Anna de Saxònia

política alemanya

Anna de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1544 - 18 de desembre de 1577) va ser l'única filla i hereva de l'elector Maurici de Saxònia, i d'Agnès, filla gran del landgravi Felip I de Hesse. Va ser la segona esposa de Guillem I d'Orange-Nassau.[1]

Infotaula de personaAnna de Saxònia
After Anthony Mor - Portrait of Anna of Saxony.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Anna von Sachsen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1544 Modifica el valor a Wikidata
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1577 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMeissen Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaWettin Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem I d'Orange-Nassau (1561, 1561 (Gregorià)–1571) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna de NassauEmília d'Orange-NassauMaurici de NassauCristina de Dietz Modifica el valor a Wikidata
ParesMaurici de Saxònia Modifica el valor a Wikidata  i Agnès de Hessen Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 36074307 Modifica el valor a Wikidata

DescendènciaModifica

Anna tenia fama de ser una dona poc atractiva, però la riquesa i noblesa del seu rang va atreure nombrosos pretendents. El 25 d'agost de 1561 es va casar amb Guillem I d'Orange-Nassau, amb qui va tenir cinc fills:[2]

Darrers anysModifica

Anna tenia un caràcter inestable, canviant entre la malenconia, la violència i l'impuls suïcida. La seva personalitat impredictible va acabar cansant el seu marit Guillem i la ciutadania.

Embarassada del seu advocat, Jan Rubens, va donar a llum una filla il·legítima, Cristina, el 22 d'agost de 1571.[2] Assabentat Guillem, en aquell temps ocupat en la Guerra dels Vuitanta anys contra Espanya, va manar arrestar Rubens i va apartar d'ella els seus cinc primers fills, els quals Anna no tornaria a veure mai més. Jan Rubens seria alliberat i tornaria amb la seva esposa legítima, amb qui arribaria a ser pare del famós pintor Peter Paul Rubens.[2]

Anna va ser enviada al castell de Beilstein junt amb la seva filla Cristina. Allà el seu caràcter es va tornar encara més excèntric, patint al·lucinacions i atacs de còlera. Cristina va ser apartada del seu costat i enviada a viure amb els seus germanastres. Guillem va anul·lar el seu matrimoni, i es tornà a casar dues vegades més. Anna va viure la resta dels seus dies a Dresden, on va morir el 1577 als 32 anys.

ReferènciesModifica

  1. Byfield, 2010, p. 292.
  2. 2,0 2,1 2,2 Midelfort, 1994, p. 55-60.

BibliografiaModifica

  • Byfield. A century of giants, A.D. 1500 to 1600: in an age of spiritual genius, western Christendom shatters (en anglès). Edmonton: Christian History Project, an activity of SEARCH, the Society to Explore and Record Christian History, 2010. ISBN 9780968987391. 
  • Midelfort, H.C. Erik. Mad princes of renaissance Germany (en anglès). Charlottesville: University Press of Virginia, 1994. ISBN 0813915007. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de Saxònia