014, pàg. 149243. DOI: 10.1155/2014/149243. PMC: 4004021. PMID: 25006502.
- ↑ «Elective endovascular vs. open repair for abdominal aortic aneurysm in patients aged 80 years and older: systematic review and meta-analysis.». European Journal of Vascular and Endovascular Surgery, vol. 42, 5, November 2011, pàg. 571–6. DOI: 10.1016/j.ejvs.2011.07.011. PMID: 21820922.
- ↑ «Endovascular repair of abdominal aortic aneurysm.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 1, 1, 23-01-2014, pàg. CD004178. DOI: 10.1002/14651858.CD004178.pub2. PMID: 24453068.
- ↑ «Endovascular aneurysm repair (EVAR) follow-up imaging: the assessment and treatment of common postoperative complications.». Clinical Radiology, vol. 70, 2, February 2015, pàg. 183–196. DOI: 10.1016/j.crad.2014.09.010. PMID: 25443774.
- ↑ Bunce, Nicholas H.; Ray, Robin; Patel, Hitesh. «30. Cardiology». A: Feather, Adam. Kumar and Clark's Clinical Medicine (en anglès). 10th. Elsevier, 2020, p. 1129-1130. ISBN 978-0-7020-7870-5.