Antonio Quarracino

Antonio Quarracino (Pollica, Salern, 8 d'agost de 1923 – 28 de febrer de 1998) va ser un cardenal argentí de l'Església Catòlica i Arquebisbe emèrit de Buenos Aires entre 1990 i 1998.

Infotaula de personaAntonio Quarracino
Antonio Quarracino (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1923 Modifica el valor a Wikidata
Pollica (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral metropolitana de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
28 juny 1991 –
Bisbe diocesà
30 octubre 1990 –
← Juan Carlos Aramburu
Arquebisbe catòlic
10 juliol 1990 –
← Juan Carlos AramburuPapa Francesc →
Arquebisbe catòlic
18 desembre 1985 –
← Antonio José PlazaCarlos Walter Galán Barry →
Bisbe diocesà
3 agost 1968 –
← Jerónimo PodestáRubén Héctor di Monte →
Bisbe catòlic
8 abril 1962 –
Bisbe diocesà
3 febrer 1962 –
← Agustín Adolfo HerreraAlejo Benedicto Gilligan →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArgentines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTeòleg i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal22 de desembre de 1945
Consagració3 d'agost de 1968
per Joan XXIII
Proclamació cardenalícia3 d'agost de 1968
per Pau VI
Cardenal prevere de Santa Maria della Salute a Primavalle
Premis

Coat of arms of Antonio Quarracino.svg
Ipsi Gloria

Find a Grave: 7247692 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Antonio Quarracino va néixer a Itàlia, però la seva família emigrà a l'Argentina quan només tenia quatre anys. La família s'instal·là al poble de San Andrés de Giles. Ingressà al seminari de La Plata i va ser ordenat prevere el 22 de desembre de 1945 a Luján. Va ser professor al Seminari Diocesà de Mercedes i ensenyà teologia a la Universitat Catòlica Argentina.

Va ser nomenat bisbe de Nueve de Julio pel Papa Joan XXIII el 3 de febrer de 1962, rebent la seu episcopal el 8 d'abril d'aquell any. El 3 d'agost de 1968 el Papa Pau VI el traslladà a la diòcesi d'Avellaneda, la nova catedral del qual es construí durant el seu mandat.

Com a bisbe de Nueve de Julio, Quarracino participà en totes les sessions del Concili Vaticà II[1] i adherí al progressisme post-conciliar dels anys 60; va ser un dels primers sacerdots a integrar i donar suport al Moviment de Sacerdots pel Tercer Món, però amb els anys va anar girant vers el conservadorisme doctrinari.[2]

El Papa Joan Pau II el va promoure a l'arquebisbat de La Plata el 18 de desembre de 1985 i, finalment, a l'arquebisbat de Buenos Aires el 10 de juliol de 1990, sent nomenat a més Primat de l'Argentina. Va ser elegit President de la Conferència Episcopal Argentina al novembre, sent reelegit fins a 1996. Va ser elevat a Cardenal per Joan Pau II al consistori del 28 de juny de 1991.

Va ser una figura important dins del diàleg intereligiós amb el judaisme. Durant una visita a Israel el 1992 va ser condecorat per institucions jueves per aquesta causa i, el 1997, va ser posar un mural a la Catedral Metropolitana de Buenos Aires en commemoració a les víctimes de l'Holocaust, les bombes de l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA.

Quarracino va tenir inclinacions periodístiques i, a La Plata, transformà la revista informativa de l'arquebisbat en una publicació temporal. Com a Arquebisbe de Buenos Aires, les seves aparicions a la televisió eren habituals i regulars; participava en un espai del programa religiós "Claves para un mundo mejor" del canal estatal Canal 7.

Quarracino parlà sobre temes compromesos. Un dels més notables va ser el seu suport el 1982 a un projecte de llei per a investigar els crims del Terrorisme d'Estat, per «contribuir a la reconciliació». Això podria ser un precedent de la "Llei de Punt Final", de 1986.

Quarracino s'oposà a les polítiques del President Raúl Alfonsín (1983-1989), acusant a polítics de corrupció, senyalant-la com a causa de la "pobresa nacional". Malgrat tot, va ser amic del President Carlos Menem (1989-1999), que va ser molt criticat per altres dignataris de l'Església, com el cardenal Raúl Francisco Primatesta. De tota manera, ja fos per l'amistat amb el llavors President o per convicció pròpia, manifestà "alegria" en ocasió dels decrets 2741, 2742 i 2743 d'indult.

El 1994, en una intervenció televisiva, Quarracino parlà contra l'homosexualitat, dient que lesbianes i gais haurien de ser «tancats a un ghetto» i que «els homosexuals són una taca bruta a la faç de la Nació». Això comportà una acusació de discriminació, que no va ser considerada per la justícia a causa que la llei antidiscriminació 23592 no cobria l'orientació sexual. Quarracino tornà a discriminar tres anys després, quan expressà que el terme "homosexualitat" és «una desviació de la naturalesa humana, com la bestialitat».[3]

Quarracino va morir el 1998 als 74 anys d'edat, a causa d'una obstrucció intestinal. Va ser succeït autormàticament pel seu arquebisbe coadjutor, el jesuïta Jorge Mario Bergoglio.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Quarracino


Precedit per:
Agustín Adolfo Herrera
 
Bisbe de Nueve de Julio

3 de febrer de 1962 - 3 d'agost de 1968
Succeït per:
Alejo Benedicto Gilligan
Precedit per:
Jerónimo José Podestá
 
Bisbe d'Avellaneda-Lanús

3 d'agost de 1968 – 18 de desembre de 1985
Succeït per:
Rubén Héctor di Monte
Precedit per:
Antonio José Plaza
 
Arquebisbe de La Plata

18 de desembre de 1985 – 10 de juliol de 1990
Succeït per:
Carlos Walter Galán Barry
Precedit per:
Juan Carlos Aramburu
 
Arquebisbe de Buenos Aires

10 de juliol de 1990 – 28 de febrer de 1998
Succeït per:
Jorge Mario Bergoglio
Precedit per:
Juan Carlos Aramburu
 
Ordinari pels fidels de ritus orientals a l'Argentina

30 d'octubre de 1990 – 28 de febrer de 1998
Succeït per:
Jorge Mario Bergoglio
Precedit per:
George Bernard Flahiff
 
Cardenal prevere de Santa Maria della Salute a Primavalle

28 de juny de 1991 – 28 de febrer de 1998
Succeït per:
Jean Marcel Honoré