Arturo Elizalde Rouvier

empresari espanyol nascut a Cuba i resident a Barcelona
«Arturo Elizalde» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Arturo Elizalde Bertrand».

Arturo Elizalde Rouvier (Matanzas, 1871 - París, 4 de desembre de 1925)[1] fou un enginyer d'origen cubà resident a Catalunya. El seu nom va íntimament lligat amb la història de l'automobilisme a Catalunya, ja que l'empresa que fundà a Barcelona el 1910, Elizalde, fabricà durant anys automòbils de luxe i esportius de renom internacional.

Infotaula de personaArturo Elizalde Rouvier

Arturo Elizalde cap a 1905 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1871 Modifica el valor a Wikidata
Matanzas (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortGrip Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona
Es coneix perFabricació d'automòbils de luxe Elizalde
Activitat
Ocupacióempresari, enginyer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarme Biada i Navarro Modifica el valor a Wikidata
ParentsArturo Elizalde Bertrand (net)
José Antonio Elizalde Bertrand (net)
Juan Elizalde Bertrand (net)
Joan Bertrand i Elizalde (net) Modifica el valor a Wikidata

Resum biogràfic

modifica

El seu pare, Salvador Elizalde Giraud (d'ascendència francesa), era enginyer d'arts i oficis i propietari de les màquines de sucre Elizalde i Saratoga, i també de la plantació de cafè La Dionisia, a la província cubana de Matanzas. El 1837 va traçar el recorregut del primer ferrocarril a Cuba.[2]

 
Façana de la Casa Elizalde al carrer València de Barcelona

Cap a 1890, la família Elizalde va traslladar la seva residència a Europa, primer a París i després a Barcelona.[3] Allà, Arturo Elizalde va cursar els estudis d'enginyeria i va col·laborar en l'empresa de construcció d'automòbils Delahaye, de la qual va obtenir la seva representació a Barcelona. Amb el temps, Arturo heretà un important casal en morir un seu oncle, situat en ple Eixample de Barcelona (l'actual Casa Elizalde, al número 302 del carrer València) i de seguida va començar la fabricació de peces per a l'automòbil. El 1894, va contreure núpcies amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Bunyol, constructor del primer recorregut de tren de la península Ibèrica (1848), la línia que uneix Barcelona amb Mataró.

El 8 de gener de 1908, Arturo Elizalde, el seu cunyat Rafael Biada i Navarro, i Josep Maria Vallet i Arnau van fundar la Sociedad Mercantil J.M. Vallet y Cía, amb l'aportació a parts iguals d'un capital social de 150.000 pessetes, mentre que Josep Maria Vallet hi aportava també un taller de reparacions, amb maquinària i personal especialitzat, localitzat al Passeig de Sant Joan, núm. 149, de Barcelona. Arturo Elizalde i Rafael Biada exercien de gerents.

El 18 de juny de 1910, després de diverses compres a J.M. Vallet, es va fundar l'empresa Biada Elizalde y Cía., dedicada a la reparació de cotxes en general inclosos els Delahaye, a més a més de la fabricació d'automòbils propis. Per bé que Arturo Elizalde era l'impulsor del projecte, estava ajudat pels seus fills Salvador, al Departament Tècnic i Arturo Luis al Departament de proves. S'hi ha d'afegir a Baltasar Bartra, amb una permanència de més de 50 anys en el Departament Comercial.

Arturo Elizalde es va morir d'una grip el 4 de desembre de 1925 a París, on havia viatjat per a signar una llicència de construcció dels motors Lorraine, que més tard equiparien els Breguet 19 de les forces aèries espanyoles. Un cop mort, la seva vídua Carme Biada va endegar la fabricació de motors d'aviació, projecte en el qual estava treballant Arturo quan el sorprengué la mort.[4]

Els seus nets, els germans Arturo, José Antonio i Juan Elizalde, així com el cosí d'aquests, Joan Bertrand i Elizalde, varen esdevenir famosos pilots de motociclisme a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960. Juan Tei Elizalde fou un dels integrants de l'Operació Impala, travessant l'Àfrica en una expedició amb tres Montesa Impala el 1962.

Patents obtingudes per Arturo Elizalde[5]

modifica
 
Panteó de la família Elizalde al Cementiri de Montjuïc
Patent Títol Data Sol·licitud
64654 Un procediment per la construcció de radiadors tubulars amb aletes 12/07/1916
66329 Una disposició de suspensió elàstica pels vehicles automòbils 6/02/1918
66365 Un aparell carburador per a motors d'explosió 6/02/1918
66517 Un sistema de refrigeració per a motors aplicats a aparells de transport aeri 27/02/1918
66518 Una cadena articulada per la transmissió de moviment 27/02/1918
67142 Un dispositiu d'aletes refrigerants per a cilindres de motors d'explosió 27/05/1918
67143[a 1] Un sistema d'adaptació de peces d'alumini o d'aliatges d'alumini amb altres de diferents metalls 27/05/1918
67216 Un sistema de suspensió de seguretat per a cotxes automòbils 3/06/1918
67320 Una roda metàl·lica per a cotxes automòbils 20/06/1918
67570 Un dispositiu d'aspiració pels ventiladors dels radiadors dels automòbils 29/07/1918
  1. De totes elles la més important és la núm. 67143, ja que d'ella deriven les actuals culates d'alumini.

Referències

modifica
  1. «Don Arturo Elizalde» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 05-12-1925. [Consulta: 3 abril 2013].
  2. «Artur Elizalde i Rouvier». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2013].
  3. «Fàbrica Elizalde. Automòbils i motors d'aviació. Passeig de Sant Joan. (1908-1960)». barcelofilia.blogspot.com, 10-07-2012. [Consulta: 3 abril 2013].
  4. «La casa Elizalde – Una mica d'història» (PDF). casaelizalde.com, 22-12-2008. Arxivat de l'original el 19 de juny 2013. [Consulta: 3 abril 2013].
  5. «Archivo Històrico (Oficina Espanyola de Patents i Marques)» (en castellà). historico.oepm.es. [Consulta: 3 abril 2013].

Bibliografia

modifica
  • Miguel Vidal, Ricardo. El Motor de Aviación de la A a la Z (en castellà). Barcelona: Autoeditat, 2011, p. 15. ISBN 978-84-612-7903-6. 

Enllaços externs

modifica
  • Lloc Web oficial de la Fundació Elizalde (castellà)
  • Història de la marca Elizalde (castellà)