Astres

àlbum de Lluís Llach

Astres és el setzè àlbum de Lluís Llach aparegut l'any 1986[1] i reeditat per PICAP el 1992, amb arranjaments de Carles Cases i Lluís Llach.

Infotaula d'àlbumAstres
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata
Publicat1986 Modifica el valor a Wikidata
GènereNova Cançó i cançó d'autor Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaCBS Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc compacte, disc de vinil, estríming de música i casset Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
àlbums de Lluís Llach en ordre cronològic
Geografia
(1988) Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 6NUp7gYajSbjSlqxzSRf9u Discogs: 448554 Allmusic: mw0001958660 Modifica el valor a Wikidata

L'àlbum, de tall conceptual, explica en només cinc temes un recorregut existencial de l'ésser humà per l'univers des de la llunyania dels astres fins a la intimitat de l'alè, tot passant pels temes astres, sol, lluna i terra.[1]

Sense deixar de banda la punyent crítica social que sempre ha caracteritzat al músic de Verges (present sobretot als temes Lluna i Terra), en aquest disc hi ha una reflexió filosòfica sobre la posició de l'ésser humà (la cançó Alè) en el cosmos. Precisament aquest darrer tema, Alè, conté un cert regust testimonial del músic i clourà el disc d'una manera circular (amb la incorporació dels cors, com al principi de l'àlbum). Les il·lustracions de la portada i la carpeta del disc suggereixen també aquest sentit circular.

El disc representa un punt d'inflexió en la carrera del cantautor de Verges, ja que incorpora elements tècnics nous com sintetitzadors o caixes de ritme i sampler .[2] En aquest sentit, cal destacar també d'altres incorporacions com l'arpa, l'oboè i els cors, que responen a la sensibilitat estètica del moment, amb l'adveniment de la música ètnica i el període conegut com a New Age. Tot plegat en un camí que inicia en la cerca de noves sonoritats, que continuarà amb Geografia (1988) i Torna Aviat (1991).[3]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Jurado, Omar; Morales, Juan Miguel. Lluís Llach: siempre más lejos (en castellà). Txalaparta, 2007, p. 280. ISBN 978-84-8136-487-3. 
  2. Riera, Ignasi. Lluís Llach: companys, no és això. Rosa dels vents, 2002, p. 99-100. ISBN 978-84-01-38622-0. 
  3. Pancani, Dino; Canales, Reiner. Los necios: conversaciones con cantautores hispanoamericanos (en castellà). Lom Ediciones, 1999, p. 132. ISBN 978-956-282-248-0.