Arvicolins
Els arvicolins (Arvicolinae) són petits rosegadors amb aspecte de rata o ratolí.
Arvicolinae  | |
|---|---|
 Microtus pennsylvanicus | |
| Període | |
Miocè inferior - recent
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Cricetidae |
| Subfamília | Arvicolinae Gray, 1821 |
| Nomenclatura | |
| Ortografia original | Arvicolidae |
Descripció modifica
El fet que s'agrupin en una família a banda, però, ja fa pensar que se'n deuen diferenciar en alguns trets essencials. El més evident és la cua: en lloc de ser llarga i amb quatre pèls esparsos, és curteta -no sol igualar la meitat de la longitud del cap més el cos- i totalment coberta de pèl. A més, els talpons tenen el musell més arrodonit que els ratolins, els ulls i les orelles més petits, les potes més curtes i el pelatge més espès.
Les diferents espècies d'arvicolins s'assemblen extraordinàriament. Per a diferenciar-les, els zoòlegs es basen en la morfologia dentària i en les mesures del crani.
Costums modifica
La majoria d'espècies menen una vida preferentment subterrània: fan el niu sota el sòl i deixen a la superfície uns munts de terra semblants als dels talps. Per això reben el nom de talpons. Hi ha espècies solitàries, d'altres que constitueixen grups familiars i unes darreres que viuen en colònies i cap no hiberna. Tots són herbívors i, en general, menjadors d'herba, si bé, a més de plantes verdes, consumeixen arrels, bulbs, tubercles, bolets, llavors i líquens i alguna espècie també captura petits invertebrats.
Classificació modifica
Espècies d'arvicolins als Països Catalans modifica
Referències modifica
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 150.
- Wilson DE.; Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.
