Art rupestre de l'extrem sud de la península Ibèrica

(S'ha redirigit des de: Art meridional)

L'art rupestre de l'extrem sud de la península Ibèrica, conegut localment com a art meridional, es refereix a l'art rupestre de la província andalusa de Cadis, així com de la de Màlaga.

Es tracta de més de cent-vuitanta coves i abrics en els quals hi ha representacions prehistòriques en forma de pintures i gravats. A la Cova de Nerja situada a la localitat de Maro, municipi de Nerja ( Màlaga), han estat datades unes pintures de foques que podrien ser la primera obra d'art coneguda de la història de la humanitat, amb 42.000 anys d'antiguitat,[1] molt més antigues que les pintures rupestres de bisons de la coneguda Cova d'Altamira. Altres manifestacions a les parets d'aquestes coves són postpaleolíticas (Neolític, Calcolític, Edat del Bronze, Edat del Ferro). Dins el conjunt destaca el terme municipal de Tarifa (província de Cadis) amb més de mig centenar de coves i abrics de totes les èpoques prehistòriques.

Rellevància dels jaciments modifica

La importància d'aquest art rupestre resideix en el fet que aquí hi ha manifestacions prehistòriques realitzades en un període que va durar gairebé 20.000 anys, que permeten contemplar els canvis d'estils, tècniques, evolucions i influències culturals que van tenir lloc durant tan dilatat espai de temps.

Destaquen:

El suport rocós de les pintures i gravats modifica

 
Gravat paleolític: Cap d'un cavall (Cova del Moro, Tarifa).

El suport físic de l'art rupestre del sud de la província de Cadis està constituït predominantment per gresos silícies (Arenisques l'Aljub). Aquestes roques sedimentàries, que estan compostes per sorres fines i grans de quars més o menys gruixuts, es caracteritzen per l'absència de calcària. La cementació en general és silícia (silicats menyspreables), observant també algunes d'òxids de ferro.

Els abrics d'aquestes serres estan formats principalment per l'efecte de l'erosió i la corrosió. Aquests processos de naturalesa física i química són el resultat de diversos factors (aigua, vent, calor, fred, vida animal i vegetal, processos tectònics, etc.) I predominen en la gènesi d'aquestes cavitats. Destaca sobretot l'abrasió eòlica a causa del fort vent de llevant que sol bufar al voltant de l'estret de Gibraltar sota situacions anticiclòniques.

A regions de formació calcària i pluges abundants hi ha un altre tipus de coves: les coves de dissolució. El diòxid de carboni dissolt en l'aigua i àcids derivats dels components orgànics del terreny dissolen lentament la pedra calcària, i això forma amb el temps cavitats subterrànies.

Protecció modifica

El 25 d'abril de 2001, la Mancomunitat de Municipis del Camp de Gibraltar va aprovar la sol·licitud, dirigida a les autoritats competents, d'incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO les manifestacions d'art rupestre de les Comarques del Camp de Gibraltar, de la Janda i zones limítrofes, segons apareixen detallades en l'estudi remès per Associació Gaditana per a l'Estudi i la Defensa del Patrimoni Arqueològic (AGEDPA), de manera que s'ampliés l'àmbit del conjunt, ja declarat Patrimoni de la Humanitat, Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. Es va aprovar «traslladar el contingut d'aquest Acord a tots els ajuntaments de la comarca perquè donin suport a aquesta iniciativa, així com a les diferents administracions públiques que resultin competents per recolzar aquesta petició i emplenar la sol·licitud formal davant la UNESCO». També la comissió de govern de la Mancomunitat de Municipis de la comarca de la Janda va adherir-se a la proposta en la reunió del 20 de novembre de 2003, .

La Comissió de Cultura del Parlament d'Andalusia va aprovar el 25 de maig de 2006 per unanimitat la Proposició no de Llei 7-06/PNLC-000109, relativa a l'art rupestre a Cadis i Màlaga], per tal d'instar la Junta d'Andalusia a que iniciés davant les autoritats del Ministeri de Cultura espanyol els tràmits per incorporar l'art rupestre a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com a part de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. El primer tràmit hauria de ser la inclusió en la Llista Indicativa de Candidatures Espanyoles,[Cal actualitzar] sempre tenint en compte que només és possible proposar a UNESCO un conjunt per any.

Referències modifica

Bibliografia bàsica modifica

  • Acosta, Pilar: "La pintura rupestre esquemàtica a Espanya", Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Salamanca, Salamanca, 1968.
  • Bergmann, Lothar: "Noves coves amb pintures rupestres al terme municipal de Tarifa". III Jornades d'Història del Camp de Gibraltar, 7,8 i 9 d'octubre de 1994, Almoraima No.13, pàg. 51-61, Algesires.
  • Bergmann, Lothar: "Informe sobre experiències en la instal·lació del primer banc d'imatges digitalitzades de pintures rupestres del Camp de Gibraltar", III Jornades d'Història del Camp de Gibraltar, 7, 8 i 9 d'octubre de 1994; Almoraima No 13, pàgs. 62-64, Algesires.
  • Bergmann, Lothar: "Els gravats paleolítics de la Cova del Moro (Tarifa)", Almoraima No 16, Revista d'Estudis Campogibraltareños, Algesires, 1996.
  • Bergmann, Lothar: "Tractament d'imatges: Aplicacions en la investigació de l'Art Rupestre", COMPUTADORA, Revista de difusió informàtica, Cadis, 11/1996.
  • Bergmann, L., Casado, A., Mariscal, D., Pinatel, F., Sánchez Tundidor, L. F. i Sevilla, L. : "Art rupestre del Camp de Gibraltar. Nous descobriments", IV Jornades d'Història del Camp de Gibraltar, 8, 9 i 10 de novembre de 1996, Almoraima No 17, Algesires.
  • Breuil, H. i Burkitt, M.C. : "Rock Paintings of Southern Catalonia. A description of a Neolithic and Copper Age Art Group", Oxford University Press, 1929.
  • Breuil, H., Obermaier, H. i Vernet, W. : "La Pileta a Benaoján (Màlaga)", Institut de Paleontologie Humaine, Fondation Albert, I Prince de Mònaco, Mònaco, 1915.
  • Cabré, J., Hernández - Pacheco, E. : "Avanç l'estudi de les pintures prehistòriques de l'extrem sud d'Espanya", Treballs de la comissió d'investigacions paleontològiques i prehistòriques, No.3, Museu nacional de ciències naturals, Madrid, 1914.
  • Cantalejo, P., Mirall, M., Ramos, J. : "Cova de Ardales", Ajuntament de Ardales (Màlaga), 1997.
  • Clottes, Jean: "La UNESCO i l'art rupestre", Bara, N º 2, Butlletí d'Art Rupestre d'Aragó, Saragossa, 1999
  • Mas Cornellà, M., Ripoll López, S., Martos Romero, J. A., Paniagua Pérez, J. P., López Moreno de Redrojo, J. R. i Bergmann, L. : "Estudi preliminar dels gravats rupestres de la Cova del Moro (Tarifa, Cadis) i l'art paleolític del Camp de Gibraltar", Treballs de Prehistòria, Vol 52, N º 2, pàg. 61-81, Madrid, 1995, Consell Superior d'Investigacions Científiques.
  • Ramos Muñoz, J., et al. : "El Paleolític Superior Final del Riu Palmones (Algesires, Cadis)", Un exemple de la tecnologia de les comunitats especialitzades de caçadors - recol·lectors, Institut d'Estudis Campogibraltareños, Algesires, 1995.
  • Ramos Muñoz, J.: "Eruopa Prehistòrica: Caçadors i recol·lectors.", Sílex, Madrid, 1999.
  • Sanchidrián Torti, J. L., 1994: «Art Paleolític de la zona meridional de la península Ibèrica», Complutum 5, Publicacions del Departament de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid.

Enllaços externs modifica