Anna Maria Molina de Haro
Anna Maria Molina de Haro (Girona, 2 de gener de 1950 - Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, 17 d'agost de 1979) va ser una atleta catalana.
  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 2 gener 1950 Girona | ||||||||||||||||
| Mort | 17 agost 1979 (29 anys) Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (Barcelonès) | ||||||||||||||||
| Causa de mort | mort accidental, accident automobilístic | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | atleta | ||||||||||||||||
| Esport | atletisme | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Va començar a córrer i saltar als tretze anys i va desenvolupar gran part de la seva carrera esportiva al Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), i també va passar pel club de Vallehermoso de Madrid.[1] Entre 1967 i 1978, va ser campiona d'Espanya en vint-i-cinc ocasions (disset a l'aire lliure i vuit en pista coberta) i campiona de Catalunya en vint-i-quatre ocasions (quinze a l'aire lliure i nou en pista coberta).[2] Va obtenir els seus títols en curses de tanques i en salt d'alçada, en llançament de pes i de disc i en proves combinades.[2]
Tot i els seus bons resultats, no va poder participar en els Jocs Europeus Júnior (avui dia, Campionats d'Europa júnior) de 1968 per motius polítics; se celebraven a Leipzig, aleshores pertanyent a la República Democràtica Alemanya, i Espanya va renunciar a participar-hi perquè era un país comunista.[1] Tampoc va poder participar en els Jocs Olímpics de Múnic de l'any 1972 a causa d'una lesió que va patir l'any anterior, una «luxació de ròtula, amb arrencament del tendó del bíceps i fractura completa del nervi ciàtic popliti extern».[1] Des d'aleshores es va limitar als llançaments de pes i de disc, proves en què va acumular catorze títols estatals.[2] Durant la seva carrera va millorar cinquanta-dos rècords de Catalunya a l'aire lliure i vint-i-vuit d'Espanya.[2] I des que va patir la lesió fins que es va retirar, el 1978, va guanyar tots els campionats estatals de llançament de pes.[1] Va rebre l'Insígnia d'Or de la Federació Espanyola d'Atletisme en reconeixement a les seves fites esportives.
Va morir el 17 d'agost de 1979 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron conseqüència de les ferides greus provocades en un accident de cotxe el 7 d'agost.[1][3] A causa del fort cop rebut al cap, va quedar en coma i no se'n va recuperar.[1]
Palmarès
modifica- Campiona de Catalunya[4]
- Llançament de pes: 1967, 1968, 1969, 1971, 1974, 1975, 1976
- Pentatló: 1966, 1967, 1969, 1970, 1971
- 80 metres tanques: 1968
- 100 metres tanques: 1969, 1971
- Campiona d'Espanya[5]
- Llançament de pes: 1969, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978
- Llançament de disc: 1975, 1976
- Pentatló: 1967, 1969, 1970, 1971
- 80 metres tanques: 1967, 1968
- 100 metres tanques: 1969, 1970, 1971
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Camps, Jordi. «La gran senyora de l'atletisme». El Punt Avui, 24-02-2009. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ana María Molina de Haro». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Bernardos, Manuel «Falleció Ana María Molina». El País [Barcelona], 17-08-1979.
- ↑ «Campionat de Catalunya». fcatletisme.cat. Arxivat de l'original el 2016-10-20. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ «Campionat d'Espanya». RFEA. Arxivat de l'original el 2017-08-04. [Consulta: 7 setembre 2016].