Atol

Un atol és un tipus d'escull de corall.

Atol de Minicoi vist des de l'espai en una foto de la NASA.

Illots i esculls a la corona de l'atol de Rangiroa.

Una de les teories de la formació d'un atol: illa volcànica, escull litoral, barrera d'esculls, corona d'esculls.

Particularitats

Es tracta d'una estructura de corall que es troba als oceans tropicals i consisteix en uns esculls coral·lins que encerclen una llacuna interior d'aigua salada amb illes o bancs de sorra, o sense.

El mot atol prové d' atolu en la llengua malaialam del sud-oest de l'Índia, a través de l'anglès i francès atoll. Originàriament, significa que lliga o enllaça. També s'ha anomenat * atol·ló per influència del castellà atolón, però avui és un terme no acceptat.

Morfologia

El cercle d'esculls està format per illots de sorra coral·lina, anomenats motu. Són dipòsits calcaris d'algues i de madrèpora, sobre una base volcànica submergida. Típicament, tenen una forta inclinació per la banda exterior a l'oceà, i poca profunditat per la banda interior. La llacuna, normalment, té sortides al mar per estrets canals amb forts corrents d'aigua durant les marees. En la tranquil·litat de les seves aigües, hi sol haver gran varietat d'espècies marines. En alguns casos, queda totalment encerclada i provoca, per evaporació, una llacuna molt salada.

Charles Darwin, el 1842, va ser el primer a descriure i explicar la formació dels atols (les primeres teories es poden llegir en el seu llibre El viatge del Beagle publicat en català per Edicions del Cràter). Va explicar que els esculls orgànics, al voltant d'illes volcàniques de mars tropicals, van creixent mentre l'illa s'esfondra, formant una barrera d'esculls separada de l'illa per una llacuna. Amb el temps, la part exterior va creixent mantenint-se molt a prop del nivell del mar, mentre la part interior s'erosiona i s'esfondra, i en queda només la llacuna.

Una altra teoria diu que el mateix procés es va produir en anar pujant el nivell del mar després de l'última glaciació.

Els organismes marins que fan créixer els atols només es troben en les càlides aigües tropicals. En altres latituds, són muntanyes submarines que han quedat cobertes en esfondrar-se per erosió.

Història

Els portuguesos van ser els primers a explorar els atols de l'Índic, i els espanyols els atols del Pacífic. Els noms indiquen la singularitat d'aquestes illes: Pedro Fernández de Quirós anomena Corral de Agua i Las Anegadas Marutea Sud i el grup Acteó respectivament; els neerlandesos Le Maire i Schouten anomenen Waterlandt Manihi; l'anglès James Cook anomena Lagoon Island Vahitahi, i William Blight posa el mateix nom a Tematangi.

Charles Darwin va ser el primer a publicar-ne un estudi: The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842. Les primeres observacions són descrites a El viatge del Beagle de 1839 (publicat en català per Edicions del Cràter al 2023)

El francès Victor Segalen en fa una descripció gràfica: «es defineix generalment una illa com a porció de terra envoltada d'aigua per tots costats; aquí és just el contrari: aigua al centre i terra al voltant.» (Journal des îles. 1903).

Atols del món

Atol de Nukuoro.

Atol de Takuu; foto NASA.

Atol de Sikaiana.

Els atols són comuns als mar tropicals de l'oceà Pacífic i de l'Índic. Els majors arxipèlags i els atols més notables són:

• Oceà Pacífic:
  • Illes Carolines.
  • Illes del mar de Corall, amb els més meridionals al mar de Tasmània.
  • Illes de Sotavent de Hawaii.
    • Atol Kure, el més septentrional.
  • Kiribati:
    • Christmas, a les illes de la Línia, el més gran del món en superfície amb 575 km².
  • Illes Marshall:
    • Ontong Java i Nukumanu.
    • Bikini, lloc de proves nuclears nord-americanes.
  • Tuamotu, el major arxipèlag d'atols.
    • Rangiroa, el segon més gran del món, amb una llacuna de 1.018 km².
    • Mururoa, lloc de proves nuclears franceses.
  • Tuvalu.
  • Clipperton.
• Oceà Índic:
  • Laquedives.
  • Maldives, els més grans en àrea comptant terra i llacuna.
  • Chagos.
  • Seychelles.
  • Saya de Malha, vast atol submergit.
  • Illes Cocos o Keeling.
• Oceà Atlàntic, només hi ha vuit atols a Colòmbia.

Bibliografia

• Darwin, Charles. The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842. Disponible en línia Arxivat 2005-09-28 a Wayback Machine., en anglès.
• Darwin, Charles. El viatge del Beagle. Barcelona, 2023. Traducció en català de The voyage of the Beagle. Londres, 1839 (1a edició), 1845 (2a edició), en anglès.

Enllaços externs

• Reefbase.org Reefbase Arxivat 2012-08-31 a Wayback Machine..