Anna Laromaine
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Anna Laromaine Sagué (Cassà de la Selva, Girona; 1978) és una química espanyola especialitzada en bionanotecnologia, ha col·laborat en el desenvolupament d'un sensor per a la detecció precoç de tumors cancerosos.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Anna Laromaine Sagué  1978 (45/46 anys)Cassà de la Selva (Gironès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat (–2005) Universitat de Girona - llicenciatura (–2000) Universitat Pompeu Fabra - màster (–2016) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Nanobiotecnologia |
| Ocupació | química, inventora |
| Ocupador | Institut de Ciència de Materials de Barcelona (2011–) |
 | |
És doctora en Química per l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB). Actualment, treballa com a investigadora a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) i és co-fundadora de l'empresa OsmoBlue. Figura com a inventora en 5 patents registrades a la United States Patent and Trademark Office (USPTO).[3]
Es va llicenciar en Química per la Universitat de Girona l'any 2000 i es va doctorar a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació summa cum laude el 2005. La seva tesi, "Nuevos derivados del orto-carborano que incorporan S, Se, N i P. Reactividad y propiedades supramoleculares", tractava sobre la síntesi de carborans per a catàlisi i teràpia mèdica. El 2016 va cursar un màster en Administració d'empreses (MBA) a la Universitat Pompeu Fabra.[4]
El 2008, va continuar la seva tasca investigadora al Massachusetts Institute of Technology (MIT) a Cambridge, EUA, en la creació de sensors que avaluïn medicaments o localitzin dianes sobre les que un fàrmac pugui actuar.[5]
El 2011 va tornar a Barcelona i va començar a treballar com a investigadora a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) del CSIC en els camps de la Ciència de Materials, la Biologia Química i la Nanotecnologia.[6]
El 2012 va iniciar el projecte OsmoBlue amb la Dra. Elodie Dahan, que va ser seleccionat pel Fons d'Emprenedors de la Fundació Repsol. El 2013 ambdues van crear a Suïssa l'empresa OsmoBlue, la tecnologia patentada de la qual es basa en un procés d'osmosi per pressió retardada que converteix la calor a baixa temperatura en electricitat.[7]
Les seves recerques actuals se centren en els composites basats en cel·lulosa bacteriana, l'avaluació de nanopartícules en diferents entorns, com en els organismes C. elegans, i la síntesi de nanopartícules i nanoestructures.[8]
Entre els seus reconeixements, destaquen diversos premis com el Fem.Talent que valora la capacitat de divulgació i el premi Reach out! que atorga la Societat Europea de Recerca en Materials juntament amb l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB). A més, al 2016 va estar premiada amb una beca de recerca en la XI edició dels premis L´Oreal-Unesco For Woman in Science.[9]
Referències modifica
- ↑ «Anna Laromaine Sagué» (en castellà). , 11-11-2015 [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Anna Laromaine Sagué» (en castellà). AMIT. Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas. Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Universitat Autónoma de Barcelona. [Consulta: 15 juny 2023].
- ↑ «Anna Laromaine Sague Inventions, Patents and Patent Applications - Justia Patents Search» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «ANNA LAROMAINE, biotecnológa». Muy Interesante, diciembre 2016. Arxivat de l'original el 2018-05-05 [Consulta: 3 desembre 2017]. Arxivat 2018-05-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Entrevista a George Whitesides «La química és la veritable nanotecnologia»». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Nanoparticles and Nanocomposites Group ICMAB». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Osmoblue» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Anna Laromaine Sagué | Descobriment». [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Anna Laromaine, premiada con una beca del programa L'Oréal-Unesco». Arxivat de l'original el 27 de desembre 2019. [Consulta: 5 maig 2020].