Antonio Hernández Gil

Antonio Hernández Gil (Puebla de Alcocer, Badajoz, 29 de març de 1915 - Madrid, 26 de maig de 1994) va ser un jurista i polític espanyol.

Infotaula de personaAntonio Hernández Gil
Biografia
Naixement29 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
Puebla de Alcocer (Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Consejo de Estado de España.svg  President del Consell d'Estat
21 de novembre de 1982 – 23 d'octubre de 1985
Escudo de España (mazonado).svg  President del Tribunal Suprem
29 d'octubre de 1985 – 7 de novembre de 1990
Escudo del Consejo General del Poder Judicial de España.svg  President del Consell General del Poder Judicial
29 d'octubre de 1985 – 7 de novembre de 1990
Escudo de España (1977-1981).svg  President del Consell del Regne
15 de juny de 1977 – 29 de desembre de 1978
Desaparegut →
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg  President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1975 – 1994
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, magistrat, jurista i catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAntonio
Guadalupe Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Llicenciat en dret per la Universitat de Salamanca, es va doctorar en la de Madrid el 1934 amb premi extraordinari. El mateix any va aconseguir la càtedra de dret civil en la Universitat de Granada, on va exercir la docència fins a 1954 en què es va traslladar a la Universitat Complutense de Madrid.

En 1975 va ser president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i després de les eleccions generals espanyoles de 1977 nomenat pel Rei senador [1] i President de les Corts i del Consell del Regne, càrrec que va ocupar fins al mateix moment en què el Rei va sancionar en acte solemne la Constitució (29 de desembre de 1978).

En 1982 és nomenat president del Consell d'Estat i el 1985 del Tribunal Suprem i del nou Consell General del Poder Judicial. En 1986 va sofrir un atemptat de l'organització terrorista ETA, del que va resultar il·lès, tot i que el cotxe en el qual viatjava fou perforat per tres granades.[2] Entre 1983 i 1991 va ser també director de la Reial Acadèmia d'Extremadura i va ser condecorat el 1986 amb la Medalla d'Extremadura, la seva terra natal.

ObresModifica

  • Naturaleza jurídica de la obligación alternativa (1942)
  • La solidaridad en las obligaciones (1946)
  • El futuro del derecho civil (1958)
  • Metodología de la ciencia del derecho (1973)
  • El abogado y el razonamiento jurídico (1975)
  • La posesión (1980)
  • El cambio político español y la Constitución (1981)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Torcuato Fernández Miranda Hevia
President del Consell del Regne
 

19771978
Succeït per:
Desaparegut
Precedit per:
Antonio Jiménez Blanco
President del Consell d'Estat
 

19821985
Succeït per:
Tomás de la Quadra-Salcedo
Precedit per:
Federico Sainz de Robles
President del Tribunal Suprem
 

19851990
Succeït per:
Pascual Sala Sánchez
Precedit per:
Federico Sainz de Robles
President del Consell General del Poder Judicial
 

19851990
Succeït per:
Pascual Sala Sánchez
Precedit per:
Luis Jordana de Pozas
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1975-1994
Succeït per:
Juan Vallet de Goytisolo