Arnau Puig i Grau
Arnau Puig i Grau (Barcelona, 16 de gener de 1926 - Barcelona, 29 de març de 2020) fou un crític i sociòleg de l'art català.[1][2]
 Arnau Puig (esquerra) al Museu d'Història de Catalunya el 2001  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1926 Barcelona |
| Mort | 29 març 2020 (94 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | crític d'art, catedràtic, sociòleg |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Consol Villaubí i Pons |
Premis
| |
Biografia modifica
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona, i del 1956 al 1961 s'especialitzà en sociologia de la cultura i de l'art a la Universitat de la Sorbona (París), on fou fortament influït per l'existencialisme. Esdevingué un dels principals impulsors de l'avantguardisme a Catalunya.
Fundà les revistes Algol i Dau al Set, de la qual en sortí el grup d'art del qual en fou teòric. Ha col·laborat a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, i El País, i exercí la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas. Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Destacà com a professor a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i com a catedràtic d'estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.[3]
Fou director de l'Institut d'Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Roma. El 1992 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2003 el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i el 2004 la medalla al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Fou també membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i col·laborador habitual de la revista Bonart.[4]
El 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, concedit per la Generalitat de Catalunya.[5] Fou patró de la Fundació Joan Brossa i parella de la ballarina i coreògrafa Consol Villaubí i Pons, amb qui col·laborà en alguns projectes.
Referències modifica
- ↑ «Mor Arnau Puig, l'últim representant viu del grup Dau al Set». 324, 29-03-2020 [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Arnau Puig i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Manuel de Solà-Morales Rubió, Arnau Puig Grau, Enrique Granell Trias, José María Rovira Gimeno. Homenatge al catedràtic Arnau Puig Grau : amb motiu del seu comiat com a professor, 18 de desembre de 1996. Barcelona: UPC. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1966, p. 72.
- ↑ «Bonart reconeixerà l'aportació al món de les arts d'Arnau Puig, Maria Lluïsa Borràs, Domènec Fita, Rafael Marquina, Paco Torres Monsió i Isidre Vicens en la festa commemorativa dels desè aniversari de la revista.». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.. ISSN: 1885-4389.
- ↑ «Premis Nacionals de Cultura 2012». Conca.cat. Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 29 novembre 2012].
Enllaços externs modifica
- Guia temàtica: Arnau Puig - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)