Arquebisbat de Paraná
L'arquebisbat de Paraná (castellà: Arquidiócesis de Paraná ; llatí: Archidioecesis Paranensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Argentina. L'any 2004 tenia 452.250 batejats sobre una població de 502.500 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Juan Alberto Puiggari.
Archidioecesis Paranensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
![]() | |||||
Entre Ríos | |||||
Parròquies | 49 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 631.000 (2019) ![]() | ||||
Llengua utilitzada | castellà ![]() | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | Província Eclesiàstica de Paraná | ||||
Superfície | 30.348 km² ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 13 de juny de 1859 | ||||
Patrocini | Mare de Déu del Roser | ||||
Catedral | Mare de Déu del Roser | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Juan Alberto Puiggari | ||||
Lloc web | arzparan.org.ar |
La patrona de l'arxidiòcesi és la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre), i el patró de la ciutat i de la província és sant Miquel Arcàngel (29 de setembre).
Territori
modificaL'arxidiòcesi comprèn sis departaments de la província d'Entre Ríos: Diamante, Feliciano, La Paz, Nogoyá, Paraná i Villaguay; a més del departament de Federal: (districtes Achiras, Sauce de Luna, part nord del Districte Banderas[1])
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Paraná, on es troba la catedral de la Mare de Déu del Roser.
El territori s'estén sobre 30.348 km², i està dividit en 49 parròquies. A més, té 3 quasi parròquies, 200 esglésies i capelles, 1 santuari, 2 monestirs femenins, 8 cases de religiosos i 43 de religioses. A més, compta amb 82 centres educatius.
Província eclesiàstica
modificaL'arxidiòcesi de Paraná té dues diòcesis sufragànies:
Història
modificaEl bisbat de Paraná va ser erigit el 13 de juny de 1859 mitjançant la butlla Vel a primis del Papa Pius IX, prenent el territori del bisbat de Buenos Aires (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de La Plata o Charcas (avui arquebisbat de Sucre).
El 5 de març de 1865 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Buenos Aires.
El 15 de febrer de 1897 i el 21 de gener de 1910 cedí porcions del seu territori per tal que s'erigissin respectivament els bisbats de Santa Fe (avui arquebisbat de Santa Fe de la Vera Cruz) i de Corrientes (avui arxidiòcesi).
El 20 d'abril de 1934 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana.
L'11 de febrer de 1957 i el 10 d'abril de 1961 cedí de nou noves porcions de territori per tal que s'erigissin, respectivament, els bisbats de Gualeguaychú i de Concordia.
Cronologia episcopal
modifica- Luis José Gabriel Segura y Cubas † (20 de juny de 1859 - 13 d'octubre de 1862 mort)
- José María Gelabert y Crespo † (27 de març de 1865 - 23 de novembre de 1897 mort)
- Rudesindo de la Lastra y Gordillo † (8 de febrer de 1898 - 3 de juliol de 1909 mort)
- Abel Juan Bazán y Bustos † (7 de febrer de 1910 - 25 d'abril de 1926 mort)
- Julián Pedro Martínez † (7 de juliol de 1927 - 28 de juliol de 1934 renuncià)
- Zenobio Lorenzo Guilland † (13 de setembre de 1934 - 12 de febrer de 1962 mort)
- Adolfo Servando Tortolo † (6 de setembre de 1962 - 1 d'abril de 1986 jubilat)
- Estanislao Esteban Karlic (1 d'abril de 1986 - 29 d'abril de 2003 jubilat)
- Mario Luis Bautista Maulión (29 d'abril de 2003 - 4 de novembre de 2010 jubilat)
- Juan Alberto Puiggari, des del 4 de novembre de 2010
Estadístiques
modificaA finals del 2004, la diòcesi tenia 452.250 batejats sobre una població de 502.500 persones, equivalent al 90,0% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 720.000 | 826.414 | 87,1 | 177 | 105 | 72 | 4.067 | 119 | 477 | 55 | |
1965 | 367.000 | 407.458 | 90,1 | 86 | 60 | 26 | 4.267 | 41 | 331 | 32 | |
1970 | 432.000 | 480.000 | 90,0 | 93 | 63 | 30 | 4.645 | 43 | 290 | 37 | |
1976 | 350.000 | 377.775 | 92,6 | 85 | 58 | 27 | 4.117 | 37 | 225 | 39 | |
1980 | 354.000 | 382.000 | 92,7 | 74 | 54 | 20 | 4.783 | 26 | 201 | 40 | |
1990 | 426.000 | 464.137 | 91,8 | 75 | 59 | 16 | 5.680 | 24 | 192 | 45 | |
1999 | 426.150 | 502.500 | 84,8 | 110 | 93 | 17 | 3.874 | 29 | 168 | 47 | |
2000 | 426.150 | 502.500 | 84,8 | 119 | 102 | 17 | 3.581 | 27 | 162 | 49 | |
2001 | 452.250 | 502.500 | 90,0 | 122 | 107 | 15 | 3.706 | 29 | 173 | 45 | |
2002 | 452.250 | 502.500 | 90,0 | 124 | 109 | 15 | 3.647 | 28 | 173 | 45 | |
2003 | 452.250 | 502.500 | 90,0 | 128 | 103 | 25 | 3.533 | 33 | 180 | 46 | |
2004 | 452.250 | 502.500 | 90,0 | 117 | 104 | 13 | 3.865 | 21 | 188 | 49 |
Notes
modifica- ↑ www.arzparan.org.ar Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine. (castellà)
Fonts
modifica- Anuari pontifici del 2005 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Paraná (anglès)
- Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (castellà)
- Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
- Esquema de l'arxidiòcesi Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. a la pàgina de l'Agencia Informativa Católica Argentina (AICA) (castellà)
- Conferència Episcopal Argentina Arxivat 2014-12-21 a Wayback Machine. (castellà)
- Anuari Eclesiàstic de la República Argentina Arxivat 2009-06-17 a Wayback Machine., 1961, p. 92 (castellà)
- Butlla Vel a primis, a Pii IX Pontificis Maximi Acta. Pars prima, Vol. III, Romae 1864, pp. 67–81 (llatí)
- Bolla Nobilis Argentinae nationis, AAS 27 (1935), p. 257 (llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 8, pp. 439–440 (llatí)