Ariane et Barbe-bleue

Ariane et Barbe-bleue és una òpera («conte musical») en tres actes amb música de Paul Dukas i llibret en francès que és adaptació (amb molt pocs canvis) de l'obra teatral simbolista de Maurice Maeterlinck, basat al seu torn en el conte Barbablava de Charles Perrault.[1] L'única òpera del compositor, es va estrenar el 10 de maig de 1907 a l'Opéra-Comique de París.

Infotaula de composicióAriane et Barbe-bleue
Títol originalAriane et Barbe-Bleue Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorPaul Dukas Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaMaurice Maeterlinck Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Personatges2nd Peasant (en) Tradueix, 3rd Peasant (en) Tradueix, An Old Peasant (en) Tradueix, Ariane (en) Tradueix, Barbe-bleue (Bluebeard) (en) Tradueix, La nourrice (Nurse) (en) Tradueix, Alladine (en) Tradueix, Bellangère (en) Tradueix, Mélisande (en) Tradueix, Sélysette (en) Tradueix, Ygraine (en) Tradueix i Les cinq premières femmes de Barbe-Bleue (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTeatre Nacional de l'Opéra-Comique Modifica el valor a Wikidata, Sena Modifica el valor a Wikidata
Director musicalFrançois Ruhlmann Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu18 juny 2011
Musicbrainz: 46ee762c-3d1d-4011-8692-a15bab5f05e5 IMSLP: Ariane_et_Barbe-bleue_(Dukas,_Paul) Allmusic: mc0002355585 Modifica el valor a Wikidata

L'obra sovint s'ha comparat amb la de Debussy Pelléas et Mélisande (1902), també basada en una obra de Maeterlinck. Debussy havia acabat virtualment la seva partitura quan Dukas va començar a treballar en la seva. També s'ha comparat amb la versió més cèlebre de la llegenda, El castell de Barbablava, que el 1918 va estrenar Béla Bartók.[1]

Origen i context modifica

El compositor, l'impressionista Paul Dukas, ha viscut sempre a l'ombra de Debussy.[2]

Dukas havia quedat impressionat amb l'obra de Maeterlinck quan es va publicar per primera vegada el 1899. Maeterlinck havia reservat inicialment els drets d'usar Ariane com a llibret per a Edvard Grieg. Quan Grieg va abandonar els seus plans de compondre l'òpera, Maeterlinck la hi va oferir a Dukas en el seu lloc. Dukas va treballar en la partitura entre 1899 i 1906.[3][4]

Personatges modifica

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena,
10 de maig de 1907
(Director: François Ruhlmann)
Ariane soprano Georgette Leblanc
La nourrice (Institutriu) contralt Cécilie Thévenet
Barbe-bleue (Barbablava) baix Félix Vieuille
Sélysette, una de les cinc anteriors esposes de Barbe-bleue contralt/mezzosoprano Suzanne Brohly
Ygraine, una altra esposa de Barbe-bleue soprano Marthe Bakkers
Mélisande, una altra esposa de Barbazul soprano Hélène Demellier
Bellangère, una altra esposa de Barbe-bleue soprano Berg
Alladine, una altra esposa de Barbe-bleue paper mut Régina Badet
Un ancià camperol baix Louis Azéma
Segon camperol tenor Lucazeau
Tercer camperol baix Tarquini
Cor: Camperols, Públic

Referències modifica

Notes
  1. 1,0 1,1 Pérez Senz, Javier. «L'enlluernadora 'Ariane et Barbe-Bleue' conquista el Liceu». Diari Ara, 21-06-2011. [Consulta: 11 agost 2017].
  2. Radigales, Jaume. «Ariane en el laberinto de Dukas» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 agost 2017].
  3. Halbreich, p. 16.
  4. Holden, pp. 248-249
Fonts

Enllaços externs modifica

  • Notes, discografia i llibret (francès / espanyol) a Kareol