Athena Coustenis
Athena Coustenis (grec: Αθηνά Κουστένη) (Atenes, 28 de setembre de 1961) és una astrofísica especialitzada en planetologia.
![]() ![]() | |
Nom original | (el) Αθηνά Κουστένη ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 setembre 1961 ![]() Atenes (Grècia) ![]() |
Residència | París ![]() |
Formació | Universitat Pierre i Marie Curie Universitat de la Sorbona Nova ![]() |
Director de tesi | Daniel Gautier ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Astrofísica i ciència planetària ![]() |
Lloc de treball | Observatori de París ![]() |
Ocupació | astrofísica ![]() |
Ocupador | Délégation Ile-de-France Ouest et Nord (en) ![]() Unió de Geociències Europea NASA Agència Espacial Europea Centre Nacional de Recerca Científica ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Anezina Solomonidou ![]() |
Premis | |
Lloc web | coustenisplanetologist.com ![]() |
![]() ![]() |
La Dra. Coustenis, grega amb nacionalitat francesa, és directora d'investigació del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), al LESIA (Laboratoire d'études spatiales et d'instrumentation en astrophysique), a l'Observatori de París, Meudon.[1]
Està implicada en diversos projectes de missions espacials per a l'Agència Espacial Europea (ESA) i per a la NASA. El seu enfocament se centra en els planetes gegants gasosos Saturn, Júpiter i les seves llunes, i es considera una experta principal en Tità, la lluna de Saturn.[2]
Joventut i educacio
modificaNascuda a Atenes (Grècia), el 1961, Athena Coustenis es va traslladar a París (França), on va rebre un màster en astrofísica i tècniques espacials a la Universitat Pierre i Marie Curie (UPMC-París VII) el 1986, i un màster en literatura anglesa a la Universitat de la Sorbonne Nova (USN-París III), l'any 1987. Coustenis va defensar la seva tesi doctoral en astrofísica i tècniques espacials, «L'atmosfera de Tità a partir de les observacions infrarojes de la Voyager», a la Universitat Pierre i Marie Curie l'any 1989, on l'any 1996 va obtenir l'habilitació per a la recerca directa (HDR).[1][3]
Carrera professional
modificaCoustenis va treballar com a investigadora sènior a DESPA, després a LESIA del 1991 al 2008. Des del 2008 fins a l'actualitat, Athena Coustenis és directora de recerca del CNRS, a LESIA a l'Observatori de París, a Meudon (França). Participa en diversos comitès d'alt nivell de societats, associacions i institucions científiques.
Coustenis és actualment la presidenta del Panell COSPAR sobre Protecció Planetària,[4] i Presidenta del Comitè d'Avaluació d'Investigació i Exploració Espacial del Centre Nacional d'Estudis Espacials. També està o ha participat en diversos comitès de lideratge de societats, associacions i institucions científiques, com ara la Unió Europea de Geociències (EGU), la Unió Internacional de Geodèsia i Geofísica (IUGG), la Unió Astronòmica Internacional (IAU), l'Acadèmia Internacional d'Astronàutica (IAA), el Congrés Europeu de Ciència Planetària (EPSC), Europlanet, l'Institut Internacional de Ciències Espacials (ISSI) i la Societat Internacional per a l'Estudi de l'Origen de la Vida (ISSOL).[5]
En particular, Coustenis va ser anteriorment presidenta del Comitè Assessor de Ciències d'Exploració i Vol Espacial Humà (HESAC) de l'ESA,[6] la presidenta de l'IUGG Associació Internacional de Meteorologia i Ciències de l'Atmosfèrica (IAMAS: 2011-2015) i del grup de treball d'exploració i Sistema solar de l'ESA (2010-2014). Ha estat presidenta del Comitè Europeu de Ciències Espacials de la Fundació Europea de la Ciència (ESF-ESSC) des del 2014 fins al 2020, com a presidenta de la Divisió EGU de Ciències Planetàries i com a vicepresidenta de la Societat EUROPLANET.
Investigació
modificaCoustenis utilitza observatoris terrestres i espacials per estudiar els cossos del Sistema Solar amb èmfasi en els satèl·lits dels planetes gegants Saturn i Júpiter i els exoplanetes. Se centra en els aspectes astrobiològics i la recerca de mons habitables al Sistema Solar i més enllà. La seva investigació en planetologia comparada utilitza l'estudi dels canvis climàtics per aprofundir en la comprensió de l'evolució a llarg termini del nostre propi planeta. Va ser co-investigadora de tres dels instruments a bord de la missió Cassini/Huygens: CIRS, HASI, DISR.[7]
En els darrers anys ha liderat els esforços per definir i seleccionar futures missions espacials a dur a terme per l'Agència Espacial Europea i els seus socis internacionals.[8] És co-investigadora científica en futures missions com JUICE al sistema jovià i ARIEL per a estudis espectroscòpics exoplanetaris.
Selecció de publicacions
modifica- Coustenis, Athena; Encrenaz, Thérèse. Life beyond Earth: The Search for Habitable Worlds in the Universe (en anglès). Cambridge University Press, setembre 2013. DOI 10.1017/CBO9781139206921. ISBN 978-1-139-20692-1.
- Coustenis, Athena; Taylor, Fred W. Titan (en anglès). 1. Singapur: World Scientific Publishing, 1999 (Series on Atmospheric, Oceanic and Planetary Physics). DOI 10.1142/4142. ISBN 978-9-810-23921-3.
- Coustenis, Athena; Taylor, Fredric W. Titan (en anglès). 4. Singapur: World Scientific Publishing, 2008 (Series on Atmospheric, Oceanic and Planetary Physics). DOI 10.1142/6360. ISBN 978-9-812-70501-3.
Coustenis ha publicat o és coautor de més de 300 articles científics, articles i capítols d'enciclopèdies.[9]
Membresia, honors i premis
modifica- Ordre de mèrit francès : Legió d'Honor (Chevalier de la Légion d'honneur).[10]
- Medalla Jean Dominique Cassini i Membre d'Honor 2023.[11]
- Premi a l'assoliment del grup de la NASA per al programa Cassini Huygens Atmospheric Structure Instrument (HASI).
- Premi a l'assoliment del grup de la NASA per al programa Cassini Descent Imager Radiometer Spectrometer (DISR).
- Premi d'assoliment del grup de servei públic de la NASA per a l'instrument d'estructura atmosfèrica Huygens (HASI).
- Premi a l'assoliment del Grup de Servei Públic de la NASA per al radiòmetre de l'espectròmetre d'imatges de descens (DISR).
- El premi ESA per fer una contribució destacada a la sonda Huygens.[1]
- La Societat Astronòmica Americana va concedir a Coustenis el 2014 el premi Harold Masursky.[12]
- Membre del Bureau des Longitudes.[13]
- El 2017 va ser elegida membre de l'Acadèmia Internacional d'Astronàutica.[14]
- Des de gener de 2018, membre associada de la Reial Acadèmia de Bèlgica.[15]
- 18101 Coustenis (2000 LF32) és un asteroide del cinturó principal descobert el 5 de juny de 2000 per l'Observatori Lowell Near Earth Object Search a l'estació d'Anderson Mesa. Va rebre el nom de la doctora Athena Coustenis, de l'Observatori París-Meudon, després d'un suggeriment del Prof. M. Fulchignoni.[16]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Invited Authors» (en anglès). RAA. Arxivat de l'original el 2018-04-16. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «A Traveller's Guide To The Planets» (en anglès). National Geographic Channel.
- ↑ «Dr. Athena Coustenis: just follow your dreams» (en anglès). Women in Planetary Science: Female Scientists on Careers, Research, Space Science, and Work/Life Balance, 27-01-2016.
- ↑ «Panel on Planetary Protection (PPP) - COSPAR» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-07-27. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «ESSC» (en anglès). ESF - Science Connect. Arxivat de l'original el 2019-07-27. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Human spaceflight and Exploration Science Advisory Committee (HESAC)» (en anglès). ESA.
- ↑ «Athena Coustenis Interview - Special Topic of Planetary Exploration» (en anglès). ScienceWatch - Clarivate Analytics.
- ↑ «Huygens - Landing on Titanobra=Cassini-Huygens» (en anglès), 05-10-2017.
- ↑ «Coustenis, Athena» (en anglès). Universitat Harvard. Arxivat de l'original el 2018-04-16. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Décret du 13 juillet 2019 portant promotion et nomination» (en francès). Legifrance.
- ↑ «Athena Coustenis» (en anglès). EGU.
- ↑ «2014 Prize Recipients» (en anglès). Division for Planetary Sciences (DPS).
- ↑ «Composition du Bureau des longitudes» (en francès). Bureau des Longitudes.
- ↑ «International Academy of Astronautics» (en anglès).
- ↑ «Athena Coustenis» (en francès). Acadèmie Royale.
- ↑ «MP Names» (en anglès). UMD. Arxivat de l'original el 2019-12-26. [Consulta: 5 octubre 2023].