Viquipèdia

Illes de la Sonda

arxipèlag de la part occidental d'Insulíndia
(S'ha redirigit des de: Arxipèlag de la Sonda)

Les illes de la Sonda (en indonesi i malai Kepulauan Sunda) són un arxipèlag de la part occidental d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia.[1][2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlles de la Sonda
Imatge
Imatge de satèl·lit de les illes Petites de la Sonda, amb Sumba a la part central.
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 2° S, 110° E / 2°S,110°E / -2; 110
Geografia
Part de
Superfície1.700.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Índic Modifica el valor a Wikidata
Altitud4.095 m Modifica el valor a Wikidata
Localització de les illes Grans de la Sonda
Localització de les illes Petites de la Sonda
Dones sondaneses. 1929

Geografia modifica

El territori de les illes pertany majoritàriament a Indonèsia, excepte l'illa de Borneo, repartida també entre els estats de Brunei i Malàisia, i la de Timor, dividida entre Indonèsia i Timor Oriental.

Són entre la mar de la Xina Meridional al nord, la mar d'Arafura a l'est, les mars de Sulu, Cèlebes, les Moluques i Banda al nord-est i est, i l'oceà Índic al sud i a l'oest. Tradicionalment es divideixen en dues seccions, les Illes Grans i les illes Petites.[3]

Illes modifica

Els sondanesos modifica

Els sondanesos són un grup ètnic de la part occidental de l'illa de Java. Són predominantment de religió musulmana. Parlen una llengua autòctona coneguda com a sondanès o Basa Sunda.[52]

Història modifica

Les illes orientals van patir poc la influència musulmana fins que el regne de Makassar es va unificar i va esdevenir el 1607 el sultanat de Makassar[53] començant la guerra santa contra els regnes bugis; el darrer regne bugi fou conquerit el 1611 i després va seguir cap al sud per conquerir Sumbawa. Sanggar va acceptar l'islam ràpidament però la resta de regnes com Dompu, Bima i Sumbawa (l'occident de l'illa) van resistir de manera ferotge. Sumbawa es va rendir el 1626.[54] El rei de Sumbawa es va casar el 1850 amb la germana del rei de Tallo (Makassar). Bima es va rendir el 1621 quan va pujar un nou rei i el 1623 una expedició holandesa va trobar la capital cremada pels makassarians. El 1640 el rei Abd al-Kadir es va establir com a sultà després de casar-se amb una germana del sultà Ala al-Din de Gowa (Makassar). Makassar va caure en poder dels holandesos el 1669[55][56][57] i el seu aliat bugo Arung Palakka, rei de Bone el 1672, va iniciar una sèrie de campanyes contra Sulawesi del sud obligant a bugis i makassarians a refugiar-se a altres illes, especialment a Sumbawa on es van instal·lar amb un estatus semiautònom. A Bima eren una gran part de la població; el 1662 el sultà de Bima va reclamar la sobirania sobre Sumba i Komodo i va estendre la seva influència a Manggarai, a l'oest de Flores. El sultanat de Bima va existir fins al 1950 quan fou abolit com altres sultanats.[58][59][60][2]

Referències modifica

  1. ↑ The Quarterly Journal of Science and the Arts (en anglès). John Murray, 1817. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sunda Islands» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2021].
  3. ↑ Donoso, Isaac «El mundo insular del Sudeste asiático en la geografía de Ibn Sa‘īd al-Magribī (s. XIII)». Alcazaba, 2017. ISSN: 1886-1180.
  4. ↑ Severino, R.C.; Thomson, E.; Hong, M. Southeast Asia in a New Era: Ten Countries, One Region in ASEAN. ISEAS, 2010, p. 67. ISBN 978-981-230-957-0. 
  5. ↑ Grubauer, A. Celebes (en alemany). Salzwasser Verlag, 2012. ISBN 978-3-86444-888-1. 
  6. ↑ Blok, R.; von Stubenvoll, J. History of the island of Celebes, tr. by J. von Stubenvoll, 1817, p. 14. 
  7. ↑ Kaudern, W.; Kaudern, F.T.A.. Ethnographical Studies in Celebes: Results of the Author's Expedition to Celebes, 1917-1920. M. Nijhoff, 1925, p. 1-PR12. 
  8. ↑ United States. Hydrographic Office. Celebes (en alemany). U.S. Government Printing Office, 1944, p. 10. 
  9. ↑ Du Villard, G.; Guénot-Lecointe, G. Esquisses de l'île de Java et de ses divers habitants, recueillies pendant un séjours de huit années fait dans cette île (en francès). Société Belge de Librairie, 1837, p. 25. 
  10. ↑ Scheltema, J.F.. Monumental Java. Asian Educational Services, 1996, p. 288. ISBN 978-81-206-0222-9. 
  11. ↑ Iguchi, M. Java Essay: The History and Culture of a Southern Country. Troubador Publishing, 2015, p. 12. ISBN 978-1-78462-151-3. 
  12. ↑ Mocenigo, G.A.. L'isola di Java ed i crepuscoli del novembre e dicembre 1883 (en italià), 1884. 
  13. ↑ Estala, P. El viagero universal ó Noticia del mundo antiguo y nuevo (en castellà). imprenta de Villalpando, 1801, p. 243. 
  14. ↑ Colombo, D.; Promis, V. Memoriale di Diego Colombo, con nota sulla bolla di Alessandro VI delli 4 maggio 1493, di Vincenzo Promis. (Estr. dal tomo IX. della Miscellanea di storia italiana.). (en italià), 1869, p. 11. 
  15. ↑ Museo de las familias (en castellà), 1852, p. 139. 
  16. ↑ d'Urville, J.S.C.D.. Viaje pintoresco alrededor del mundo: resúmen jeneral de los viajes y descubrmientos ... (en castellà). Juan Oliveres, 1841, p. 175. 
  17. ↑ Oey, E. Sumatra. Periplus Editions, 1994. ISBN 978-0-945971-13-9. 
  18. ↑ Whitten, T.; Damanik, S.J.. Ecology of Sumatra. Tuttle Publishing, 2012. ISBN 978-1-4629-0508-9. 
  19. ↑ Marsden, W. The History of Sumatra: Containing an Account of the Government, Laws, Customs, and Manners of the Native Inhabitants, with a Description of the Natural Productions, and a Relation of the Ancient Political State of that Island. author, and sold, 1783. 
  20. ↑ Wijaya, E.A.; Kartikasari, N. Identikit jenis-jenis bambu di Kepulauan Sunda Kecil (en indonesi). Puslitbang Biologi, LIPI, 2001. ISBN 978-979-579-034-1. 
  21. ↑ Pringle, R. A Short History of Bali: Indonesia's Hindu Realm. Allen & Unwin, 2004. ISBN 978-1-74115-277-7. 
  22. ↑ Hanna, W.A.; Hannigan, T. A Brief History Of Bali: Piracy, Slavery, Opium and Guns: The Story of a Pacific Paradise. Tuttle Publishing, 2016. ISBN 978-1-4629-1875-1. 
  23. ↑ Hannigan, T.; Turnbull, L. Bali: The Ultimate Guide to the World's Most Famous Tropical: To the World's Most Spectacular Tropical Island. Tuttle Publishing, 2013, p. 14. ISBN 978-1-4629-0908-7. 
  24. ↑ Island Of Bali. Taylor & Francis, 2018, p. 362. ISBN 978-1-317-85684-9. 
  25. ↑ Davies, B. Bali, Java y Lombok (en castellà). Ediciones Granica S.A., 2000, p. 149. ISBN 978-84-7577-772-6. 
  26. ↑ Couteau, J. Bali Today: Modernity. KPG (Kepustakaan Populer Gramedia), 2005, p. 59. ISBN 978-979-9100-32-0. 
  27. ↑ Travel, DK. DK Eyewitness Travel Guide Bali and Lombok. Dorling Kindersley Limited, 2016, p. 210. ISBN 978-0-241-25807-1. 
  28. ↑ English Material on Indonesia: Lombok Island Water Resources Survey Technical Report No. 2 Climate in Lombok, 1978. 
  29. ↑ Hägerdal, H. Held's History of Sumbawa: an Annotated Translation. Amsterdam University Press, 2018, p. 115. ISBN 978-90-485-3127-1. 
  30. ↑ Goethals, P.R.. Kinship of Marriage in West Sumbawa. Yale University, 1961. 
  31. ↑ de Saint-Martin, L.V.. Nueva Geografia Universal (en castellà). Montaner y Simón, 1878, p. 409. 
  32. ↑ Piper, R. Extinct Animals: An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History: An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History. ABC-CLIO, 2009, p. 129. ISBN 978-0-313-34988-1. 
  33. ↑ Gunn, G.C.. History Without Borders: The Making of an Asian World Region, 1000-1800. Hong Kong University Press, 2011, p. 178. ISBN 978-988-8083-34-3. 
  34. ↑ Tuckey, J.H.. Maritime geography and statistics, or A description of the ocean and its coasts, maritime commerce, navigation, &c, 1815, p. 382. 
  35. ↑ Collins, G.E.P.. Komodo Dragon Island (en castellà). Editions Clepsydre, 2003. 
  36. ↑ Davies, M. Travel Adventures: Komodo National Park: Operations with Whole Numbers. Teacher Created Materials, 2019, p. 5. ISBN 978-0-7439-2416-0. 
  37. ↑ Feasibility Studies of Potential Reserves of Sumba Island. UNDP/FAO National Parks Development Project, 1982. 
  38. ↑ Ramone, R. Sumba, Forgotten Island (en alemany). Post, 2011. ISBN 978-90-70376-76-5. 
  39. ↑ Reclus, E.; Ravenstein, E.G.; Keane, A.H.. The Earth and Its Inhabitants .... D. Appleton, 1892, p. 511. 
  40. ↑ Sherlock, K. An Interim Bibliography of the Island of Timor: 15th January 1976. K.P. Sherlock, 1976, p. 36. 
  41. ↑ Asnath M. Fuah, dk. Paradise in Timor Island - TTS Regency. PT. Gramedia Pustaka Utama, 2013. ISBN 978-979-22-9833-8. 
  42. ↑ McGuinn, T. East Timor: Island in Turmoil. Lerner Publications, 1998. ISBN 978-0-8225-3555-3. 
  43. ↑ United States. Hydrographic Office. East Indies Pilot: Island of Java (with Exception of the Western Part from Java Head to Batavia) Islands East of Java, South and East Coasts of Borneo and Celebes Island. U.S. Government Printing Office, 1916, p. 206. 
  44. ↑ Guides, I. Insight Guides Indonesia (Travel Guide eBook) (en castellà). APA, 2016, p. 537. ISBN 978-1-78671-031-4. 
  45. ↑ Planet, L.; Atkinson, B.; Bewer, T.; Bindloss, J.; Bloom, G.; Brash, C.; Brown, L.; Bush, A.; D'Arcy, J. Lonely Planet Southeast Asia on a shoestring. Lonely Planet Global Limited, 2018, p. 471. ISBN 978-1-78868-148-3. 
  46. ↑ International Music Council. Monde de la Musique (en francès). Bärenreiter Kassel, 1981. 
  47. ↑ de Hemptinne, M.; Constanzo, C.; De Boeck, F. Le soleil dans le dos: Singapour-Australie en pneumatique (en francès). Arthaud (réédition numérique FeniXX), 1979, p. 244. ISBN 978-2-403-03260-4. 
  48. ↑ Indonesia. Volcanological Survey. Berita gunung berapi: Communications of the Volcanological survey of Indonesia. Dinas Gunung Berapi, 1952. 
  49. ↑ de La Vaissière, E. Histoire des marchands sogdiens (en francès). Collège de France, Institut des hautes études chinoise, 2002. ISBN 978-2-85757-060-8. 
  50. ↑ Ma, H.; 馮承钧; Feng, C.; Mills, J.V.G.; Hakluyt Society. Ying-Yai Sheng-Lan: 'The Overall Survey of the Ocean's Shores' (1433). Cambridge University Press, 1970, p. 387. ISBN 978-0-521-01032-0. 
  51. ↑ Suarez, T. Early Mapping of Southeast Asia: The Epic Story of Seafarers, Adventurers, and Cartographers Who First Mapped the Regions Between China and India. Tuttle Publishing, 2012, p. 402. ISBN 978-1-4629-0696-3. 
  52. ↑ Bukhori Muslim, Ahmad «Sundanese language survival among Indonesian diaspora families in Melbourne, Australia.». International Journal of Education, 2015-05. DOI: 10.17509/ije.v8i2.5316.
  53. ↑ Pelras, C. The Bugis. Wiley, 1997, p. 141. ISBN 978-0-631-17231-4. 
  54. ↑ Bosworth, C.E.; Gibb, H.A.R.. The Encyclopaedia of Islam. Brill, 1997. ISBN 978-90-04-10422-8. 
  55. ↑ Jukes, A.; Sidwell, P.J.. A Grammar of Makasar: A Language of South Sulawesi, Indonesia. Brill, 2019, p. 14. ISBN 978-90-04-41266-8. 
  56. ↑ Ooi, K.G.. Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor. ABC-CLIO, 2004, p. 1517. ISBN 978-1-57607-770-2. 
  57. ↑ Lach, D.F.; Van Kley, E.J.. Asia in the Making of Europe, Volume III: A Century of Advance. Book 3: Southeast Asia. University of Chicago Press, 1998, p. 1442. ISBN 978-0-226-46768-9. 
  58. ↑ Ooi, Keat Gin. Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor (en anglès). ABC-CLIO, 2004. ISBN 978-1-57607-770-2. 
  59. ↑ Thornton, I. W. B.. Island colonization : the origin and development of island communities. Cambridge: Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-0-511-27533-3. 
  60. ↑ MacGregor, Jill. White Sunday, 2019. ISBN 978-0-9951195-1-2. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illes_de_la_Sonda&oldid=32544757»