José Millán-Astray y Terreros

militar espanyol, heróe de la guerra de Filipines i fundador de la legió espanyola

José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.

Infotaula de personaJosé Millán-Astray y Terreros
Millan.jpeg
modifica
Nom original(es) José Millán Astray modifica
Biografia
Naixement5 juliol 1879 modifica
la Corunya (Galícia) modifica
Mort1r gener 1954 modifica (74 anys)
Madrid modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de l'Almudena modifica
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 maig 1952 – 1r gener 1954
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
16 març 1943 – 1r maig 1946
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
1943 – 1954 modifica
Dades personals
Ideologia políticaFranquisme modifica
FormacióAcadèmia d'Infanteria de Toledo modifica
Es coneix perFundador de la Legió Espanyola
Activitat
OcupacióMilitar i polític modifica
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica modifica
Branca militarInfanteria modifica
Rang militargeneral de brigada modifica
ConflictePhilippine Revolution (en) Tradueix i Guerra del Rif modifica
Família
ParellaCelia Gámez modifica
PareJosé Millán Astray modifica
GermansPilar Millán Astray modifica
Signatura
Firma de Millán Astray.svg modifica

Grans trets de la seva vidaModifica

Neix a la Corunya el 5 de juliol de 1879, fill de José Millán Astray (de qui va prendre els dos cognoms) i de Pilar Terreros Segade. Germà de l'escriptora Pilar Millán Astray.

Tan bon punt va sortir de l'Acadèmia d'Infanteria, formà part de la campanya de Filipines, i en retornar-ne ingressà en l'Escuela de Guerra, però interrompé els estudis en ser destinat al batalló de Cazadores de Madrid. En ascendir a capità tornà a l'Escuela de Guerra, on tingué per mestres en García Benitez, García Alonso i Mariani, en sortir-ne diplomat, fou nomenat professor d'Arts militars en l'Acadèmia d'Infanteria. En acabar el curs marxà com a voluntari al Marroc, i allà ingressà en la policia indígena, a les ordres del general Jordana.

Més tard, cridat pel general Manuel Fernández Silvestre, va combatre al seu costat i ascendí, per mèrits de guerra, a comandant, en la zona de Regaya, de Larache. Va ser dos anys comandant de regulares de Larache, i en retornar a la Península fou destinat a la Comissió de tàctica, essent llavors quan germinà en ell la idea de crear un cos voluntari, anàleg al d'altres exèrcits, pel qual anà a Algèria amb l'objecte d'estudiar la Legió francesa.

Creador i peça fonamental de la LegióModifica

En crear-se després la Legió Espanyola, anomenada oficialment El Tercio, fou posat al capdavant seu amb el grau de tinent coronel, que acabava d'assolir. El 1922 deixà el comandament de la Legión i va ser destinat al regiment de Pavia. Guanyà una de les places tretes a concurs d'oficials diplomats a l'Estat Major per anar a l'estranger a perfeccionar-se en idiomes i ciència militar i passà a França, on fou agregat al professorat de les Escoles militars de Saint-Cyr i de Saint-Maixent, i més tard, al 10è batalló de Caçadors a Saterne (Alsàcia). D'allà marxà al Marroc, agregat a l'Estat Major del mariscal Lyautey, i en tot aquest temps estudià sistemes educatius i d'instrucció militar, i en el camp, en les línies de contacte franceses, l'organització dels exèrcits colonials. En agreujar-se el problema del Marroc sol·licità i assolí ser destinat a les ordres de l'alt comissari. Al cap de tres dies li fou concedit el grau de coronel, i quan anava a prendre el comandament de la seva columna caigué ferit, una de les quatre vegades que ho va ser; en la tercera va perdre un braç i en la quarta un ull. Entre els fets d'armes memorables que es recorden de la seva gestió, hi figura quan el 1921 acudí amb les 1a i 2a banderes, en ajut de Melilla, prestant en aquella ocasió un excel·lent servei militar.

El 1929, convidat per les col·lectivitats espanyoles, visità les Repúbliques Argentina, de Xile i Uruguai, i el 1930 la dels Estats Units, Cuba i Mèxic, invitat en aquesta última pel govern de la nació. El primer d'aquests viatges constituí una sèrie no interrompuda de triomfs, de simpatia i d'adhesió a Espanya. Fou festejat i condecorat en algunes d'aquestes nacions. El 1922 publicà un interessant manifest en defensa de la disciplina militar i en contra de la intervenció de l'exèrcit en la política nacional, fet que ell mateix no compliria, en adherir-se el 1936 a l'exèrcit rebel del general Franco. El 18 de juliol, trobant-se a l'Argentina, retornà immediatament i s'incorporà a l'exèrcit rebel de Franco. Va ser nomenat ràpidament director de Propaganda, Premsa i Ràdio.

En acabar la Guerra Civil i per mèrits propis, Franco l'anomenà cap del Cuerpo de Mutilados de Guerra por la Patria, càrrec en el qual es va mantenir fins a la seva mort.

Va ascendir a general de brigada, diplomat d'Estat Major i coronel honorari de la Legió. Posseí la medalla militar i altres creus de guerra espanyoles, la Legió d'Honor i Creu de Guerra franceses i d'altres condecoracions estrangeres. Era fill adoptiu de Ceuta i fill predilecte de la Corunya. Escriví un llibre titulat La Legión i alguns fullets professionals.

Es diu que era un soldat valent i va acumular moltes cicatrius de les quals presumia. Va ser un feixista molt ajustat al concepte tradicional de feixista. Francisco Franco li tenia molt de respecte, potser per ser un militar amb una vasta cultura, que parlava diversos idiomes i que era molt ben vist per governs estrangers, sobretot pel govern francès.

AnècdotesModifica

És recordat per les seves declaracions de crítica exaltada i violenta contra les autonomies basca i catalanes que va pronunciar a Salamanca el 12 d'octubre de 1936 allà es van pronunciar els crits típics de la Legió de "Viva la muerte" "Muera la inteligencia". Va provocar la contesta raonada de Miguel de Unamuno qui va ser cruel amb ell i el va comparar amb Cervantes (per les mutilacions de guerra) i a més va pronunciar la cèlebre frase Venceréis pero no convenceréis. També li va dir públicament que era una mena d'inútil que li agradaria que els altres fossin inútils com ell.

El seu primer matrimoni sembla que no es va consumar mai, posteriorment es va casar i va tenir un fill amb una neboda del filòsof José Ortega y Gasset.

ReferènciesModifica