Ari d'Alexandria

Ari d'Alexandria o Àrios d'Alexandria, en llatí Areius o Arius, en grec antic Áreios Ἄρειος) fou un filòsof grec pitagòric i estoic, que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte. Ari i els seus dos fills Dionís i Nicanor foren probablement instructors d'August en matèries filosòfiques.

Infotaula de personaAri d'Alexandria
Nom original(grc) Ἄρειος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 80 aC Modifica el valor a Wikidata
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana i període hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Ari va viure a la colònia grega d'Alexandria durant el segle i aC. Hi ha diversos historiadors que l'esmenten a les seves obres: Sèneca, Suetoni, Plutarc i Cassi Dió. August el tenia en tan alta estima que, després de la conquesta d'Alexandria, va declarar que havia salvat la ciutat de la destrucció principalment per respecte a Ari.[1] Segons Plutarc, va ser Ari qui va aconsellar August que matés el fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar, de nom Cesarió, amb la frase "ouk agathon polukaisarie" ('No és bo que hi hagi massa Cèsars'), imitant un joc de paraules¹ de l'escriptor grec Homer.[2]

Ari va tenir dos fills, Dionysios i Nicanor, tant ell com els seus dos fills van ser mestres i consellers d'August.[3] Segons Suetoni, va ser gràcies a ells que l'emperador havia adquirit una bona cultura. Temistius també l'esmenta sovint, i diu que August tenia tanta estima al filòsof com al seu general Marc Vipsani Agripa.[4] Segons Quintilià,[5] sembla que Ari també es va dedicar a ensenyar retòrica.[6] Per referències de Sèneca, sabem que Ari va adreçar un escrit de consol a l'emperadriu Lívia Drusil·la, Consolatio a Marcia, amb motiu de la mort del seu fill Neró.

Es creu que probablement la seva vida estigués escrita a la secció final del llibre VII de l'obra de Diògenes Laerci Vides i opinions d'eminents filòsofs.[7]

FilosofiaModifica

Joan Estobeu en parla llargament als dos primers llibres de la seva Antologia referint-se a ell com un estoic a la vegada que peripatètic i platonista.[8] Eusebi de Cesarea li va posar el sobrenom d'Arius Didym, que el cita com un filòsof i doxògraf al seu llibre Preparació evangèlica, capítol XV. Eusebi recull les idees d'arrel estoica que tenia Ari sobre el concepte de déu, la ἐκπύρωσις o conflagració de l'univers; i el concepte d'esperit.[9] Hi ha un autor[10] que, en contra de l'opinió general, dubta que Ari d'Alexandria i Ari Didymus siguin la mateixa persona.

NotesModifica

¹Homer havia dit "ouk agathon polukoiranie", que es podria traduir per 'Massa líders no és cosa bona' o bé 'Un govern impartit per molts és mal assumpte' (Homer, Ilíada, Bk. II. vers. 204 i 205). En grec, polukaisarie és una variació de polukoiranie. Kaisar (Caesar) substituint Koiran(os), que vol dir 'dirigent' o 'governant'.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Plutarc, Ant. 80, Apophth.; Cassi Dió, Història de Roma 16; Julià, Epístoles, 51; comp. Estrabó, XIV.
  2. ↑ David Braund en Myth, history and culture in republican Rome: studies in honour of T.P. Wiseman, University of Exeter Press, 2003, p.305.
  3. ↑ Suetoni, Augustus, 89.
  4. ↑ Themistius, Orat. V., VIII., X., XIII
  5. ↑ Quintilià, II. 15. § 36, III. 1. § 16
  6. ↑ Comp. Sèneca, consol. ad Marc. 4; Aelian, Varia Historia, XII. 25; Suda
  7. ↑ Richard Hope, The book of Diogenes Laertius: its spirit and its method,1930, pàg 17.
  8. ↑ Sedley, D., "The School, from Zeno to Arius Didymus" in Inwood, B. (ed.), The Cambridge Companion to the Stoics (Cambridge University Press, 2003), p. 32.
  9. ↑ Eusebi, Praeparatio Evangelica, XV. 15, 18, 19, 20.
  10. ↑ T. Görannsson, Albinus, Alcinous, Arius Didymus, Acta Universalis Gothoburgensis, Göteborg, 1995, p. 203-218.

BibliografiaModifica

  • Arthur J. Pomeroy (ed.), Arius Didymus. Epitome of Stoic Ethics. Texts and Translations 44; Graeco-Roman 14. Atlanta, GA: Society of Biblical Literature, 1999. Pp. ix, 160. ISBN 0-88414-001-6.
  • B. Inwood, and L.P. Gerson, Hellenistic Philosophy. Introductory Readings, 2nd edition, Hackett Publishing Company, Indianapolis/Cambridge 1997, pp. 203–232.
  • Fortenbaugh, W. (Editor), On Stoic and Peripatetic Ethics: The Work of Arius Didymus. Transaction Publishers. (2002). ISBN 0-7658-0972-9.

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ari_d%27Alexandria&oldid=24513921»