Obre el menú principal

Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.[1][2][3]

Infotaula de personaArcadio María Larraona y Saralegui
Arcadio María cardenal Larraona y Saralegui, C.M.F.jpg
Nom original (es) Arcadio María Larraona Saralegui
Biografia
Naixement 12 de setembre de 1877
Oteiza (Navarra)
Mort 7 de maig de 1973(1973-05-07) (als 95 anys)
Roma
  Bisbe catòlic 

19 abril 1962 –
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Educació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria
Ocupador Universitat Pontifícia Lateranense
Orde religiós Congregació de la Missió
Consagració Joan XXIII
Proclamació cardenalícia 14 de desembre de 1959
per Joan XXIII
Cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari (1959-1969)
Altres ocupacions 5 d'abril de 1962
per Joan XIII
Arquebisbe de Diocaesarea in Isauria
Participà en
1963conclave de 1963
Premis

[[Fitxer:
Armes d'Arcadio María cardenal Larraona y Saralegui
|100px|alt= Escut d'armes Arcadio María Larraona y Saralegui]]
Dilexit Tradidit

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

L'any 1889 ingressa a la congregació claretiana d'Alagó (Saragossa), on cursa els estudis d'humanitats, completats a Cervera (Lleida). L'any 1903 fa la seva professió religiosa a Vic (Barcelona). L'any 1911 és ordenat sacerdot. Aquest mateix any, comença a Roma els estudis de dret canònic i civil a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctora en tots dos. Des de 1919 a 1959, ensenya dret romà a la Universitat Pontifícia Lateranense. L'any 1943 és nomenat sotssecretari de la Congregació de Religiosos i, l'any 1950, secretari. L'any 1959 és nomenat cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari pel papa Joan XXIII i, l'any 1961, penitenciari major de la Penitenciaria Apostòlica. L'any 1962 és nomenat prefecte de la Congregació de Ritus i president de la Comissió Preparatòria de Litúrgia del Concili Vaticà II. Aquest mateix any, és consagrat bisbe, amb el títol d'arquebisbe de Diocesarea in Isauria, a la catedral de Sant Joan del Laterà (Roma). L'any 1969 el papa Pau VI ho nomena cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria i, l'any 1973, camarlenc del Sacre Col·legi i prefecte emèrit de la Congregació de Ritus. És sepultat a la capella de Sant Josep Artesà de la basílica del Sagrat Cor Immaculat de María (Roma), de la qual era titular. Un carrer de Pamplona porta el seu nom.

 
Lauda sepulcral del cardenal Larraona y Saralegui. Basílica del Sagrat Cor Immaculat de Maria (Roma).

Honors i distincionsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Biografia d'Arcadio María Larraona y Saralegui per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Arcadio María Larrona y Saralegui». Gran Enciclopedia Navarra.
  3. Frisón, B. (1979): Cardenal Larraona. Madrid: Publicaciones Claretianas.