Ariane et Barbe-bleue
Ariane et Barbe-bleue és una òpera («conte musical») en tres actes amb música de Paul Dukas i llibret en francès que és adaptació (amb molt pocs canvis) de l'obra teatral simbolista de Maurice Maeterlinck, basat al seu torn en el conte Barbablava de Charles Perrault.[1] L'única òpera del compositor, es va estrenar el 10 de maig de 1907 a l'Opéra-Comique de París.
Títol original | Ariane et Barbe-Bleue |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Paul Dukas |
Llibretista | Maurice Maeterlinck |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
Data de publicació | segle XX |
Moviment | impressionisme |
Personatges | 2nd Peasant (en) , 3rd Peasant (en) , An Old Peasant (en) , Ariane (en) , Barbe-bleue (Bluebeard) (en) , La nourrice (Nurse) (en) , Alladine (en) , Bellangère (en) , Mélisande (en) , Sélysette (en) , Ygraine (en) i Les cinq premières femmes de Barbe-Bleue (fr) |
Estrena | |
Estrena | 10 maig 1907 |
Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique , Sena |
Director musical | François Ruhlmann |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 18 juny 2011 |
L'obra sovint s'ha comparat amb la de Debussy Pelléas et Mélisande (1902), també basada en una obra de Maeterlinck. Debussy havia acabat virtualment la seva partitura quan Dukas va començar a treballar en la seva. També s'ha comparat amb la versió més cèlebre de la llegenda, El castell de Barbablava, que el 1918 va estrenar Béla Bartók.[1]
Origen i context modifica
El compositor, l'impressionista Paul Dukas, ha viscut sempre a l'ombra de Debussy.[2]
Dukas havia quedat impressionat amb l'obra de Maeterlinck quan es va publicar per primera vegada el 1899. Maeterlinck havia reservat inicialment els drets d'usar Ariane com a llibret per a Edvard Grieg. Quan Grieg va abandonar els seus plans de compondre l'òpera, Maeterlinck la hi va oferir a Dukas en el seu lloc. Dukas va treballar en la partitura entre 1899 i 1906.[3][4]
Personatges modifica
Personatge | Tessitura | Repartiment de l'estrena, 10 de maig de 1907 (Director: François Ruhlmann) |
---|---|---|
Ariane | soprano | Georgette Leblanc |
La nourrice (Institutriu) | contralt | Cécilie Thévenet |
Barbe-bleue (Barbablava) | baix | Félix Vieuille |
Sélysette, una de les cinc anteriors esposes de Barbe-bleue | contralt/mezzosoprano | Suzanne Brohly |
Ygraine, una altra esposa de Barbe-bleue | soprano | Marthe Bakkers |
Mélisande, una altra esposa de Barbazul | soprano | Hélène Demellier |
Bellangère, una altra esposa de Barbe-bleue | soprano | Berg |
Alladine, una altra esposa de Barbe-bleue | paper mut | Régina Badet |
Un ancià camperol | baix | Louis Azéma |
Segon camperol | tenor | Lucazeau |
Tercer camperol | baix | Tarquini |
Cor: Camperols, Públic |
Referències modifica
- Notes
- ↑ 1,0 1,1 Pérez Senz, Javier. «L'enlluernadora 'Ariane et Barbe-Bleue' conquista el Liceu». Diari Ara, 21-06-2011. [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑ Radigales, Jaume. «Ariane en el laberinto de Dukas» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑ Halbreich, p. 16.
- ↑ Holden, pp. 248-249
- Fonts
- Amadeus Online (per a papers i repartiment de l'estrena)
- Cooke, Mervyn, The Cambridge Companion to Twentieth Century Opera (CUP, 2008)
- Halbreich, Harry, Notes del fullet en l'enregistrament Erato.
- Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-140-29312-4
Enllaços externs modifica
- Notes, discografia i llibret (francès / espanyol) a Kareol