Antic Forn de Pa (Torà)

forn comunal de Torà

L'Antic Forn de Pa és un edifici de la vila de Torà, a la comarca de la Segarra protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Infotaula d'edifici
Antic Forn de Pa (Torà)
FORN DE PA - TORÀ.JPG
Interior del forn
Dades
Tipusforn de pa
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
MunicipiTorà
LocalitzacióC. del Forn, Torà - (Segarra)
 41° 48′ 45″ N, 1° 24′ 13″ E / 41.812555°N,1.403734°E / 41.812555; 1.403734
IPA
IdentificadorIPAC: 26339
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Carrer del Forn

Edifici de tres plantes construït amb pedra. Els dos pisos superiors presenten habitatges particulars, mentre que els baixos, que és el lloc on es troba el forn, s'ha museïtzat per poder ser visitat. La façana és tota de pedra amb filades de carreus irregulars. En els pisos superiors podem observar-hi restes d'arrebossat. A la planta baixa trobem una porta central amb llinda i una finestra dovellada amb arc escarser a banda i banda. Els pisos superiors presenten tres finestres rectangulars modernes en cadascun d'ells. S'accedeix a l'edifici per un porxo amb volta i dos arcs escarsers als extrems. Si accedim a l'interior, una reixa impedeix el pas del visitant, però es pot veure perfectament el forn amb el forn de llenya pròpiament dit al centre. A la dreta es pot observar l'obrador amb tots els estris que hi guarden relació i a l'esquerra s'acumulen un conjunt de màquines d'ús habitual en l'elaboració de la farina. Aquesta divisió temàtica queda també potenciada per la mateixa divisió física, ja que les tres estances queden separades per grans arcs. Aquest forn va estar en funcionament fins a l'any 1904.[1]

Notícies històriquesModifica

A 21 de juliol de 1682 Josep Rovira de Calaf, receptor de la vegueria de Segarra paga a la colla de Pere Banes de Biosca l'arranjament del forn de Torà pel que en paga 30 lliures i 12 sous. A 2 d'octubre de 1684, la vídua de Josep Rovira, receptora de la vegueria de Segarra, paga a Climent Parta Ferrer 3 lliures per un golfo de la porta del bocatge del forn. La universitat de la vila gaudeix de la propietat del forn en domini i alou del senyor territorial de la vila, el duc de Cardona, lliure de tota mena d'àrbitres, cens o qualsevol altre gravamen. A mitjan segle XIX i a causa de la Desamortització el govern confiscà els béns del Comú de Torà, entre ells el forn, els ingressos derivats de l'ús del qual servien per cobrir les despeses municipals. Ramon Alsina i Anyer compra el forn el 1859 i un any després el ven per 1995 rals de velló, segons un acte de Josep Humbert, notari de Guissona, a 37 caps de família, els principals del poble entre els quals hi ha el rector Joan Prat i Roset. Els nous propietaris acordaren que els ingressos del forn fossin invertits en la il·luminació pública del poble.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic Forn de Pa
  1. 1,0 1,1 «Antic Forn de Pa (Torà)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2014].

BibliografiaModifica