Antonin Perbòsc

escriptor occitan

Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramàtic i escriptor occità. Pedàgog i bibliotecari, va ser amic de Jean Jaurès i influït pel parnassianisme. Contribuí com a lingüista a la tasca de depuració de la llengua occitana i per a restituir-li la seva grafia clàssica. El 1889 publicà un article a la revista Mount Segur on presentava les tesis d'unificació lingüística. Amb aquesta idea, amb Prospèr Estieu (1860-1939) fundarien el 1904 l'Escòla Occitana, encara que no entraria en funcionament fins al 1919, i fins al 1920 no publicarien el primer esbós de gramàtica occitana unificada, basada en la llengua dels trobadors, però només amb projecció a Tolosa de Llenguadoc i al Llenguadoc. Alhora, s'havien d'enfrontar, per una banda, amb el mistralisme a ultrança dels provençals Pèire Devoluy i Sully-Andrièu Peyre, i amb la gascona Escola Gastó Febus, que tenia idees pròpies sobre la gramàtica.

Infotaula de personaAntonin Perbòsc
Perbòsc.JPG
modifica
Biografia
Naixement25 octubre 1861 modifica
La Barta (França) modifica
Mort6 agost 1944 modifica (82 anys)
Montalban (França) modifica
Majoral du Félibrige (en) Tradueix
1892 – 1944
← August Fourès modifica
Activitat
OcupacióPoeta i bibliotecari modifica

Com a escriptor, ha escrit poesia, abundosa i serena, amb un llenguatge magnífic, recolzat en la tradició popular. Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia. Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva il·lusió davant el món i la vida amb versos d'una riquesa i una plasticitat extraordinàries.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonin Perbòsc

ObresModifica

  • Remembransas (1902)
  • Lo got occitan (1903)
  • Fòc nòu (1904)
  • L'arada (1906)
  • Guilhem de Toloza (1908)
  • Lo libre dels ausèls (1924)
  • Psophos (1925),
  • Les langues de France à l'école (1926) estudi
  • Second libre dels ausèls (1930)
  • Fablèls (1936)
  • Lo libre del campèstre