Arvicolins
Els arvicolins (Arvicolinae) són petits rosegadors amb aspecte de rata o ratolí.
Arvicolinae ![]() | |
---|---|
Microtus pennsylvanicus ![]() | |
Període | |
Miocè inferior - recent
| |
Taxonomia | |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Cricetidae |
Subfamília | Arvicolinae ![]() J.E.Gray, 1821 |
Nomenclatura | |
Ortografia original | Arvicolidae ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Tunturisopuli_Lemmus_Lemmus.jpg/220px-Tunturisopuli_Lemmus_Lemmus.jpg)
Descripció
modificaEl fet que s'agrupin en una família a banda, però, ja fa pensar que se'n deuen diferenciar en alguns trets essencials. El més evident és la cua: en lloc de ser llarga i amb quatre pèls esparsos, és curteta -no sol igualar la meitat de la longitud del cap més el cos- i totalment coberta de pèl. A més, els talpons tenen el musell més arrodonit que els ratolins, els ulls i les orelles més petits, les potes més curtes i el pelatge més espès.
Les diferents espècies d'arvicolins s'assemblen extraordinàriament. Per a diferenciar-les, els zoòlegs es basen en la morfologia dentària i en les mesures del crani.
Costums
modificaLa majoria d'espècies menen una vida preferentment subterrània: fan el niu sota el sòl i deixen a la superfície uns munts de terra semblants als dels talps. Per això reben el nom de talpons. Hi ha espècies solitàries, d'altres que constitueixen grups familiars i unes darreres que viuen en colònies i cap no hiberna. Tots són herbívors i, en general, menjadors d'herba, si bé, a més de plantes verdes, consumeixen arrels, bulbs, tubercles, bolets, llavors i líquens i alguna espècie també captura petits invertebrats.
Classificació
modificaEspècies d'arvicolins als Països Catalans
modificaReferències
modifica- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 150.
- Wilson DE.; Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.