L'Aragonès grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (Osca). És una de les varietats de l'Aragonès Baix-Ribagorçà millor conegudes.

Infotaula de llenguaAragonès grausí
Modifica les dades a Wikidata

FonèticaModifica

Tot i que predomina la diftongació de les Ĕ i Ŏ curtes llatines, com és normal en aragonès, hi ha casos de no diftongació, com en altres localitats de Ribargorça Baixa occidental:

  • Ben: bé
  • Pedra: pedra.
  • Den: dent
  • Peu: piet
  • Cova: cueva
  • Bou: buei.

Com és normal en baix-ribagorçà els diftongs -en- del sufix -iello s'han simplificat en -illo:

  • ixartillo, armilla, no obstant es conserva maciello.

Veiem -o final però és fàcil que sigui recomposada, perquè es troba en casos que l'aragonès general no en té.

  • aviento, aiguazo, espantallo, anyo
  • mano

No obstant es perd en algun cas darrere -ll-, seguint una tendència comuna amb el català que no es troba gaire en aragonès:

  • batall ("batallo"), corcoll ("corcollo").

La -y- de la epentesi antihiàtica es conserva en sayeta.

Encara que la F- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

  • abllá ("fablar"), iel, ígado ("figado"), ornillos ("forniellos").

Encara que a Ch- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

  • hueves ("chueus"), hodías ("chodías"), harra ("charra").

Hi ha pocs exemples de conservació de les oclusivas ensordeixes intervocàliques latinas:

  • Crepa.
  • Batallá.
  • Batall.
  • Mallata.
  • Trucador /trucadó/.

La -x- es conserva bé, i com és normal en ribagorçà és acompanyada d'una en:

  • un coixo baixaba por una baixada con un faixo de buixos

La x- inicial és acompanyada d'una en- inicial en probables derivats de paraules llatines amb prefix ex-,[1] com en belsetà i gistaví:

  • ixambre, ixolomá, ixafegá.

I també en belatro cas com ixada < ASCIATA.

A -ll- que ve dels grups -LY-, -C'L-, -G'L-, etcètera...es conserva en molts casos, però també trobem sovint castellanismos fonètics:

  • vieha ("viella"), cohé ("cullir", "agafar"), conseho ("consello"), muertihuelo, cehas ("cellas").

La -aneu- que prové dels grups llatins -CT-, -ULT- es conserva mal, i abunden els castellanismes fonètics:

  • mucho ("muito"), cochilla, escuchá ("escuitar").
  • ocho ("ueito"), leche ("leit"), noches ("nueitz"), fecho, encara que bi ha bell testimonio de fei (forma baixo-ribagorzana de feito).

Com hi ha dobleu de formes genuïnes i castellanitzades, hi ha casos de rearagonesización incorrecta amb xeada, (des del punt de vista dels que no reconeixen l'aragonès, hiperdialectalismo):

  • dixá/dehá, treballá/trabahá
  • muixar en cuenta de mullar

MorfologiaModifica

L'article en els darrers anys coincideix amb el castellà, però és domentau l'ús antic del, els, i la. Pot contreure #es amb la preposició per: pol camí, pola plaça.

L'ús de tot es redueix a quan va darrere de l'infinitivo, en els altres casos es digueu to, i 'to pot emplegarse per tots els geners i nombres:

  • te lo voi a 'spllicá tot
  • to la semana, to las cosas.

El pronom personal ells de l'aragonès general és en grausí ells, és analògic d'ell.

Hi ha verbs que en grausino i en català són de la conjugació en -anar i en castellà en -ell:

  • cosí, atreví, chenerals en aragonés.
  • tení, querí que contrastan con l'aragonés cheneral tener, querer.

Hi ha molts infinitivos de la conjugació en -ar transformats en -iar:

  • obriá, mezcliá, femiá, propulsiá

Hi ha falta de diftongació en les formes rizotòniques d'algun verb, per analogia, fet comú en baix-ribagorçà:

  • Tos rogo, Mos recorda.

El diminutivo -et a vegades perd la -t final:

  • barranquet, balsonet
  • coralé, brazolé, banqué

LèxicModifica

El lèxic català representa fins a un 4 %:

Hi ha paraules típiques de Graus i redolada:

  • mirondiá, rafollada, susoído, torán

Però cada vegada són més comunes els castellanismos, tant els fonètics (que ja n'hem parlat), com els lèxics.

ReferènciesModifica

  1. (es) Maria Luisa Arnal Purroy El segmento (s) en el habla de la Baja Ribagorza occidental aspectos fonéticos y fonológicos. Archivo de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 46-47, 1991 , pp. 71-92 [1]

BibliografiaModifica

  • (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando el Católico, 1998.

Vincles externsModifica