Viquipèdia

Antonio Álamo

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Antonio Álamo (Còrdova, 1964) és escriptor, dramaturg i director teatral espanyol. Autor d'una dotzena d'obres teatrals, ha dirigit el Teatre Lope de Vega de Sevilla entre 2004 i 2011.

Infotaula de personaAntonio Álamo
Biografia
Naixement(es) Antonio Díaz Gutiérrez del Álamo Modifica el valor a Wikidata
3 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, escriptor, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaAntonio Álamo Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1254890 TMDB.org: 1334144 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a Còrdova (Espanya) el 1964, aviat els seus pares van emigrar a Madrid. Amb 17 anys es va instal·lar a Sevilla. Llicenciat en Dret per la Universitat de Sevilla, des de molt jove va mostrar interès pel teatre, del que es va convertir en autor, actor i director.[1][2]

Trajectòria modifica

Codirector de la companyia de teatre El Vestit de Artaud, ha treballat com a ajudant d'adreça d'Alfonso Atonyino i Jesús Cracio. Va ser nomenat al juliol de 2004 director del Teatre Lope de Vega de la capital sevillana.[3]

Autor de comèdies brillants, ha escrit una dotzena de peces teatrals des de 1991, entre les quals destaquen la trilogia formada pels borratxos (1993), Els malalts i Jo Satán. En 2006 va col·laborar amb la posada en escena de l'obra El príncep tirà, de l'autor renaixentista Juan de la Cova, pel Centre Andalús de Teatre (CAT) de Sevilla. Dirigida per Pepa Gamboa, aquesta trama de cobdícia, ambicions i contradiccions de l'ésser humà va ser refosa per Antonio Àlber de dos llibrets originals, La comèdia del príncep tirà i La tragèdia del príncep tirà.[4]

Amb la seva obra Vint-i-cinc anys menys un dia, escrita en 2005 i que es va estrenar el 17 de setembre de 2011 en el Teatre Español de Madrid, ha volgut fer un homenatge al teatre anglès. En 2007 va escriure Cantant sota les bales, un diàleg impossible entre Millán Astray i Miguel de Unamuno. En 2009 va escriure al costat de Juan Carlos Rubio l'obra La ciutat de tots els temps, sobre textos de Borges i música de les Mil i una Nits, un projecte amb el qual la capital cordovesa reforçava la seva candidatura a la Capitalitat Cultural Europea 2016.[5][6]

En 2012 va escriure La cobla negra, una obra que se situa a Cadis, "el sud del sud", i que té per protagonistes a un grup de chirigoteros. Es va estrenar a Còrdova el 22 de març de 2013.[7]

A l'octubre de 2015 va estrenar Juanita Calamitat, una comèdia gens blanca que en opinió de l'autor "ve a ser una espècie de antiYerma, una mestra poc inclinada a la maternitat i a qualsevol cosa que comporti compromís".[8] L'estrena va tenir lloc en el Teatre Palacio Valdés d'Avilés (Astúries) i els actors principals van ser: Ana López Segòvia (Juanita Calamitat), Teresa Quintero i Alejandra López Segòvia.[9]

Estètica i teatralitat modifica

Antonio Álamo pertany a la dramatúrgia del mil·lenni, una generació teatral hereva de les avantguardes, de Samuel Beckett o de Fernando Raval i que ha crescut entorn del premio "Marquès de Bradomín".[10] En ella s'inclouen els asturians Maxi Rodríguez, José Bust, David Desola o Borja Ortiz. Una generació a la vora del digital, que busseja en la tradició espanyola (com José Luis Alonso de Santos o Fermín Total), però que es considera buida sense una relat de les coses. En paraules d'Àlber, que sent "la necessitat d'un món amb ficció".[9]

Premis modifica

Antonio Álamo ha obtingut els premis següents:

Obres modifica

Novel·les modifica

Antonio Álamo va publicar Breu història de la immortalitat (Premio Llengua de Drap de Narrativa 1996, editat per Llengua de Drap) i ha col·laborat en els llibres de relats Pàgines Grogues (Llengua de Drap, 1998) i Danys col·laterals (Llengua de Drap, 2002). En 1998 va publicar la seva segona novel·la, Una bona idea, en l'editorial Planeta. En ella usa la veu d'un nen per criticar la solemnitat literària.[13] A l'any següent apareix Qui s'ha pixat en el meu llit? (Llengua de Drap, 1999).[14] També ha publicat un llibre de relats, Els gossos i els gats. Ha publicat també la novel·la Nata Sóc (2001), novel·la sobre la qual s'ha basat per realitzar la seva obra teatral Jo Satán.[15] El 2004 va veure la llum la novel·la L'incendi del paradís en l'editorial Mondadori.[16]

Teatre modifica

  • L'orella esquerra de Van Gogh (1991).
  • Forats (1992)
  • Els borratxos, premi Tirso de Molina 1993.[17]
  • Passos (1996), premi Palencia.
  • Els malalts (1996)
  • Gran com una tomba (2000)
  • Caos (2002)
  • Vint-i-cinc anys menys un dia (2005), premi Born del Cercle Artístic de Ciutadella.
  • Cantant sota les bales (2007)
  • La ciutat de tots els temps (2009), en col·laboració amb Juan Carlos Rubio.
  • Jo Satán (2010)
  • La cobla negra (2012).[18]
  • Juanita Calamitat (2015)

Referències modifica

  1. ↑ Antonio Álamo: "Uno mismo es el mejor crítico de su obra", en Diario Córdoba, 24/10/2008
  2. ↑ Antonio Álamo:"Tienes que sentarte a diario para ver si ese día eres escritor o engañifa", entrevista por Aristóteles Moreno, en diario ABC, 25/10/2015
  3. ↑ Perfil de Antonio Álamo, por Antonio Rodríguez Jiménez, en Diario Córdoba, 04/07/2004
  4. ↑ La obra 'El príncipe tirano', denuncia los abusos de poder, en Diario Córdoba, 03/10/2006
  5. ↑ El Gran Teatro acoge el estreno de una obra sobre la Córdoba califal, en Diario Córdoba, 09/12/2009
  6. ↑ Entrevista a Antonio Álamo, por Carmen Lozano, en Diario Córdoba, 28/12/2009
  7. ↑ "La vida, en clave de humor", reseña de La copla negra de Antonio Álamo, en Diario Córdoba, 24/03/2013
  8. ↑ Antonio Álamo estrena 'Juanita Calamidad', en Diario Córdoba, 01/10/2015
  9. ↑ 9,0 9,1 Un autor que silba a su director, en el diario La Nueva España, 02/10/2015
  10. ↑ Antonio álamo promete ´muchas risas´ en el Teatro Alfil con ´Chirigóticas´, en el Diario de Ibiza, 03/08/2008
  11. ↑ Los Al Andalus distinguen a la plataforma Andaluces Levantaos, en Diario Córdoba, 27/02/2005
  12. ↑ El dramaturgo Antonio Álamo recibe la distinción como 'Cordobés del Año', en Diario Córdoba, 20/03/2005
  13. ↑ Antonio Álamo usa la voz de un niño para criticar la solemnidad literaria, en diario El País, 27/02/1998
  14. ↑ «Perfil de Antonio Álamo, en la web de la editorial Lengua de Trapo, consultada el 19/01/2016». Arxivat de l'original el 2013-11-19. [Consulta: 20 gener 2016].
  15. ↑ Reseña de la novela Nata Soy, por Santos Sanz Villanueva, en revista El Cultural, 09/01/2002
  16. ↑ «Entrevista a Antonio Álamo, en Revista Teína, núm. 6, otoño 2004.». Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 20 gener 2016].
  17. ↑ Antonio Álamo gana con polémica el Premio Tirso de Molina de Teatro, en diario El País, 18/12/1993
  18. ↑ «Chirigóticas, según Antonio Álamo,en el blog Teatrodelasesquinas, consultat el 19/01/2016». Arxivat de l'original el 2016-01-30. [Consulta: 20 gener 2016].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Álamo&oldid=30151713»