Antoni Egea

Antoni Egea (Alacant, 1938 – Vallgorguina, juliol de 1977) va ser un artista contemporani català.

Antoni Egea

Biografia
Naixement	1930 Alacant
Mort	juliol 1977 (46/47 anys) Vallgorguina (Vallès Oriental)
Causa de mort	Mort accidental  (Accident de trànsit )
Activitat
Ocupació	artista
Moviment	Art contemporani
Influències	Arte Povera
Família
Cònjuge	Teresa Menero

Biografia

Va iniciar la seva trajectòria com artista fortament influenciat per l'art povera. Una de les seves principals obres destacades fou recollir un sobre de màquina de cosir d'un descampat i fer-ne un tríptic que es va exposar a la Fundació Rodríguez Acosta, de Granada. Després d'això va accedir al coneixement formal i es va incorporar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. En aquell període va realitzar diversos dibuixos amb ceres, sorres i altres tipus d'argiles o fins i tot ferralles, tot incorporant altres materials de rebuig trobats al carrer.

Es relacionà amb l'espai on exposava i amb les galeries d'art. Per exemple, va crear una escultura a la placeta situada davant de la Galeria Aquitània de Sitges, on tenia una exposició. També va crear una obra que va travar amb una cadena a la Galeria Gaspar mentre hi havia una exposició de Joan Miró a l'interior. Després d'aquest període va entrar en contacte amb el ciment, material amb el qual realitzaria una gran part de les seves obres posteriors. Feia obres i les deixava al carrer, a prop d'emplaçaments artístics com Artexpo (1976), amb un missatge que deia:

«	Si algú les vol que les prengui, sinó que les respecti.	»
— Antoni Egea

Aquestes obres van ser destruïdes. Més endavant va començar a fer el que ell mateix anomenà composicions d'una descomposició, un procés on va destruir les seves pròpies obres d'art per rejuntar-les després, creant obres del rebuig de les obres prèvies, tot perseguint la idea d'ocultar l'obra original. D'aquesta època destaca un gran mural que va realitzar a Vallgorguina, de 10 X 2 metres, que va ser la seva darrera obra. Morí l'endemà de finalitzar-ho en un accident en automòbil. En aquella època estava preparant la seva primera exposició individual a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró, que es va celebrar a títol pòstum. En aquella exposició, juntament amb un text d'Arnau Puig, Teresa Menero, la seva vídua, escrivia un article al catàleg de la mostra: «Per a aquesta exposició, tenia imaginat aixecar trossos sencers de muntanya quartejats en petits emmarcaments de mig metre quadrat i repetir el mateix en els espais més amples possibles de carrer i descampats de Barcelona. Pensava en un gran terràrium de deu metres per cinc metres, en realitzar els murals com una sola entitat i posar en peu parets senceres que no haguessin d'ésser manipulades.» El que es va exposar a la Fundació va ser un recull dels seus últims treballs, on destacava una sèrie de Tempografies, peces en paper que s'enterraven i es convertien en imatges del pas del temps, com si es tractessin de petjades de l'acció natural.

Presència a col·leccions

Hi ha obra seva a la col·lecció de la Diputació de Barcelona i a l'antiga col·lecció del Diari Avui, així com a diverses col·leccions particulars. També es conserven 3 obres seves, donació de la seva vídua, al Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

Exposicions destacades

• 1972 - Fundació Rodríguez Acosta, Granada
• 1972 - Sala Aquitània, Barcelona
• 197X - Galeria Fort, Tarragona
• 19tx - Galeria Municipal, Girona
• 197X - Sala d'Art A cop d'ull, Lleida
• 1976 - Galeria Matisse, Barcelona
• 197X - Barra de Ferro, Barcelona
• 197X - Caja de Ahorros Municipal, Pamplona
• 1976 - Primera Antologia Catalana de l'Art i l'Objecte, Espai 10, Fundació Joan Miró (11/07/1978-23/07/1978)