Obre el menú principal

Antonio Hernández Gil (Puebla de Alcocer, Badajoz, 29 de març de 1915 - Madrid, 26 de maig de 1994) va ser un jurista i polític espanyol.

Infotaula de personaAntonio Hernández Gil
Biografia
Naixement 29 de març de 1915
Puebla de Alcocer
Mort 26 de maig de 1994(1994-05-26) (als 79 anys)
Madrid
Escudo del Consejo de Estado de España.svg  President del Consell d'Estat
21 de novembre de 1982 – 23 d'octubre de 1985
Escudo de España (mazonado).svg  President del Tribunal Suprem
29 d'octubre de 1985 – 7 de novembre de 1990
Escudo del Consejo General del Poder Judicial de España.svg  President del Consell General del Poder Judicial
29 d'octubre de 1985 – 7 de novembre de 1990
Escudo de España (1977-1981).svg  President del Consell del Regne
15 de juny de 1977 – 29 de desembre de 1978
Desaparegut →
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg  President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1975 – 1994
Dades personals
Formació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Polític, magistrat, jurista i catedràtic d'universitat
Ocupador Tribunal Suprem d'Espanya
Universitat Complutense de Madrid
Família
Fills Antonio
Guadalupe
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en dret per la Universitat de Salamanca, es va doctorar en la de Madrid el 1934 amb premi extraordinari. El mateix any va aconseguir la càtedra de dret civil en la Universitat de Granada, on va exercir la docència fins a 1954 en què es va traslladar a la Universitat Complutense de Madrid.

En 1975 va ser president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i després de les eleccions generals espanyoles de 1977 nomenat pel Rei senador [1] i President de les Corts i del Consell del Regne, càrrec que va ocupar fins al mateix moment en què el Rei va sancionar en acte solemne la Constitució (29 de desembre de 1978).

En 1982 és nomenat president del Consell d'Estat i el 1985 del Tribunal Suprem i del nou Consell General del Poder Judicial. En 1986 va sofrir un atemptat de l'organització terrorista ETA, del que va resultar il·lès, tot i que el cotxe en el qual viatjava fou perforatper tres granades.[2] Entre 1983 i 1991 va ser també director de la Reial Acadèmia d'Extremadura i va ser condecorat el 1986 amb la Medalla d'Extremadura, la seva terra natal.

ObresModifica

  • Naturaleza jurídica de la obligación alternativa (1942)
  • La solidaridad en las obligaciones (1946)
  • El futuro del derecho civil (1958)
  • Metodología de la ciencia del derecho (1973)
  • El abogado y el razonamiento jurídico (1975)
  • La posesión (1980)
  • El cambio político español y la Constitución (1981)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica