Antonio Boroni

compositor italià

Antonio Boroni, escrit també Borroni, Buroni, Burroni, Baroni (Roma, 1738 - Roma, 21 de desembre de 1792), fou un compositor italià.

Infotaula de personaAntonio Boroni
Biografia
Naixement1738 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1792 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKarlsschule Stuttgart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, música clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Battista Martini, Lorenzo Fago (en) Tradueix i Girolamo Abos Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohann Christian Abeille i Muzio Clementi Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 530eca4c-ae8f-411d-821a-48bdf9240d04 IMSLP: Category:Boroni,_Antonio Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Després d'aprendre els primers coneixements de música del Pare Martini a Bolonya, va entrar el 1757 al Conservatori della Pietà dei Turchini de Nàpols, on va estudiar sota la tutela de Lorenzo Fago i Girolamo Abos. El 1758 va tornar a Roma per donar classes de música a al jove Muzio Clementi, que era el seu parent. Va debutar com a compositor d'òperes durant el Carnestoltes de 1761 a Senigallia amb Demofoonte, que es va reposar en la mateixa temporada de l'any següent al Teatro Dolfin de Treviso a Vicenza. Després, des de 1763 a 1766 va estar actiu a Venècia per posar en escena els seus treballs operístics. A la tardor de 1766 va sortir de Venècia cap a Praga i Dresden, també per representar les seves obres. Va tornar a Venècia el 1769, però l'any següent tornava a viatjar per Europa. El 4 de maig de 1770 va succeir a Niccolò Jommelli com a mestre de capella de Stuttgart. Hi va romandre fins al 1777, quan va decidir tornar a la seva ciutat natal. El 21 de març de 1778 va ser nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere, el 1782 de l'església de San Luigi dei Francesi i el 1790 a Sant'Apollinare, a l'església del Collegio Germanico.

ObresModifica

Boroni no va ser un compositor prolífic, com els seus contemporanis Piccinni i Anfossi, però ens va deixar valuosos drammi giocosi, com L'amore in musica i Il Carnevale, que en el seu temps van ser molt reeixits. La seva elegant melodia i el ritme segueixen els dictats de l'escola napolitana, però amb una petita influència veneciana.

ÒperesModifica