Astorgi II Manfredi

Astorgi II Manfredi (Astorgio o Astorre II Manfredi, Faenza 8 de desembre de 1412-Faenza 12 de març de 1468), va ser fill de Joangaleàs I Manfredi. El 1443 va ser senyor sobirà i vicari pontifici de Faenza usurpant el poder a son nebot Tadeu Manfredi, hereu legítim, que es va quedar amb Imola que governava des del 1441. També el 1443 va ser comte de Brisighella i Val Lemone i senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, i senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio, associat a son germà Joangaleàs II Manfredi. El 25 de maig de 1449 va ser senyor de Casola, Rio Secco, Fontanamoneta, Baffadi ei Montebattaglia, i va ser armat cavaller per l'emperador el 26 de gener de 1452. Va ser capità per diversos senyors.

Infotaula de personaAstorgi II Manfredi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1412 Modifica el valor a Wikidata
Faenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1468 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Activitat
Ocupaciócondottiero, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaManfredi Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles II Manfredi, Galeot Manfredi, Frederic Manfredi Modifica el valor a Wikidata
PareJoangaleàs I Manfredi Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles I Manfredi, Guiu Antoni Manfredi i Joangaleàs II Manfredi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Astoprgio Manfredi de Mino da Fiesole (1455, National Gallery of Art, Washington D.C.

Es va casar el 1431 amb Giovanna de Barbiano, filla d'Alberico de Barbiano, comte de Cunio i senyor de Belgioioso, i va ser el pare de Carles II Manfredi, Galeot Manfredi, Frederic Manfredi, Elisabetta (Faenza 1443-Faenza 26 de juny de 1469, esposa de Francesc IV Ordelaffi senyor de Forli), Bàrbara (Faenza 3 d'abril de 1444-Forlì 7 d'octubre de 1466, esposa el 16 de maig de 1462 de Pino II Ordelaffi senyor de Forli, morta enverinada) i Lancilot (nascut el 1446, patrici de Faenza i de Venècia, entre el 1477 i el 1478 va usurpar alguns castells de Val Lamone, i va ser capità del duc de Milà el 1470 i de Florència el 1472, va morir a Faenza el 22 de juny de 1480 i només va deixar fills naturals: un de nom Astorgi, patrici vènet des del 1503; una de nom Polissena; una de nom Margherita; i una de nom Giacoma).