Atle Selberg

matemàtic noruec

Atle Selberg (Langesund, 14 de juny de 1917 - Princeton, 6 d'agost de 2007) va ser un matemàtic noruec, conegut pels seus treballs en la teoria analítica dels nombres i sobre la hipòtesi de Riemann.[1]

Plantilla:Infotaula personaAtle Selberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
Langesund (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 2007 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oslo (1935–1943) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the Zeros of Riemann's Zeta-function Modifica el valor a Wikidata (1943 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Avançats de Princeton, Professor emèrit (1987–2007)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1949–1987)
Universitat de Syracuse (1948–1949)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1947–1948) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralKai Man Tsang Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeHedvig Selberg (1947–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIngrid Maria Selberg Modifica el valor a Wikidata
ParesOle Michael Ludvigsen Selberg Modifica el valor a Wikidata  i Anna Kristina Brigtsdatter Skeie Modifica el valor a Wikidata
GermansHenrik Selberg
Arne Selberg
Sigmund Selberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 219763489 Modifica el valor a Wikidata

Sent estudiant, Selberg va ser influenciat pels treballs i la personalitat del matemàtic Srinivasa Ramanujan. Va estudiar a la Universitat d'Oslo, on va obtenir el doctorat el 1943. Durant la Segona Guerra Mundial, mentre va estar confinat a casa dels seus pares a Gjøvik per les autoritats d'ocupació nazis, va treballar en solitari sobre la funció zeta de Riemann.[2] El 1948 realitza una demostració elemental del teorema dels nombres primers.[3] Alhora, el matemàtic Paul Erdős va realitzar una altra demostració. motiu pel qual es va iniciar una disputa entre els dos matemàtics, sobre qui havia demostrat primer el teorema.[4][5] Per tots els seus resultats, Selberg rebé la Medalla Fields el 1950.[6] Als anys 50, marxà als Estats Units, a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. En aquests anys aconsegueix importants resultats treballant sobre l'operador laplacià i la superfície de Riemann. Va rebre el Premi Wolf el 1986. L'any 2002, un any abans que el govern noruec atorgués per primera vegada el premi Abel, se li va concedir un premi Abel honorífic.[7]

Obra destacada

modifica

Referències

modifica
  1. «Atle Selberg» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 3 setembre 2014].
  2. Aubert, Bombieri i Goldfeld, 1989, p. 157 i ss.
  3. Chamizo Lorente, 2008, p. 103.
  4. Hoffman, 2000, p. 47.
  5. Krantz, 2002, p. 110.
  6. Chamizo Lorente, 2008, p. 101.
  7. Baas, 2010, p. 9-11.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Atle Selberg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Atle Selberg al Mathematics Genealogy Project.
  • Tikkanen, Amy. «Atle Selberg». Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 15 octubre 2022]. (anglès)
  • Aarnes, Johann F. «Atle Selberg». Store norske leksikon, 2022. [Consulta: 15 octubre 2022]. (noruec)
  • Ferrara, Christine. «Atle Selberg 1917–2007». Princeton Institute for Advanced Studies, 2007. [Consulta: 15 octubre 2022]. (anglès)
  • Varona, Juan Luis. «Atle Selberg (1917-2007) y su toque mágico». Universidad de Sevilla, 2017. [Consulta: 15 octubre 2022]. (castellà)