Obre el menú principal


L'arxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria. El 2006 tenia 671.423 batejats al voltant de 721.960 habitants. Aquesta actualment regida per l'arquebisbe cardenal Angelo Bagnasco.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Gènova
Archidioecesis Ianuensis
Cattedrale di San Lorenzo Genoa.jpg
La Catedral de Sant Llorenç

Localització
Roman Catholic Diocese of Genova in Italy.jpg
 44° 24′ 27″ N, 8° 55′ 54″ E / 44.4075°N,8.93162°E / 44.4075; 8.93162
Itàlia Itàlia
Flag of Liguria.svg Ligúria

Parròquies 278
Conté la subdivisió
Població
Total 721.960 hab.
• Densitat 747,37 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Ligúria
Superfície 966 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle III
Patrocini Sant Joan Baptista
Catedral Sant Lorenç
Organització política
• Arquebisbe metropolità cardenal Angelo Bagnasco
Altres

Lloc web genova.chiesacattolica.it
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

TerritoriModifica

El territori de l'arquebisbat de Gènova s'estén sobre 966 km², i compren tot o part dels següents municipis:

La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Gènova, on hi ha la Catedral de Sant Lorenç.

Parròquies i vicariatsModifica

 
El mapa dels arxiprestats

L'arquebisbat consta de 278 parròquies, 257 de les quals es troben a la província de Gènova i 21 a la d'Alessandria, agrupades en 27 arxiprestats:

La província eclesiàsticaModifica

La província eclesiàstica de Gènova compren les següests diòcesis sufraganies:

HistòriaModifica

La fe cristiana va arribar a Gènova al temps del Papa Lli (67-76). San Nazari, en retornar de les Gàl·lies on el Papa l'havia enviat, s'uní a Sant Cels a Gènova per anunciar l'Evangeli. Segons la tradició, van arribar per la platja d'Albaro.

La diòcesi de Gènova s'erigí al segle III, i originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Milà. El primer bisbe històricament documentat és Diògenes, que al 381 particià a un sínode a Aquileia.

Onorato Castiglioni era arquebisbe de Milà, però al 568 fugí a Ligúria durant la persecució dels llombards per fugir de la violència dels arrians. Governà la diòcesi genovesa, que pertanyia a la seva província metropolitana. A mitjan segle VII Giovanni Bono tornà a la seu llombarda i Gènova escollí el seu propi bisbe, Joan I, que participà al 679 al sínode de Roma convocat pel Papa Agató.

El 19 de març de 1133 Gènova va ser elevada al rang d'arquebisbat metropolità mitjançant la butlla pontifícia Iustus Dominus del Papa Innocenci II, quan Siro II era bisbe i cardenal. Com a diòcesis sufragànies se li assignaren Mariana, Nebbio i Accia a Còrsega i Bobbio i Brugnato al continent. Al segle XIII se li afegí la recent erigida diocesi de Noli.

Als segles XV i XVI Gènova va ser castigada amb l'interdit.

Cap al final del segle XVIII s'afegiren a la província eclesiàstica les diòcesis de Savona, Albenga, Ventimiglia i Tortona. Durant un breu període, a l'inici del segle xix, la diòcesi de Niça també passà a formar part de l'arxidiòcesi de Gènova. Finalment, a final de segle, la diòcesi de Chiavari entrà a formar part de la seu metropolitana genovesa.

L'1 de gener de 1977 l'arquebisbat perdé l'illa de Capraia, que passà a formar part de la diòcesi de Livorno.

El 30 de setembre de 1986 l'arxidiòcesi de Gènova s'uní a la diòcesi di Bobbio, en virtut del decret Instantibus votis de la Congregació pels Bisbes; la unió plena portà a la constitució de l'arxidiòcesi de Gènova-Bobbio. Ja des de l'any 1973 l'arquebisbe de Gènova era l'administrador apostòlic de la seu de Bobbio. Amb aquesta unió l'arquebisbat arribava territorialment fins a les províncies de Pavia i Parma.

Malgrat tot, des del punt de vista pastoral aquesta unió no va tenir molta fortuna. De fet, el 16 de setembre de 1989, mitjançant el decret Pastoralis collocatio de la Congregació pels Bisbes, els territoris de l'antiga diòcesi de Bobbio se separaren de l'arxidiòcesi de Gènova i van ser incorporats a la de Piacenza-Bobbio. Al mateix temps, l'arxidiòcesi de Gènova recuperà el seu nom històric.

L'arquebisbe de Gènova té el títol d'abat perpetu de San Siro, de Santa Maria Immaculada, de San Gerolamo di Quarto i de llegat transmarí de la Seu Apostòlica.

Cronologia episcopalModifica

 
La carismàtica figura del cardenal Siri, qui dirigí l'arquebisbat de Gènova durant quaranta anys.
 
L'actual arquebisbe de Gènova, cardenal Angelo Bagnasco.

MissionsModifica

República DominicanaModifica

A la fi de l'any 1991 la diòcesi inicià l'experiència missionera amb l'obertura de la missió del Guaricano, a la República Dominicana, on fins al 2008 han anat diversos preveres en qualitat de missioners fidei donum. La tasca de la missió s'ha portat a terme amb col·laboració de les Germanes de Nostra Senyora del Refugi al Mont Calvari, la presència de les quals segueix al país.

CubaModifica

Des del 3 d'octubre de 2005 un sacerdot de l'arquebisbat de Gènova i un del bisbat de Chiavari estan al servei de l'Església cubana a la diòcesi de Santa Clara a la província de Villa Clara.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Gènova  
  1. 1,0 1,1 Fino al 29 giugno 2010 i vicariati di Quarto e Nervi formavano un unico vicariato denominato Quarto-Quinto-Nervi: Error en el títol o la url.«», 5 luglio 2010.
  2. Secondo Lanzoni (op. cit., p. 835), vers i vescovi Valentino, Felice, Siro e Romolo non esistono dati certi e storicamente documentati; l'unica cosa che si può dire è che, secondo le fonti agiografiche, Valentino succedette ad un vescovo anonimo, Siro succedette a Felice e Romolo a Siro; difficile è perciò attribuire l'epoca in cui questi quattro vescovi hanno vissuto. Semeria (op. cit., pp. 14-15) fa precedere questi quattro nomi da un vescovo di nome Salomone, che in realtà fu vescovo di Ginevra e non di Genova.
  3. Segons Gams va morir al 1513 i va ser succeït aquell mateix any per Innocenzo Cybo.
  4. Segons Eubel va morir l'11 de gener.

FontsModifica

Coord.: 44° 24′ 27″ N, 8° 55′ 54″ E / 44.4075°N,8.93162°E / 44.4075; 8.93162