Antoni Ramallets i Simón

Antoni Ramallets
	;
Biografia
Naixement	Antoni Ramallets i Simón; 1r juliol 1924 ; Barcelona
Mort	30 juliol 2013 (89 anys); Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Altres noms	El gat de Maracanà
Alçada	182 cm
Pes	82 kg
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1941 - 1962
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter
Anys
Clubs juvenils
Anys	Equip
1939; 1939-1940; 1940-1941	Racing Guinardó ; Marfà ; Penya Gracienca Numància
Clubs professionals
Anys	Equip
1941-1942; 1942-1944; 1944-1946; 1946-1961; 1946-1947	CE Europa; CD San Fernando; RCD Mallorca; FC Barcelona; → Reial Valladolid (cedit)
Selecció nacional
Anys	Equip
1948-1960; 1950-1961	Catalunya; Espanya
Equips entrenats
1962-1963; 1963-1964; 1964; 1965-1966; 1966; 1968; 1968-1969	Reial Valladolid; Reial Saragossa; Reial Múrcia; Reial Valladolid; CD Logroñés; Hèrcules CF; Il·licità
Participà en
1950	Mundial de Futbol 1950
	Llista
Trajectòria
	Equip
	Selecció nacional

Antoni Ramallets i Simón (Barcelona, 1 de juliol^[2] de 1924 - Vilafranca del Penedès, 30 de juliol de 2013)^[3] fou un destacat futbolista català de la dècada de 1950 que jugava a la posició de porter i posteriorment fou entrenador de futbol. Va desenvolupar gran part de la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Per molts especialistes, Ramallets va ser el més gran porter que mai hagi defensat la samarreta del Barça, tant pel nombre de temporades (quinze)^[3] que romangué al club com pels molts títols aconseguits. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Biografia

Amb 17 anys ja defensava els colors del CE Europa.^[1] Posteriorment jugà al San Fernando i al RCD Mallorca.^[1] L'any 1946 firmà pel FC Barcelona que decidí cedir-lo al Reial Valladolid abans de reintegrar-se definitivament al primer equip.^[1] Amb el Barça debutà el 15 d'agost de 1946, on romangué durant 15 temporades,^[3] disputant 538 partits. Una greu lesió ocular soferta pel porter titular Velasco l'any 1949 el portà a la titularitat, que ja no abandonà. L'any següent disputà el Mundial de Brasil '50 on es consagrà definitivament. Les seves brillants actuacions li significaren el sobrenom d'el gat de Maracanà. En total disputà 35 partits internacionals amb Espanya.^[1]

Fou cinc cops el porter menys golejat de la lliga espanyola (1951-52, 1955-56, 1956-57, 1958-59 i 1959-60) tot i que només va rebre dos Trofeus Zamora, ja que aquest va ser instaurat la temporada 58-59. Pel que fa a clubs, guanyà sis lligues, cinc copes i dues copes de fires, tots els títols defensant la samarreta blau-grana.^[1] El seu partit més desgraciat va ser la final de la Copa d'Europa de Berna, la final dels pals, del 1961 on el Barça va perdre per 3 a 2 i Ramallets es va fer un auto-gol. Això va precipitar la seva retirada definitiva del futbol.

El 6 de març del 1962 va rebre un homenatge dels aficionats barcelonistes en un partit contra l'Hamburger SV que el Barça vencé per 5 a 1 i on destacà una increïble aturada a l'alemany Uwe Seeler. Ramallets tenia 38 anys. Va tenir un altre homenatge l'11 de març de 2008, en rebre la clau de Barcelona de mans de l'expresident del FC Barcelona, Joan Gaspart.^[4]

Un cop retirat establí la seva residència a Sant Joan de Mediona. El 30 de juliol de 2013 va morir als 89 anys al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca del Penedès, on era ingressat.^[5] Ha estat sebollit al cementiri de Sant Joan de Mediona.

Trajectòria esportiva

Palmarès

6 Lligues espanyoles: 1948, 1949, 1952, 1953, 1959, 1960.
5 Copes espanyoles: 1951, 1952, 1953, 1957, 1959.
2 Copes de Fires: 1955-58, 1958-60.
2 Copes llatines: 1949, 1952.
3 Copes Eva Duarte de Perón: 1948, 1952, 1953.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
↑ La data del 4 que es dona comunament és un error, afirmà el futbolista en una entrevista del 13.7.9 Arxivat 2009-07-17 a Wayback Machine. a La Vanguardia.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Mor Antoni Ramallets als 89 anys, mític porter del Barça de les Cinc Copes». 324.cat, 30-07-2013. Arxivat de l'original el 1 d'agost 2013. [Consulta: 30 juliol 2013].
↑ «Ramallets recibe emocionado la llave de Barcelona» (en castellà). Sport, 11-03-2008. Arxivat de l'original el 19 de juny 2008. [Consulta: 4 maig 2010].
↑ Alberto Sanchis, Joan Poquí. «Ha muerto Antoni Ramallets» (en castellà). Mundo Deportivo, 30-07-2013. Arxivat de l'original el 2015-07-09. [Consulta: 31 juliol 2013].

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Antoni Ramallets i Simón

Perfil a BDFutbol
«Antoni Ramallets». (S)avis. Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 07-12-2009. [Consulta: 8 juny 2010]. «Entrevista conduïda per Núria Soler (50' 41")»

[GDJB-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.

[2] La data del 4 que es dona comunament és un error, afirmà el futbolista en una entrevista del 13.7.9 Arxivat 2009-07-17 a Wayback Machine. a La Vanguardia.

[obit-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Mor Antoni Ramallets als 89 anys, mític porter del Barça de les Cinc Copes». 324.cat, 30-07-2013. Arxivat de l'original el 1 d'agost 2013. [Consulta: 30 juliol 2013].

[4] «Ramallets recibe emocionado la llave de Barcelona» (en castellà). Sport, 11-03-2008. Arxivat de l'original el 19 de juny 2008. [Consulta: 4 maig 2010].

[5] Alberto Sanchis, Joan Poquí. «Ha muerto Antoni Ramallets» (en castellà). Mundo Deportivo, 30-07-2013. Arxivat de l'original el 2015-07-09. [Consulta: 31 juliol 2013].

[2]

[3]

[1]

[4]

[5]