Aufrany comú

(S'ha redirigit des de: Aufrany)

L'aufrany (Neophron percnopterus) és una au de la família dels accipítrids (com d'altres voltors), de la que és el representant amb menor envergadura (sobre 150 cm). Es tracta de l'única espècie viva del gènere Neophron.

Infotaula d'ésser viuAufrany comú Modifica el valor a Wikidata
Neophron percnopterus Modifica el valor a Wikidata
Egyptian vulture.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes94 g (pes al naixement)
1,977 kg (pes d'adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,676 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 EN-ca.svg
En perill
UICN22695180 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereNeophron
EspècieNeophron percnopterus Modifica el valor a Wikidata
Linné, 1758
Distribució
NeophronMap.svg
Distribució de les poblacions, niant a Europa i hivernant a Àfrica

També rep altres noms com àguila blanca, voltor petit o voltor egipci,[cal citació] i es coneix a Mallorca com moixeta voltonera, milana voltonera[1] o miloca.[cal citació]

MorfologiaModifica

 
Detall del cap.

Els joves són terrossos, mentre que els adults (a partir dels 5 anys) es caracteritzen pel seu cap i potes grogues, cos blanc, ales blanques d'extrems grisos i negres i cua blanca i ampla. Fan 85 centímetres de la punta del bec a la de la cua, assolint una envergadura d'1,7 metres i un pes mitjà de poc més de dos quilos.

EcologiaModifica

Els aufranys volen normalment en grup, tot i que de vegades segueixen altres congèneres o a voltors d'altres espècies i corbs. Habiten a la península Ibèrica, Àfrica i el sud-oest d'Àsia fins a l'Índia. A Espanya, l'aufrany és normalment un visitant estival, tot i que existeixen poblacions sedentàries a les illes de Menorca, Mallorca, Lanzarote i Fuerteventura.

Aquest voltor sol ser un dels darrers animals a tastar les carronyes de les que s'alimenta. Quan altres espècies majors han acabat gairebé tota la carn, l'aufrany arriba per engolir les restes de pell i carn que queden enganxades als ossos. Completa la dieta amb insectes i petits animals així com tota mena de deixalles. També menja ous que trenca alçant-los amb el bec i llençant-los contra les roques. A l'Àfrica, els aufranys aconsegueixen trencar els ous dels estruços agafant pedres amb el bec i llançant-les repetidament contra la closca fins que aquesta cedeix, constituint un dels escassos exemples de l'ús d'eines al món animal. Els aufranys també són habituals dels abocadors on s'atipen de deixalles humanes.

Nien fonamentalment en coves situades sobre penya-segats i valls retallades on ponen dos ous entre març i abril en un niu folrat de pels d'animal (hi és comuna la llana d'ovella), branques i ossos. Transporten aquests materials amb el bec, al contrari que la resta de voltors que ho fan amb les urpes. L'ús intensiu de pesticides pot reduir la posta a un sol ou com ha passat a diverses zones de la península Ibèrica on actualment es troba en regressió.

El seu cariotip consta de 66 cromosomes.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 23 desembre 2017].
  2. «Animal Genome Size Database:: Search». [Consulta: 23 desembre 2017].