Camamilla pudent
La camamilla pudent, herba de la mare o segura (Anthemis cotula),[4] és una espècie de planta amb flors anual de la família de les asteràcies[5] que té una olor forta pudent. És una planta nativa d'Europa, el Nord d'Àfrica, la península Aràbiga i l'Iran però s'ha estès a Amèrica del Nord, Àfrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, algunes zones d'Àsia i d'Amèrica del Sud.[5][6] es troba com a vegetació ruderal i en els camps de conreu on es considera com una mala herba.
Anthemis cotula  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Anthemis |
| Espècie | Anthemis cotula L., (1753) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Addicionalment pot rebre els noms de camamilla, camamilla borda, camamilla de bosc, camamilla de mont, camamil·la de muntanya, camamil·la pudent, garlanda, margarita i ull de bou. També s'han recollit les variants lingüístiques camamila de muntanya, camamilla borde, camamilla pudenta, camamil·la pudenta, camamirla de mont i guirlanda.[4]
Etimologia
modificaL'epítet específic "cotula" prové de la paraula del grec que significa "tassa", fent referència a la forma de les seves flors. Linnaeus li va donar aquest nom a la seva obra Species Plantarum el 1753.[6]
Descripció
modificaAnthemis cotula es distingeix de Chamaemelum nobile per la mancança de les escates membranoses que sí que té per sota de les flors Chamaemelum nobile i també per la forta olor que fa A. cotula a més aquesta darrera té fulles similars a les del fonoll.[7]
La seva alçada varia entre els 28 a 56 cm. Les fulles són pinnades. Cada tija acaba en un únic capítol floral que fa uns 2 cm de diàmetre. Els fruits són aquenis.
Propietats
modificaIndicacions: és antiespasmòdic, emmenagog, emètic, tònic, febrífug, carminatiu, vermífug, vulnerari.
Sinònims
modifica- Anthemis cotula subsp. psorosperma (Ten.) Arcang.
- Anthemis foetida Lam.
- Anthemis psorosperma Ten.
- Anthemis ramosa Link ex Spreng.
- Chamaemelum cotula (L.) All.
- Maruta cotula (L.) DC.
- Maruta foetida Cass.[8]
Referències
modifica
- ↑ «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).
- ↑ Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem. «Details for: Anthemis cotula» (HTML). Euro+Med PlantBase. Freie Universität Berlin. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ UniProt. «Anthemis cotula». [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ 4,0 4,1 «Anthemis cotula». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Anthemis cotula» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Taxon: Anthemis cotula L.». Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 02-05-1992. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ M. Grieve. «Chamomile Stinking». A Modern Herbal. © Copyright Protected 1995-2008 Botanical.com, 1931. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ Anthemis cotula en PlantList
Enllaços externs
modifica
- Neltje Blanchan (1917): Wild Flowers Worth Knowin. HTML or TXT fulltext a Project Gutenberg
- Phillpotts, Eden. «ANTHEMIS COTULA». A: Sons of the Morning. G. P. Putnam's Sons, p. 61–71 de 492 pp. [Consulta: 17 juny 2008].