Armand Lunel

Armand Lunel (9 de juny de 1892 - 3 de novembre de 1977) fou un escriptor francès i el darrer parlant conegut de shuadit (judeoprovençal),[1] un dialecte de l'occità actualment extingit.

Infotaula de personaArmand Lunel
Armand Lunel 25 mars 1920.jpg
Armand Lunel el dia del seu casament el 25 de març de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Armand Joseph Lunel Modifica el valor a Wikidata
9 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perDarrer parlant de shuadit
Activitat
OcupacióEscriptor i Prix Renaudot (1926)
Premis

BiografiaModifica

Lunel va néixer a Ais de Provença, Provença, en una família que pertanyia a una subcultura jueva que tenia les seves arrels en la zona durant almenys cinc segles. Després de la majoria d'edat, Lunel va ensenyar dret i filosofia a Mònaco. Lunel va escriure extensament sobre els jueus de la Provença. Es va casar amb Rachel Suzanne Messiah, filla de l'arquitecte Aron Messiah, l'any 1920.

Fou amic de la infància del compositor Darius Milhaud, i va escriure els llibrets de les òperes de Milhaud Esther de Carpentras (1938, basada en el folklore shuadit) i Les malheurs d'Orphée (1924). També va compondre el llibret de l'òpera d'Henri Sauguet La chartreuse de Parme, premiada el 1939.

La major part del coneixement actual sobre Lunel va ser recollit pel seu gendre Georges Jessula.

ObresModifica

  • L'Imagerie du cordier, La Nouvelle Revue Française, París, 1924.
  • Nicolo-Peccavi o L'affaire Dreyfus à Carpentras, Gallimard, París, 1926.
  • Le Balai de sorcière, Gallimard, París, 1935.
  • Jérusalem à Carpentras, Gallimard, 1937.
  • Les Amandes d'Aix, Gallimard, París, 1949.
  • La Belle à la fontaine, A. Fayard, París, 1959.
  • J'ai vu vivre la Provence, A. Fayard, París, 1962.
  • Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape, Albin Michel, París, 1975.
  • Les Chemins de mon judaïsme et divers inédits, presentat per Georges Jessula, L'Harmattan, París, 1993.

ReferènciesModifica

  1. Judeoprovençal a jewish-languages.org

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica