Miquel (arcàngel)

arcàngel de la tradició cristiana i jueva
(S'ha redirigit des de: Arcàngel Miquel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Plantilla:Infotaula personaMiquel Arcàngel
Imatge
Fresc del Guariento, ca. 1350 al Palazzo Carrara de Pàdua
Nom original(hbo) ‏מיכאל Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEn hebreu: מִיכָאֵל (Mīχāˈʔēl, "Qui és com Déu?"), en àrab: ميخائيل (Mīẖāʾīl)
cap valor Modifica el valor a Wikidata
cap valor Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme, cristianisme, islam i fe bahà'í Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
Rang militarcomandant en cap Modifica el valor a Wikidata
arcàngel
CelebracióJudaisme, tota la cristiandat, Islam, Fe Baha'i
PelegrinatgeSan Michele a Monte Gargano
Festivitat29 de setembre, 8 de maig (Aparició de S. Miquel a Monte Gargano)
IconografiaCom a arcàngel, armat; amb una llança o espasa, vencent el dimoni; amb balances, pesant les ànimes; amb un estendard
Patró dePolicia, protector de l'Església; a Catalunya, vidriers; Brussel·les; Sacre Imperi Romanogermànic, Hamburg; Ucraïna, Kíev; Arkhànguelsk; Llíria, Molins de Rei, Riudellots de la Selva, Sant Miquel de Fluvià, barri de la Barceloneta; al judaisme, protector d'Israel, jueus; Orde de l'Ala

Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac,[1] un dimoni o altres representacions del mal.

Segons la tradició cristiana, l'arcàngel es va aparèixer al mont Gargano, al Mont Saint-Michel i a Roma, al Castell de Sant'Angelo. També es va aparèixer a santa Joana d'Arc, i com -el 13 d'octubre de 1884- al papa Lleó XII, el qual experimentà una visió en què veié Satanàs i els seus dimonis desafiant Déu i com Sant Miquel i els seus exèrcits sorgiren per esclafar i llançar a l'infern les tropes infernals.

Es pot trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals destaca una estàtua de bronze dalt del castell de Sant'Angelo de Roma.

Veneració

modifica

La festivitat de sant Miquel se celebra el mateix dia que els altres arcàngels: el 29 de setembre. L'aparició es commemora el 8 de maig.

És patró de l'Església i dels ordes militars, dels guàrdies urbans i policies locals, dels radiòlegs i els radioterapeutes, dels autors i col·leccionistes de goigs i dels Castellers de Vilafranca; protector del Montserrat (Monistrol de Montserrat).

També és el sant patró del Bages, de França (on dona nom a 62 localitats) i de la província d'Entre Ríos (l'Argentina). També és patró d'innombrables poblacions catalanes, com Figueres, Mont-roig del Camp, Almoster o Sant Miquel de Campmajor.

El Gremi de Tenders Revenedors va escollir l'advocació de sant Miquel Arcàngel i tenen la seva capella a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, just davant d'on tenen la seu social Casa del Gremi de Revenedors.

Iconografia

modifica

Considerat príncep dels àngels i capdavanter dels soldats de Crist, li correspon, per jerarquia, enfrontar-se a Llucifer, el rei dels inferns. AIxí doncs, tot i que en origen se'l representava vestit amb túnica i dalmàtica, durant el segle xiv es va començar a representar com un cavaller medieval, amb armadura o cuirassa, escut i una llança que clava al monstre que té sota els seus peus i que simbolitza el dimoni (Llucifer). És una iconografia semblant a la de Sant Jordi però es diferencia perquè Sant Miquel té ales, i no va a cavall, si no que acostuma a aparèixer dempeus. A partir del Renaixement és més freqüent trobar-lo representat com un general romà i en una posició com si estigués volant per llancejar el monstre, gràcies a les seves ales.

Molt sovint a l'escut que porta s'hi troba inscrita una frase en llatí, Quis ut deus, que vol dir "Qui com Déu" i que seria la traducció literal del nom hebreu Miquel.

La Llegenda àuria descriu les aparicions de sant Miquel al mont Gargano (on es va erigir un santuari al seu nom), al Mont Saint-Michel i al Castell de Sant'Angelo de Roma, en temps de Sant Gregori Papa. Tot seguit explica les diverses jerarquies d'àngels, alguns episodis de la lluita entre sant Miquel i el diable o l'Anticrist i les maneres que tenen els àngels de protegir les persones, Entre aquestes es destaca que el àngels acompanyen les ànimes cap al cel (psicopomp).

L'escena de la psicòstasi, on apareix sant Miquel pesant una ànima amb unes balances mentre un dimoni intenta fer trampes i estira la balança per decantar-la cap al seu cantó, es troba, molt sovint, formant part de representacions del Judici Final [2]

Obres:

Retaules i conjunts hagiogràfics

Representacions de la psicòstasi (pesament de les ànimes)

Representacions de Sant Miquel vencent el dimoni

Referències

modifica
  1. «El drac». MNAC. [Consulta: 9 novembre 2021].
  2. «La Psicòstasi a la Revista digital d'Iconografia Medieval» (en castellà). [Consulta: 29 agost 2016].
  3. Canelles, Miquel Pujol i «El retaule de Sant Miquel de Castelló d'Empúries i els seus autors». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 30, 1988, pàg. 233-259. ISSN: 2339-9937.
  4. «Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós | Retaule de Sant Miquel de Castellò d'Empúries (detall) | 1448 | Núm. reg: MDG0012 | Fons Bisbat de Girona». Museu d'Art de Girona.[Enllaç no actiu]
  5. «Fitxa de l'obra al web de la National Gallery of Scotland». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 maig 2016].

Bibliografia

modifica

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.
  • Pol BRIDGEWATER, Laura MIQUEL: El gremi i confradia de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles xvi i XVII (1590-1620): política, economia i societat. Edita Associació Antic Gremi Revenedors, 1447. Barcelona, 2022.