Antonio Barrero Ripoll
Antonio Barrero Ripoll (Madrid, 25 de març de 1947 — Sevilla, 26 d'abril de 2010)[1] va ser un enginyer aeronàutic, catedràtic universitari i professor investigador espanyol, els treballs del qual en l'àmbit de la nanotecnologia i la mecànica de fluids van ser reconeguts i distingits nacionalment i internacional.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1947  Madrid |
| Mort | 26 abril 2010 (63 anys) Sevilla (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Politècnica de Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Enginyeria, nanotecnologia i mecànica dels fluids |
| Ocupació | Enginyer d'aviació, professor d'universitat |
| Ocupador | ICAI Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Universitat Politècnica de Madrid Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Armas Navales (en)  Universitat de Sevilla |
| Membre de | |
Premis | |
Llicenciat en 1972 en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), cinc anys després va aconseguir el doctorat a la mateixa universitat. Professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ICAI) i en l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers d'Armes Navals, també va ser professor adjunt en l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics de la Politècnica madrilenya. En 1980, va obtenir la càtedra de mecànica de fluids a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de la Universitat de Sevilla, on va treballar fins a la seva defunció[3] També va ser professor visitant en moltes universitats, entre elles a Yale i a la de Califòrnia a San Diego (UCSD).[3][4]
Considerat un dels enginyers més excel·lents d'Espanya i en l'àmbit internacional, referència en mecànica de fluids i nanotecnologia,[5] va integrar el que s'ha considerat un selecte grup de professors a Sevilla que van donar un gran impuls als estudis d'enginyeria i a la transmissió dels coneixements, va ser un intel·lectual, amant de la poesia, home de reconeguda capacitat de treball i sòlida formació.[1] Els seus treballs de recerca més destacats es van centrar entorn de la interacció de polsos de molt alta intensitat amb la matèria, els fluxos amb gir intens en hidrodinàmica i l'atomització fina de líquids.[2][3] Va ser el descobridor d'una nova tècnica per generar dolls coaxials de líquids immiscibles mitjançant camps elèctrics[2] —descobriment que li valgué el Premi Rei Jaume I—[4] que s'aplica en l'actualitat en el camp de la indústria alimentària gràcies a una empresa derivada en la qual ell mateix va participar.[1]
Va ser membre del Scientific Council del International Center for Mechanical Sciences, del 'Life and Physical Sciences Advisory Committee' de la Agència Espacial Europea, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya (1995) i de la Reial Acadèmia Sevillana de Ciències (2005).[2] Entre els premis i reconeixements per la seva labor investigadora, figuren l'Annual Teaching Award of the UCSD School of Engineering (1994), Premi d'Investigació Javier Benjumea (2004), el Premi d'Investigació d'Andalusia Juan López de Peñalver (2007),[6] el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies (2007) i el Premi Fama d'Arquitectura i Enginyeria de la Universitat de Sevilla (2010).[1][4][2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Javier Aracil «Antonio Barrero, ingeniero, experto en nanotecnología». El País, 30-04-2010 [Consulta: 21 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Mr. Antonio Barrero Ripoll». Real Academia de Ingenieros. Arxivat de l'original el 2018-01-14. [Consulta: 21 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «CV de Antonio Barrero Ripoll». Agencia Nacional de la Evaluación y la Acreditación. [Consulta: 21 octubre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Fallece el catedrático Antonio Barrero Ripoll, gran experto en nanotecnología». Diario El Mundo, 26-04-2010 [Consulta: 21 octubre 2015].
- ↑ Juan Luis Pavón «Antonio Barrero». Diario de Sevilla, 27-04-2010 [Consulta: 21 octubre 2015].
- ↑ «El catedrático de la Hispalense Antonio Barrero Ripoll logra el Premio 'Juan López de Peñalver'». Junta de Andalucía. [Consulta: 21 octubre 2015].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia d'Enginyeria Medalla XXI 1994-2010 |
Succeït per: José Domínguez Abascal |
| Precedit per: José Francisco Duato Marín |
Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies 2007 |
Succeït per: José María Benlloch Baviera |